S’hi han perdut moltes vides, i els més afortunats, hi han perdut molt de temps fent trajectes bàsics per la connectivitat del territori. Per això, cal aplaudir que per fi s’hagi encarrilat una solució provisional que reculli les demandes del territori, mentre seguim esperant unes infraestructures que mai no arriben.

Cal, però, estar molt atents a dos elements. Primer, que el principi d’acord no mori com n’han mort d’altres. I segon, que hi hagi diàleg amb uns transportistes que també han patit i pateixen molt el viacrucis diari de l’N-340.