L’anàlisi arqueològic de les restes de l’arqueta funerària-ossari del bisbe Cebrià de Tarragona, que l’any passat van ser exhumades, no han pogut verificar si les restes corresponen a aquest bisbe de finals del segle VII dC. Aquesta investigació era clau per avalar la teoria que al segle VI es va erigir una primitiva catedral visigòtica darrere l’absis de l’actual catedral de Tarragona. Segons l’estudi antropològic, impulsat pel Museu Bíblic Tarraconense i l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), a l’arqueta s’hi han localitzar restes de com a mínim quatre esquelets diferents.
Les probes realitzades amb Carboni 14 (a un fragment de vèrtebra i dos molars superiors) constaten que les restes d’aquest dipòsit funerari son d’entre el primer quart del segle V dC a la segona meitat del segle VI dC –per tant, un segle anterior a les del bisbe Cebrià. Pel director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz, la descoberta “reforça la idea que entre el segle V i el VI es produeix la transformació cristiana en aquesta part alta de la ciutat; la gran transformació del recinte de culte en barri eclesiàstic”. D’altra banda, aquesta setmana han començat les excavacions al pati de la Casa dels Concilis de Tarragona, actual seu del Museu Bíblic, que és on es localitza part del porticat de tancament de la gran plaça de culte romana del segle I dC, en el centre de la qual hi havia el temple d’August.
Dues noves maquetes de Tàrraco
El Museu Bíblic Tarraconense inaugurarà el 16 de novembre l’exposició De Tarragona a Tournai: arqueologia de les primeres catedrals d’Europa, una mostra itinerant produïda a Bèlgica que recull els resultats de les intervencions arqueològiques en més de vint catedrals europees, entre què Tarragona. El muntatge incorporarà dues maquetes a escala 1:200: una del recinte de culte imperial (temple d’August) i una altra del mateix espai amb les transformacions experimentades en època tardoromana i visigòtica. Les maquetes les estan elaborant Josep Maria Brull, Andreu Ximenis i Jordi-Lluís Rovira, sota la direcció dels arqueòlegs Josep M. Macias, Andreu Muñoz i Imma Teixell.