Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

TEMES: Tàrraco
Cultura

La mostra ‘La moneda en època d'August' recupera peces conservades de l'època imperial

Es conserven moltes monedes de l'època romana? Quan cobraven un metge o un servent durant el regnat de l'emperador August? Hi havia la mateixa moneda a la Gàl·lia i a Roma? Aquestes i moltes altres qüestions es responen a bastament en l'exposició La moneda en època d'August, una mostra que es pot veure fins al 26 de juny al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). La col·lecció de 79 monedes que el visitant pot observar en la mostra és un retrat representatiu de les peces que circulaven en els territoris integrats en el món romà en el període històric que abasta l'imperi d'August –del 27 aC al 14 dC–, una selecció que, en el cas concret de Tàrraco, és exhaustiva. La mostra aplega, per primera vegada, la sèrie completa de monedes encunyades a la ciutat i dedicades, en bona mesura, a la memòria de l'emperador i al culte a la seva divinitat posterior, un procés en el qual Tàrraco com a seca o centre de producció de moneda va ser pionera.

L'exposició segueix el camí dels actes de la commemoració del bimil·lenari de la mort d'August, i és l'oportunitat de presentar la història i trajectòria personal i política del primer emperador de l'època romana mitjançant les monedes que es van encunyar en diversos territoris del seu vast imperi, entre els quals Tàrraco. Les aportacions que s'hi mostren provenen de col·leccionistes i també de la pròpia col·lecció del museu, que aquest cop es mostra de manera cronològica seguint el fil dels esdeveniments que coronen, finalment, August al capdavant del seu imperi. Els visitants que s'acostin per gaudir de l'exposició podran veure les peces originals que s'han cedit per fer realitat l'exposició i que recullen el naixement d'August, la mort de Juli Cèsar (44 aC), l'establiment del nou imperi d'August (27 aC), la mort de l'emperador (14 dC) i, finalment, el seu llegat, tant el familiar en el terreny successori com el polític i estratègic.

A banda de gaudir d'un viatge que enllaça la trajectòria política del regnat de l'emperador, la mostra també ofereix la possibilitat de poder contemplar com la moneda –entesa com a objecte que representa el diner sense valor per si mateix– s'erigeix, juntament amb la imposició d'August en el poder, com un instrument poderós de propaganda política, destinat a promoure les bondats de les obres i actuacions imperials i també els successors en el càrrec.

En definitiva, els visitants que s'acostin per gaudir de la mostra tindran una bona oportunitat de gaudir de la possibilitat de comparar les semblances i les diferències que guarden aquestes peces gairebé mil·lenàries amb les actuals monedes, en el que és gairebé un viatge en el temps sense màquina.

Patrimoni

La intervenció arqueològica, que es farà durant el 2016, té per objectiu recuperar el perfil original que tenien les voltes del circ

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i el president de la Fundació Privada Mútua Catalana, Joan Josep Marca Torrents, han signat aquest dijous un conveni de col·laboració en el què la fundació atorga a l’Ajuntament 110.000 euros en la recuperació arqueològica del Circ Romà per tal de retornar-ne el perfil original.

La contribució de la Fundació es concreta en assumir les despeses de prospeccions arqueològiques, la il·luminació i museïtzació de la zona del Circ Romà ubicada entre la plaça dels Sedassos i el carrer dels Ferrers, fins arribar als carrers Trinquet Vell i Enrajolat. Aquesta intervenció, en la seva totalitat, requereix de 380.000 euros de pressupost; en els que hi ha l’aportació de la Fundació, la part corresponent de l’1% de la Generalitat de Catalunya que ja es va anunciar a l’estiu i la corresponent aportació municipal. L’obra s'iniciarà el primer semestre del 2016 i s’allargarà durant tot l’any. Posteriorment, i amb l’aprovació del Pla Director del Circ, s’establirà el full de ruta per a la integració d’aquest monument a la vida urbana de la ciutat.

