“A l’asfalt tot serà diferent; ho hauré d’aprendre tot de bell nou.” Tal vegada sense voler-ho, Andreas Mikkelsen va saber sintetitzar acuradament el fet diferencial del ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada. L’únic ral·li mixt del WRC planteja un repte totalment diferent entre l’etapa de terra, ahir, i les dues d’asfalt, avui i demà. En el seu primer ral·li amb Hyundai, el pilot noruec va treure suc d’una profitosa posició de sortida per enlairar-se fins al primer lloc, mentre s’anava fent al nou cotxe –va començar el curs amb l’Skoda de WRC2, i ha fet tres ral·lis amb el Citroën oficial–, però a l’asfalt de l’Alt i el Baix Camp, i el Baix Penedès, li toca començar de zero.
Per si no fos prou, el seu avantatge no és gens sòlid. Els set primers estan en un mocador de tot just 12.8 segons; aquí qui no corre, vola. L’únic favorit que falta en la llista que tanca Thierry Neuville és Jari-Matti Latvala, que va plegar per una avaria en el Toyota abans de l’últim tram, quan era setè. En la lluita pel títol entre Neuville i Sébastien Ogier, el francès ha pres la iniciativa, a pesar de l’inconvenient d’haver d’obrir pista i escombrar la graveta solta. És segon, a tot just 1.4 de Mikkelsen, després de fer l’escratx en l’últim pas pel tram rei, Terra Alta.
Terra Alta decideix
No és casualitat que els dos primers, Mikkelsen i Ogier, haguessin fet l’escratx en les dues passades per Terra Alta; no debades, fer-ho bé al tram més llarg del ral·li garantia un bon salt endavant. Al noruec de Hyundai, calçat amb quatre rodes dures, l’escratx el va enlairar del cinquè lloc al primer. En canvi, Neuville havia escollit sis pneumàtics tous per afrontar el primer pas pels trams, i ho va pagar car en els 39 quilòmetres que arrencaven a Vilalba dels Arcs. Amb prou feines s’havia allunyat deu quilòmetres de la població quan va quedar sense goma a les cobertes, i va acabar cedint 17.4 a Mikkelsen. Encara pitjor, Ogier, amb dues dures i dues toves, li va esgarrapar prop de quinze segons i el va desbancar en la general.
Amb la lliçó ben apresa, tots els cotxes muntaven les cobertes dures amb vista a la segona volta. Mikkelsen va perdre temps en el segon pas per Terra Alta –tenia un amortidor malmès–, però Ogier va reblar el clau i va fer l’escratx en el seu tram favorit, que li permetia fer valer la seva capacitat per gestionar les rodes i mantenir un ritme constant i inabastable.
Una dada fa ben palès el nivell competitiu de la prova catalana: només Kris Meeke (Citroën), tercer, va fer més d’un escratx, i podria ser el líder si no hagués fet una virolla a Caseres 2. Els altres se’ls van repartir Ott Tänak (Ford), quart, Mikkelsen, Latvala i Ogier. Amb un Fiesta privat, Mads Ostberg era segon després de Bot 2, però va perdre 14.2 a Terra Alta 2, amb el cotxe ple de pols. Els sis trams es van disputar amb normalitat, per bé que a Caseres va fer falta recol·locar bé el públic.
Nil Solans, a tocar del títol
Un sol escratx separa Nil Solans del títol de campió del món júnior. El vallesà n’havia de fer tres en els dinou trams del ral·li per coronar-se, i ahir ja en va sumar dos, a Terra Alta 1 i Caseres 2. Però en l’últim tram del dia les dues rodes davanteres van esclatar quan faltaven cinc quilòmetres –desgast excessiu provocat per les parts d’asfalt del tram– i va perdre mig minut. L’ensurt li va costar l’escratx –avantatjava Ciamin de deu segons– i el lideratge de la general: ara és segon, a 22.1 del francès. Solans ja havia salvat un moment delicat en el primer pas per Terra Alta, quan va fer malbé una roda a 300 metres de la meta. No li va impedir fer l’escratx, però la reparació en l’assistència de Port Aventura li va ocasionar deu segons de penalització (va fitxar amb dècimes de segon de retard en el control). Així doncs, el primer objectiu de Solans és a tocar.
Tanmateix, per arrodonir el curs encara ha de sumar més punts que Ciamin, Tannert i Folb a casa. Això li garantiria el premi d’un curs complet de WRC2: set ral·lis amb el Ford Fiesta R5 de M-Sport, amb els colors de la marca de rodes Dmack, que a Salou està pilotant Jon Armstrong. Ara en té cinc al sarró, només que faci un altre escratx.
