Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Un nou mètode d’investigació descobreix els recorreguts dels paleolítics a Prades

Aquest estudi ha permès constatar que els grups paleolítics a les muntanyes de prades recorrien fins a 22 km per obtenir les matèries primeres de les seves eines

Vista general d'un aflorament de sílex a Cornudella del Montsat Vista general d'un aflorament de sílex a Cornudella del Montsat CEDIDA/IPHES
Cultura Redacció Infocamp
Dijous, 17 Agost 2017 11:46

Membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han desenvolupat un nou mètode, la ràtio d'abundància silícia (CAR), que permet determinar l'abundància de recursos lítics en un territori, a partir de la prospecció, l'anàlisi de les característiques geològiques naturals i el processament de les dades mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG). El primer lloc on s'ha aplicat ha estat a les Muntanyes de Prades (Tarragona). L'objectiu era saber on obtenien la matèria primera les comunitats del paleolític que van habitar aquest indret i quants quilòmetres recorrien per aconseguir-la.

L'equip de l'IPHES ha arribat a la conclusió que podien realitzar desplaçaments d'anada i tornada entre 6 i 22 quilòmetres i que eren selectius en l'aprovisionament de les pedres per elaborar les seves eines. L'estudi, a més, avala que la captació no es correspon amb la disponibilitat de recursos en el territori, sinó que està determinada per factors com la selecció de certes roques o la proximitat entre afloraments i assentaments.

L’arqueòloga Maria Soto, primera signant de l'article publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences, que recull aquesta investigació, ha manifestat que van escollir les Muntanyes de Prades "per l'abundància de sílex i la seva ocupació intensiva i continuada durant la Prehistòria”. Soto també ha volgut destacar que "aquest nou mètode permet, a més de caracteritzar quantitativament el paisatge lític al qual tenien accés les comunitats paleolítiques, determinar les àrees potencials i les estratègies i territoris d'aprovisionament lític durant el paleolític superior final, és a dir, entre fa 15.000 i 9.000 anys.

Mètode d’estudi

Per estudiar-ho, l'equip ha efectuat prospeccions intensives pel territori i han mesurat diferents valors geològics dels afloraments de sílex que van permetre quantificar les característiques naturals de l'àrea geogràfica analitzada. Els resultats sobre la distribució espacial del sílex van ser comparats estadísticament amb la presència d'aquesta matèria primera en els diferents jaciments, determinant les àrees i els factors decisoris en l'aprovisionament i, per tant, les mides dels territoris explotats en cada ocupació. "La ubicació d'aquestes àrees va ser també analitzada mitjançant SIG, per determinar rutes de mobilitat menys costoses energèticament", puntualitza Maria Soto. "Els resultats obtinguts –continua l’arqueòloga– van ser al seu torn comparats amb més de 50 observacions etnogràfiques de societats caçadores i recol•lectores actuals”.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: