La Festa del Vidre Artesà arriba a la seva 4a edició i Joan Güell, l’alcalde de Vimbodí i Poblet, municipi on se celebra, ho té clar: “Ja és un referent en l’àmbit català”. El batlle assegura que aquesta festivitat ha estat reconeguda per la Generalitat i destaca que, només en quatre edicions, l’esdeveniment ha aconseguit posicionar-se en l’àmbit nacional català. Del 30 a l’1 d’octubre, gastronomia, tallers, demostracions i activitats infantils ompliran els carrers de la vila per divulgar i posar en valor una tradicional professió del municipi entre 1.900 i 1950: l’ofici vidrier.

Vimbodí i Poblet acull ja la 4a edició de la Festa del Vidre Artesà, Vitrum, una festa molt singular al panorama català actual.

Sí, de fet sempre vam voler des d’un bon principi superar el concepte tradicional de fira, amb l’associat al que seria pròpiament un mercat multisectorial. Sempre hem volgut anar més enllà, per això no li diem fira, li diem Festa del Vidre Artesà. Es tracta d’una celebració amb una programació molt completa d’activitats, sobretot orientades al públic familiar i vinculades al món del vidre, amb mestres vidriers que fan demostracions per diferents indrets de la vila.

És una festa molt particular que pràcticament no se celebra a més indrets a Catalunya.

Exacte. Sent només la 4a edició, la mateixa Generalitat ja ha reconegut aquesta com a fira monogràfica del vidre en terme nacional. I també per una raó molt senzilla, una de les finalitats que té l’Ajuntament a través del museu del vidre, d’aquest equipament que és el que dóna sentit a la fira, és la preservació i la difusió de l’ofici i ara mateix és un ofici que està en extinció. Es podria dir que a l’Estat espanyol, amb dues mans es compten els vidriers que hi ha en actiu i per això és important ser referenciats de vila vidriera de Catalunya, com també difondre el valor d’aquest ofici.

Diu que la Generalitat ja ha fet un reconeixement a aquesta festa. Un dels objectius d’aquesta iniciativa era precisament convertir-se en un referent català?

M’atreveixo a dir que ja és un referent català. El forn que hi ha al nostre museu del vidre és l’únic a Catalunya que és públic i que, per tant, també està obert a tothom que vulgui elaborar les seves creacions. Amb una mica de pretensió, es va autoproclamar aquest municipi com a vila vidriera de Catalunya, per tant aquesta festivitat des d’un principi s’ha projectat no només a nivell local sinó sobretot a nivell nacional.

Com es continuarà impulsant des del municipi aquesta projecció nacional de la Festa del Vidre Artesà?

La festa neix amb l’objectiu de potenciar un equipament tan singular i únic al país com és el museu del vidre que tenim al municipi, on hi ha la col·lecció de peces del 1900 al 1950 de les diferents indústries que hi havia a Vimbodí dedicades al vidre. Però a més, té una particularitat, ja que hi ha un taller amb un mestre vidrier resident que, a banda de produir, fa demostracions al públic de tècniques vidrieres. Dins de les dinàmiques del museu tenim diversos objectius: aproximar al públic la tècnica d’elaboració del vidre bufat, però també difondre tots els valors inherents al propi ofici. Per això, s’aniran fent anualment seminaris, per exemple amb l’escola Maçana, però també ens agradaria anar més enllà, difonent l’ofici en altres iniciatives paral·leles, com pot ser convenis de col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya. Cal apostar pel caràcter divulgatiu del vidre perquè tingui una presència més significativa a les nostres vides, però també difondre l’ofici com a tal.

La intenció és que el Vitrum arribi a ser un referent més enllà del territori català?

El mercat nacional és el nostre mercat més proper i el nostre principal target. Però això no vol dir que actualment ja es tingui tot fet; encara s’ha de fer un esforç per aprofundir, elaborar el material en altres idiomes, i que cada vegada aquesta festa sigui més accessible i hi hagi més afluència d’estrangers.

La popularitat de la festa del vidre en l’àmbit català ha fet que aquesta esdevingui també un reclam turístic?

Per suposat. Ja es té detectat l’impacte que té la festa més enllà dels dos dies que s’allarga, a nivell de les visites que es reben al museu les setmanes anteriors i posteriors a la festivitat. Aquest impacte ajuda a consolidar la idea de diferenciar Vimbodí i Poblet com a vila vidriera de Catalunya.

Quants visitants s’esperen?

Inicialment, s’han calculat entre 3.000 i 5.000 visites durant els dos dies que se celebra la festa, una xifra gens menyspreable, i la majoria procedents del Camp de Tarragona i Lleida. Cada edició s’intenta complementar diverses activitats i dur a terme iniciatives perquè més persones puguin gaudir d’aquesta experiència. Les xifres són importants, però també cal tenir en compte quina és la realitat d’un municipi com Vimbodí i Poblet, amb només 920 habitants. Per això, el que no volem és desvirtuar un esdeveniment que en termes de qualitat és excel·lent simplement per un motiu de xifres.

Quines novetats porta enguany el Vitrum?

Aquest any s’ha apostat per concentrar la festa i per activitats familiars tutelades, principalment, com també es dóna gran importància als tallers de creativitat pels infants i altres activitats infantils. Un altres element a destacar és el treball que s’està fent amb el Vitrum musical, un espectacle de fusió musical amb l’ofici vidrier.

La gastronomia també juga un paper important en aquesta festa.

Des de la realitat d’un municipi de les nostres dimensions el que volíem és que tota la població sentís molt seu aquest esdeveniment i la gent s’impliqués en la festa. La proposta va ser que els restaurants puguin oferir menús temàtics entorn al vidre. Evidentment, els restauradors utilitzaran procediments com els cruixents, els cristal·litzats amb sucre, etc., per crear plats molt imaginatius que evoquin al vidre.

Tot i aquesta voluntat de crear un referent en el panorama català, la Festa del Vidre Artesà neix també amb un pretext històric en aquest sector a Vimbodí.

Hi ha una tradició històrica que es remunta a l’any 1.188, al voltant de la construcció del Monestir de Poblet. Però, el fet actual ve derivat del procés industrial que va viure Vimbodí entre el 1.900 i el 1.950, quan van arribar a conviure fins a quatre forns de vidre en una població d’uns 1.300 habitants en aquella època. D’aquesta manera la majoria de gent estava ocupada en feines al voltant del vidre, de forma directa o indirecta. La posterior industrialització i mecanització dels oficis, a més de l’auge de l’ús d’altres materials com el plàstic, van provocar la desaparició d’aquest ofici.

La història proporciona, en aquest cas, una oportunitat de projecció per al municipi.

És una oportunitat per promocionar el museu i el forn de vidre i per donar a conèixer un ofici que va ser tradicional a la vila.