Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Els regants diuen que sense el pantà de Riudecanyes el riu estaria més sec

La comunitat del pantà de Riudecanyes descarta ser la causa de la sequera que pateix el riu Siurana i respon a la polèmica generada per la plataforma Volem lo Riu Siurana Viu i als ajuntaments integrats al Topogrado

Desembassament del pantà de Siurana Desembassament del pantà de Siurana CLÀUDIA BONET.
Medi Ambient Reus Digital/ GDDC
Dissabte, 12 Agost 2017 10:26

Reacció davant les crítiques per la gestió de l’aigua al voltant del riu Siurana. La comunitat de regants del pantà de Riudecanyes va emetre, recentment, un comunicat en el qual defensa la seva acció en la gestió de l’embassament del riu Siurana i aclareix que la sequera que pateix aquest riu no és per la seva acció. Els regants reaccionen després de la polèmica generada per la plataforma Volem lo Riu Siurana Viu i els ajuntaments que conformen el Topogrado, que són Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera. El darrer episodi va ser la queixa d’aquests ajuntaments per la cessió d’aigua del riu Siurana, amb el suport posterior del Consell Comarcal i la resta d’alcaldes del Priorat.

Des dels regants de Riudecanyes s’indicava que, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a hores d’ara entren a l’embassament del Siurana menys de 15 litres per segon i en surten en concepte de cabal ecològic uns 20 litres per segon, “els mateixos que es deixen anar des de l’assut de derivació riu avall”. “És evident que sense l’embassament, ara com ara, el riu estaria molt més sec”, indicaven en la nota feta pública.

Riu mediterrani

La comunitat recordava també que el curs del Siurana, com altres rius mediterranis, minva molt els cabals a l’estiu i “l’únic que fa l’embassament és garantir un cabal ecològic que en cas contrari seria pràcticament nul”. Tanmateix, els regants recorden que el pantà de Siurana el va promoure i pagar la mateixa comunitat, amb aportacions dels ajuntaments que en formen part, com ara el de la ciutat de Reus, que va avançar els diners que havia de donar l’Estat i que mai van arribar.

Amb tot, el comunicat recordava que la comunitat de regants, com a mostra de “bona voluntat”, va signar un conveni amb la mancomunitat Topogrado, l’any 2003, per tal de garantir l’abastament i el reg dels quatre pobles, amb 234 litres per habitant i dia i 1.500 metres cúbics per hectàrea anuals. En aquest sentit, els regants es preguntaven que si no s’hagués promogut l’embassament, “quin poble no tindria problemes d’abastament d’aigua? Quant de temps faria que s’haurien de subministrar amb cisternes? Quants anys fa que això no passa?”, afirmaven.