Aquest cap de setmana tothom que s’apropi a Torredembarra podrà descobrir un llegat que fins ara els torrencs tenien “molt amagat”, tal com reconeixia el regidor de Turisme, Jordi Solé, durant l’acte de presentació de la VIII Fira d’Indians. Lluny d’aquesta intenció, el municipi del Baix Gaià aprofita enguany aquest esdeveniment per explicar què va passar amb l’aventura d’aquells torrencs que van fer les Amèriques i no van tornar.
Tal com indica Ginés Puente en els seus últims treballs, Torredembarra va ser una de les poblacions del Camp de Tarragona on van partir més emigrants cap a Amèrica. Entre 1778 i 1833, 238 persones del Tarragonès van provar el somni americà, 109 dels quals eren de Torredembarra. El perfil d’aquestes persones –la majoria, homes solters– era divers. Molts que iniciaven aquesta aventura eren mariners i comerciants, però també hi havia gent amb oficis diversos que estaven cridats a les colònies, com ara Francesc Casals, forner, i Josep Roig, boter, tots dos naturals de Torredembarra, que van embarcar cap al nou continent l’any 1829. Tal com explica l’historiador local Carles Moruno, “no tots van marxar amb la voluntat d’enriquir-se, sinó que hi podia haver motius diversos, com el fet d’intentar fugir de la justícia”.
L’emigració a Amèrica va ser especialment important entre els segles XVIII i XIX. A Torredembarra, segons l’historiador, dels 600 que van provar l’aventura americana, uns 400 no van tornar. Moruno explica que molts “no van tornar perquè simplement no van poder fer fortuna”. D’altres ni tan sols van arribar a la seva destinació, ja que van morir en el transcurs del llarg viatge en una època en què fer un trajecte així “comportava riscos a causa de la insalubritat dels vaixells i les fortes tempestes, que podien enfonsar flotes senceres”, diu l’historiador.
D’altra banda, no tots els torrencs que van tenir èxit van decidir fer el camí de tornada, ja que molts d’aquests van formar la seva família a Amèrica i s’hi van establir definitivament. La majoria dels torrencs que no van tornar es van assentar al Carib, principalment a Cuba, Veneçuela i Puerto Rico. Els indians van triar Cuba per motius estratègics i per la seva activitat econòmica centrada en la producció agrària. Molts dels torrencs que hi arribaven es dividien entre les dues principals ciutats de l’illa, l’Havana i Matanzas, en funció de la seva ideologia. A Matanzas, s’hi van concentrar els indians més progressistes, mentre que a l’Havana, la capital, s’hi van agrupar els de tendència més conservadora.
Aquella època ens va deixar noms il·lustres dels indians que sí que van tornar a Torredembarra, com ara Sinibald de Mas, un dels promotors de l’Escola de Nàutica de Barcelona; Joan Güell, conegut per ser el mecenes de Gaudí; Pere Badia, qui va fer fortuna amb el negoci del tabac, i Antoni Roig, l’indià més il·lustre, qui va finançar amb la seva fortuna el Patronat Antoni Roig, on es van introduir mètodes pedagògics totalment innovadors per a l’època com l’escola mixta.