Per la seva banda, l’alcalde ha destacat, com ja va fer durant la celebració dels actes del 15è aniversari de la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat, que contribucions com aquesta, vinguin tant de l’àmbit públic com del privat, “ajuden a millorar el que tenim i el que som i donar-ho a conèixer de la millor manera que sabem”. També ha destacat, que la restauració del Circ és un dels monuments de la ciutat més rellevants i espectaculars.

Per la seva banda, el president de la Fundació, Joan Josep Marca, ha volgut destacar que “tot i que l’Ajuntament fa un esforç important amb la recuperació del Patrimoni, tenim molt clar que cal fer aportacions com aquestes, ja que les necessitats depassen, i de molt, les possibilitats municipals” i que cal contribuir per “presentar la millor ciutat possible de cara als esdeveniments futurs”.

Patrimoni

L'excavació ha permès documentar l'estructura d'una exedra romana, una mena de capella de la gran plaça porticada que envoltava el temple d'August

Una altra construcció d'època romana s'incorpora al ric patrimoni de Tàrraco, gràcies al resultat de les excavacions que a començament de setembre van iniciar l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Arquebisbat (a través del Museu Bíblic) en un espai annex al claustre de la catedral. Els arqueòlegs han pogut documentar i posar al descobert una exedra romana –una mena de capella– que formava part de la gran plaça porticada, d'unes dues hectàrees d'extensió, que envoltava l'antic temple d'August de Tàrraco, i de la qual fins ara es conservava la porta d'accés.

L'excavació ha permès constatar que aquesta exedra, d'uns 25 metres quadrats, tenia forma semicircular internament i externament, que estava coberta en forma de quart d'esfera i que devia estar ricament decorada. “Al mig de l'estança hi hauria un gran pedestal amb una estàtua monumental de culte imperial” (s'hi podien venerar diferents divinitats, els emperadors divinitzats o la mateixa família imperial), segons Andreu Muñoz, codirector de l'excavació juntament amb Josep Maria Macias i Imma Teixell. Amb tot, no s'han localitzat restes de l'escultura: “Ni rastre”, puntualitzava ahir Muñoz. Sí que s'ha documentat la fonamentació i el paviment de l'exedra, i s'han posat al descobert part de les empremtes de l'enllosat romà. Alguns segments d'enllosat original de marbre Luni-Carrara han aparegut in situ, al llindar de la gran porta romana. La fonamentació de la sala i els seus alçats estaven fets amb carreus de pedra del Mèdol. “Per primera vegada podem documentar l'estructura en planta i veure com era el procés constructiu”, segons Andreu Muñoz, que hi va afegir que tot plegat esdevé “una troballa feliç”.

L'exedra s'hauria construït a la segona meitat del segle I dC, en època flàvia, i va ser desmantellada en època tardoromana, a finals del segle V, amb l'objectiu de reciclar-ne els materials.

La voluntat de l'Arquebisbat, del Capítol Catedralici i del Museu Diocesà és que les restes siguin museïtzades. De moment, es preveu que en la pròxima edició del festival Tàrraco Viva es puguin organitzar jornades de portes obertes per donar a conèixer aquest nou element que se suma al patrimoni romà de la ciutat. Però la intenció és que el Museu Diocesà elabori un projecte de museïtzació definitiu, per tal que aquesta exedra romana sigui visitable.

L'Arquebisbat impulsa altres projectes de recuperació patrimonial

La catedral s'aixeca al punt més alt de la ciutat, a l'acròpolis, al mateix espai que ja havien ocupat els romans per aixecar-hi un gran recinte de culte imperial. I això fa que actualment l'Arquebisbat de Tarragona sigui un dels puntals bàsics en la gestió del patrimoni de la ciutat: “Alguns dels monuments que s'inclouen en la declaració de la Unesco són gestionats directament per l'Església de Tarragona”, recorda Andreu Muñoz, arqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense.

