L’excavació realitzada aquesta primavera al Molí de Salt deixa un balanç de prop de 4.000 eines de pedra i fauna i tres noves peces d’art moble d’una cronologia compresa entre fa 14.000 i 15.000 anys. L’exploració es va realitzar sota la direcció de l’investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Manuel Vaquero, i la col•laboradora de la mateixa entitat, Susana Alonso. La seqüència de nivells arqueològics del Molí de Salt es divideix en dos conjunts principals: l’A i el B. En aquesta campanya del 2017, l’excavació s’ha centrat en la part superior del conjunt B, amb una cronologia que, des del punt de vista cultural, correspon al Paleolític superior i, més concretament, al que es coneix com a Magdalenià superior.
L’investigador Manuel Vaquero ha recalcat la importància d’aquesta troballa, ja que evidencia que l’art moble es distribueix per tota la seqüència estratigràfica. A més, les peces trobades al conjunt A es comprenien en una cronologia d’uns 13.000 anys i 14.000 anys abans del present, tal com ha explicat l’investigador. Per tant, Manuel Vaquero ha apuntat que aquesta troballa “permetrà conèixer l’evolució de l’estil i les tècniques artístiques durant un període de 2.000 anys, entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present”.
Les peces d’art moble trobades són tres plaques d’esquist amb gravats, les quals s’afegeixen a les que ja s’han trobat al Molí de Salt des que es van iniciar els treballs l’any 1999, amb una col·lecció actual de 22 peces. “Això confirma aquest jaciment com un referent per a l’estudi de l’art moble paleolític, no només a Catalunya, sinó també al conjunt de la península Ibèrica”, ha remarcat Manuel Vaquero.
Restes de fauna
Per una altra banda, i com és habitual als jaciments d’aquesta cronologia del vessant mediterrani peninsular, la majoria de les restes de fauna corresponen a conills, encara que també hi ha restes d’animals més grans, com cérvols, cabres i porcs senglars. Totes presenten evidències que indiquen que els animals van ser caçats i consumits pels humans. D’aquesta campanya, cal destacar la resta d’un fragment de bany de cérvol molt ben conservada. Pel que fa a les eines de pedra, la majoria són de sílex. A més, s’hi troba tot el ventall d’eines típiques d’un campament de caçadors, tant eines domèstiques, com puntes de projectil fetes servir per a la cacera.
En aquesta excavació han participat 10 persones: dues del personal d’IPHES, sis estudiants del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili i un altre del mateix màster però de la Universitat de Ferrara, i, per últim, un estudiant de grau de la Universitat Complutense. Per a la realització dels treballs, s’ha comptat amb l’aportació econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet. Es tracta d’una excavació que s’efectua en el marc del projecte de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.
