La Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus es convertirà aquest divendres, a les 20h, en un escenari per uns instants. Durant 25 minuts, els espectadors i espectadores podran reviure el Reus dels anys 50 que Marta Magrinyà, l’escriptora reusenca, retrata a la seva darrera novel·la ‘La força del vent’. En aquest cas, la proposta guanyadora va ser la presentada per la coreògrafa reusenca Magda Borrull i els membres del grup avançat de dansa contemporània de l’escola de dansa i arts escèniques Artis-Fraga. A l’hora de coreografiar la novel•la, Borrull afirma que “no volia representar l’argument en la seva totalitat, sinó traslladar algunes imatges de l’obra a l’espectador, això sí, sense perdre de vista els elements centrals de la novel•la com la perspectiva de gènere, la tensió entre l’amor i el pecat en les relacions entre els personatges i el vent com a element que incideix en aquestes”.

Així, la coreografia s’estructura al voltant de les relacions entre l’home i la dona com a eix motriu de les diferents accions que marquen el destí dels personatges de l’obra de Magrinyà. Unes relacions alterades pel Mestral, el vent de nord-est que modula les passions i domina el caràcter dels habitants de la ciutat de Reus, i en què una societat reprimida i encotillada en una aparent normalitat trobarà la força per fugir o canviar.

‘Balla’m un llibre’

‘Balla’m un llibre’ és un projecte que va iniciar el Servei de Biblioteques a l’abril del 2015 amb la col·laboració de l’Associació de Professionals de la dansa de Catalunya i l’Institut Català de les Empreses Culturals en el marc de la Revetlla de Sant Jordi i de l’Any de les Biblioteques. Consisteix en un cicle de coreografies curtes basades en obres literàries que són interpretades a cinc biblioteques públiques d’arreu de Catalunya. Cadascuna de les peces coreogràfiques és creada expressament per a l’ocasió i per a cada biblioteca i els seus lectors. Amb aquesta acció, les biblioteques volen celebrar el Dia Internacional de la Dansa -29 d’abril- amb la intenció de difondre aquest llenguatge expressiu, crear públics i impulsar la creació, en aquest cas, creuant les arts de la paraula i del moviment.