La museïtzació de les restes de l'exedra romana que ara s'han posat al descobert no serà l'únic projecte que emprendrà l'Arquebisbat. De moment, en té tres més: l'excavació i l'elaboració de treballs de planimetria a la coneguda com a sala Axial, que també forma part del gran recinte de culte romà; una excavació al pati del Museu Bíblic Tarraconense, on hi ha les restes d'una altra exedra romana, i un ambiciós projecte de remodelació del Museu Diocesà, un equipament en el qual “són tan importants les peces del seu interior com el continent”, segons Muñoz.

Aquest museu ocupa unes dependències del sector nord-est del claustre de la catedral, un espai amb nombroses restes antigues i que és vital per entendre la disposició del gran recinte romà i de la mateixa catedral. I és que, segons recorden els arqueòlegs de l'ICAC i de l'Arquebisbat, a l'espai que avui dia ocupa la catedral s'hi aixecava el temple en honor de l'emperador August. L'edifici estava envoltat per una gran plaça porticada d'unes dues hectàrees d'extensió. Un conjunt que, segons els responsables de l'excavació, recorda el model del Forum Pacis de Roma, promogut per l'emperador Vespasià, i la decoració dels porticats de la plaça imita la iconografia del Forum Augustum de Roma.

Muñoz va destacar que l'Arquebisbat continuarà apostant “per participar en els processos d'investigació arqueològica de forma directa i a través de convenis”: “L'Església és conscient que ha de posar al servei de la societat el llegat del qual és marmessora.”

Patrimoni

L'Ajuntament i la Generalitat signen un conveni per gestionar conjuntament el patrimoni romà. La museïtzació del teatre romà i el projecte per unir el MNAT amb el pretori i el circ seran les primeres actuacions

Que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) sigui propietat de l'Estat però gestionat per la Generalitat, i que dos dels monuments que es troben a tocar, el pretori i el circ romà, estiguin en mans de l'Ajuntament ha generat històricament una sèrie de conflictes entre les administracions que afecten en aspectes tan elementals com la seva conservació, però també a l'usuari final, el turista, el qual, per exemple, ha de comprar entrades per separat per poder gaudir d'uns monuments que, tots junts, conformen la gran Tàrraco. “Una anomalia”, deia ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, després de signar un conveni marc amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L'acord esdevé el gran pas que es reclamava a la ciutat des que va ser declarada patrimoni mundial, ara fa quinze anys: una gestió única. Les dues administracions gestionaran de forma integrada tots els monuments per tal que “el valor patrimonial de Tarragona sigui l'element central per explicar la romanització a Catalunya i a l'Estat”, segons va dir Mascarell, al Palau Marc de Barcelona. El conseller va dir que la Generalitat destinarà 2 milions d'euros al 2016 per a la millora de Tàrraco.

Una de les primeres actuacions serà la unió del MNAT, el pretori i el circ en un únic conjunt, que s'ha batejat com a Espai de Síntesi i que ha de ser el “quilòmetre zero del patrimoni de Tàrraco”. Es projecten obres de millora al museu (escales d'emergència, aire condicionat, renovació dels tancaments...) pressupostades en un milió d'euros, que ha d'aportar el Ministeri de Cultura. També es construirà una passarel·la que connectarà el museu amb el pretori i s'engegarà un projecte museogràfic, valorat en un altre milió d'euros. I s'obrirà una botiga al circ amb productes relacionats amb Tàrraco.

Però el conseller va dir que el projecte de trasllat del MNAT a la Tabacalera no s'atura i que, tot i que havia quedat en ralentí “per falta de recursos”, es preveu que la redacció del pla funcional de la Tabacalera –que ha de definir els usos i distribució del gran complex– surti a concurs públic a principi del 2016.

