L'ocupació de pisos per ideologia comença a ser història perquè la història està canviant. Aquest moviment està deixant pas a un altre de característiques ben diferents i menys opcionals. Un gran nombre dels casos actuals d'ocupació emergeixen per motius de necessitat, la falta de recursos per tenir un habitatge i la carència d'ajudes de l'administració. Almenys, això és el que explica la família que ha volgut compartir el seu testimoni amb Reusdigital.cat.
A Catalunya, hi ha 45.261 habitatges buits després d'haver passat per un procediment d'execució hipotecària, basant-se en el Registre de Pisos Buits de la Generalitat. És a dir, són pisos que han passat a mans dels bancs. Aproximadament, uns 900 es concentren a Reus, i uns 1.200, a Tarragona.
Ocupar no és una opció a escollir d'entre d'altres; ocupar ha estat l'única alternativa per una família que actualment viu al barri Fortuny de Reus des de fa quatre anys. Una sèrie d'enfrontaments amb uns veïns problemàtics al barri de Sant Josep Obrer i “la ineptitud” de l'empresa que els tenia el pis de lloguer, va portar aquesta mare a haver de marxar de la seva comunitat i, fins i tot, del barri. “Vaig haver de prendre una decisió i la meva decisió va ser venir aquí”, assegura aquesta reusenca que no es vol identificar. Amb tres fills i cap ingrés, explica que només tenen un sou quan ella fa la temporada de torrons a la fàbrica Virginias de Reus. “No tenim res”, declara. “La meva única solució era ocupar un pis perquè, a més, en aquell moment el meu marit no estava aquí”, sentencia rotundament. La família va aconseguir el pis a partir d'un tercer, ja que la dona assegura que van accedir a l'habitatge actual pagant la quantitat de 1.500 euros a la propietària, a la qual desnonaven.
Mercat negre
Fins i tot, hi ha persones que han convertit aquest mercat en el seu treball. “Em dedico a obrir pisos perquè no hi ha més recursos”, diu categòricament un nou testimoni anònim. Segons aquest, la xifra de venda dels pisos que obre varia segons el seu estat: “Si està en perfecte estat, pot costar entre 100 i 300 euros; si a més té llum i aigua, fins a 500 euros”. Tot i així, vol posar en relleu que aquests no són “diners fàcils” perquè en un mes pot vendre “un pis, deu o cap”. L'objectiu principal d'aquest mercat són els habitatges propietat d'entitats bancàries, i no és precisament una tasca complicada comprovar-ho. Amb un sol clic a la xarxa n'hi ha prou. Això sí, qualsevol de les parts que configuren aquest tipus d'ocupació tenen molt clara una cosa: no ocupar mai un pis de propietari particular. “Tinc molt clar que no ho faria”, afirma la mare de la família del barri Fortuny.
El paper de l'administració
Hi ha diverses posicions entorn de l'ocupació que fan que es conformin diferents discursos al voltant d'aquesta qüestió. Hi ha moltes quimeres al voltant del fenomen de l'ocupació i una més és la que envolta a l'actuació dels Mossos d'Esquadra en aquests casos, quan en realitat, tot depèn del propietari de l'habitatge. Tal com confirmen fonts de la policia catalana, “nosaltres, per jurisprudència, necessitem la denúncia del propietari i també el testimoni dels veïns conforme aquest pis s'acaba d'ocupar”. Si el propietari no denuncia ràpidament l'ocupació, des del cos policial no es pot fer res.
Un problema social d'aquestes característiques busca les seves solucions en l'administració pública, però quan aquesta no ofereix cap remei, una altra alternativa que adquireix una força imperant en aquesta lluita són les organitzacions socials, entre les quals destaca la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).
Tot i que la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, insisteix en el fet que “actualment s'ha estabilitzat el creixement dels casos d'ocupació”, assistir a una de les assemblees que setmanalment fa la PAH al centre cívic Ponent de Reus no ho demostra. Aproximadament una vintena de persones presents a l'assemblea exposen els seus problemes: no poder pagar el lloguer, no poder pagar la hipoteca, o enfrontar-se a un desnonament.
“Com a formació política al capdavant del govern, donem valor a la propietat privada i, per tant, la respectem”, diu categòricament la regidora, per a qui “cada situació ha d'estudiar-se individualment, a través de Serveis Socials”. Del testimoni de Vilella se'n desprèn que l'Ajuntament no pot fer costat directament als ocupes, però en canvi, sí que es pot actuar per posar fi a la desinformació i els prejudicis de molts veïns respecte a aquest problema.
