Iceta, expliquen alguns diaris unionistes, es fa un tip d’anar a Palau a intentar convèncer el president Puigdemont que afluixi. “Sortir de la legalitat era provocar el xoc de trens. Per evitar-lo: convocar eleccions o anar al Senat per oferir un Pacte d’Estat x Catalunya”, deia Iceta diumenge en una piulada. Vaja, que té la solució màgica: que Puigdemont convoqui eleccions o que se’n vagi al Senat a implorar (el terme proposar ja està esgotat de tant que l’ha fet servir Puigdemont quan demana diàleg). Potser a Iceta li ha passat per alt una altra possibilitat, i que la té més a prop. En comptes de tant anar amunt i avall, potser que ho intenti des de casa seva mateix. Intentant convèncer, és clar, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que és aquell que havia de parar els peus a Rajoy i que ha acabat aplaudint-li l’aplicació de l’article 155.
La solució, Miquel, és a casa teva, al PSOE. És a casa teva, que has de fer de mediador. Perquè fa feredat veure el PSOE apuntalant Rajoy de la manera que l’està apuntalant. Fa federat veure el progressista Sánchez fent costat a unes mesures que aplaudeix el mateix Aznar. Aquesta era la solució, Miquel. Deixar sol el PP i demostrar que les esquerres no s’assemblen a les dretes. Però no. No et creuen ni els teus, a hores d’ara. Fins i tot a Núria Parlón, a Jordi Ballart, a Josep Mayoral i a Ignasi Vallès (i a uns quants més) els escandalitza, el suport del PSOE al 155. I a Collboni es veu que també, tot i que no sé si és per evitar que Colau el faci fora del govern de la capital catalana. Fa feredat certificar en què s’ha convertit Sánchez, i fa feredat comprovar com, un cop més, el PSC es doblega al PSOE.
Fa feredat, vaja, que el PSC tingui tan poca influència (o tan poca personalitat) que no sigui capaç (o que no vulgui) de fer entendre res al PSOE. Estalvia’t, Miquel, alguns viatges. Són pur teatre.
