Costa molt no caure en el "yoísme" quan el relat és personal i, no obstant això, dir nosaltres podria resultar contraproduent.

Tranquils no passa res, tenim els pantans que semblen rierols de la conca Mediterània.

Són temps difícils, la sequera esta marcant el nostre dia a dia, i segurament, per desgràcia, marcarà els nostres propers mesos.

Això de la política cada dia està més allunyada de la realitat.

Fa uns dies vaig llegir a la premsa nacionalista un titular que més o menys deia així: «La festa més gran Holi es troba a Salou i es realitza amb tones de confeti». Em va deixar perplexa.

Vam decidir d’anar a Narbona l’endemà mateix. Havíem arribat a Quilhan al vespre per la carretera de Perpinyà que passa pel Fenolhet.

En aquesta societat són essencials les Relacions Intergeneracionals aquelles que es donen entre persones i grups de diferents edats, on s’intercanvien experiències, fomenten valors com el de la solidaritat, es crea xarxa de suport , s’incrementa l’empatia, integració de les persones, responsabilitat social, comparteixen coneixements.

Els nostres polítics estan vivint una mena d’obsessió malaltissa per la nostra seguretat que si més Mossos, que si més càmeres que si més controls, tot plegat per estar on estem amb la despesa triplicada que suposa això.

Abans d'entrar en la secta que adora als éssers màgics, l'organització més gran, una "multinacional" datada amb verídics crims contra la Humanitat, abans de ser obligada a cometre el primer acte de canibalisme amb el cos del fill d'un Déu, quan tenia ús de raó i sense que ningú em preguntés el que jo volia, que mal mirat té la seva il·lògica, vull dir quan era una nena i se'm permetia ser-ho, creia que si em menjava llavors em sortiria un arbre o una planta de dins.

La mobilitat al Penedès és pèssima