El castell de Llorenç del Penedès està en venda des de fa quinze dies per 1,5 milions d’euros. L’històric edifici, propietat d’un grup inversor local, és una de les mostres d’arquitectura civil més importants de l’època medieval al Baix Penedès. Ara es podria convertir en un hotel o un espai dedicat a l’enoturisme, si els seus propietaris troben comprador. Robert Menetray, fundador de la consultora Lançois Doval, que gestiona la compra-venda de l’immoble, considera que aquest edifici, inclòs en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, pot ser una bona base per a la ubicació d’un petit hotel, algun espai dedicat a l’hostaleria o per a l’organització de convencions i esdeveniments. Però no descarta que acabi convertint-se en la seu social d’alguna gran empresa o d’una fundació.
Menetray destaca que es tracta d’un edifici amb un gran bagatge històric, que estructuralment està en perfecte estat. Es tracta d’una construcció central de 1.600 m², amb nombrosos annexos. De l’edifici destaquen la torre circular de planta medieval i emmerletada, on es conserven dibuixos de refugiats de la Guerra Civil espanyola que van fer servir la torre com a element de vigia; la presó que hi ha a l’interior de les dependències, o el celler amb més de 50 botes. El castell de Llorenç del Penedès té, actualment, set habitacions, i nombroses sales, a més de molts annexos i racons exteriors ideals per a la celebració d’esdeveniments i convencions.
El castell apareix per primera vegada documentat l’any 1352, quan Llorenç del Penedès formava part del municipi de Castellví de la Marca. Al llarg de la història, el castell ha passat per mans de diferents llinatges nobles. Del rei Pere el Cerimoniós va passar a la família dels Tous i als Desbosc, i va acabar en mans dels Foixà i, posteriorment, dels barons de Maldà.
L’última gran restauració de l’edifici data del 1848 (es pot llegir sobre la porta d’arc de mig punt dovellat de l’edifici central), tot i que hi ha qui dubta d’aquesta data. De fet, l’any 1910 es va fer una intervenció a la torre, per garantir-ne la conservació. Abans, s’havia dut a terme una restauració del castell a final del segle XVIII, i és precisament en aquesta data on s’ubiquen alguns dels elements arquitectònics més singulars de l’edifici destacats pels experts.