Teatre romà

L'acte d'ahir també va servir per presentar el reivindicat projecte de recuperació del teatre romà. Antoni Gironès, el seu autor, va explicar les línies bàsiques de la intervenció en el que a hores d'ara és “un gran buit urbà”. La museïtzació de l'espai se centrarà en les dues primeres càvees –on es troben les grades– i inclou una gran estructura (vegeu la imatge) per tal que el visitant entengui l'envergadura de l'antic teatre. “No serà una reconstrucció sinó crear uns paràmetres, amb materials actuals, per valorar les restes”, va dir Gironès. I, finalment, encaixaran el jaciment amb l'entorn urbà de la part baixa de la ciutat. La primera fase s'iniciarà al febrer i es preveu que tot el projecte estigui enllestit al 2017. La inversió serà de 701.000 euros, la meitat dels quals seran aportats per l'Estat.

Una comissió de seguiment coordinarà les actuacions

El conveni marc de col·laboració el van signar ahir els titulars de l'Ajuntament de Tarragona i del Departament de Cultura de la Generalitat, però està prevista la creació d'una comissió de seguiment, que es constituirà el dia 22 vinent i que estarà formada per tècnics i càrrecs de totes dues administracions, amb la implicació també del Ministeri de Cultura. Aquesta comissió, que es reunirà mensualment, proposarà, impulsarà, aprovarà i coordinarà totes les actuacions del patrimoni de Tàrraco. Xavier Llovera, coordinador del patrimoni mundial de Tàrraco de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural; Xavier Arola, gerent del mateix ens; Begoña Floría, regidora de Patrimoni de Tarragona; Joan Pluma , director general del Patrimoni Cultural, i Joan Menchón, arqueòleg municipal, són alguns dels integrants de la comissió.

L'acord marc signat ahir té una durada de quatre anys renovables. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va dir que l'acord permetrà “trepitjar fort” per convertir Tàrraco “en un dels espais que millor excava, recupera i difon el patrimoni”. L'objectiu principal del conveni és el de construir “un relat clar i únic per a tot el patrimoni de Tàrraco”, al marge, segons va destacar el conseller, de quina sigui l'administració que gestiona cada monument.

Patrimoni

Constantí va celebrar dissabte el 15è aniversari de la Declaració de la vil·la de Centcelles com Patrimoni Mundial per part de la Unesco

Va ser el 30 de novembre de l’any 2000 quan el conjunt arqueològic romà de Tarraco va rebre aquest reconeixement internacional. Per aquest motiu, es van organitzar diverses activitats a Centcelles que van començar amb una visita comentada per part de l’arqueòleg i conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Josep A. Remolà, que va guiar els assistents per les diferents restes arqueològiques de la vil·la mostrant-ne els elements constructius més singulars.

En la seva intervenció, Remolà va referir-se a un dels principals misteris que hi ha al voltant de Centcelles, l’ús que va tenir en l’antiguitat. I és que a dia d’avui, s’han exposat moltes teories sobre aquest ús, però cap de definitiva. La darrera, comentada per un dels seus autors, el mateix Remolà, considera que l’indret podria haver estat la base de l’exèrcit hispànic al segle V d.C.

Aprofitant la jornada festiva es va commemorar també els 15 anys de la formació del Ball de Pastorets del Casino de Constantí, que va representar alguns balls populars dels seu repertori. L’acte va finalitzar amb un tast de productes típics, per commemorar el cinquè aniversari de la declaració de la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial.

Patrimoni

Es tracta d'un pont d'origen romà és utilitzat per una dotzena de pagesos del marge dret del riu Francolí

L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha conclòs les obres de restauració del pont de les Caixes de Constantí, situat a l'antic camí de Tarragona a Montblanc. El projecte, promogut en el marc del programa de l'1% cultural, ha tingut un pressupost de 128.560 euros, dels quals l'Ajuntament ha finançat 78.560 i l'Incasòl els 50.000 restants. La restauració d'aquest pont d'origen romà ha consistit a assegurar la seva estabilitat i mantenir la funcionalitat, fent passar l'aigua a través d'una canonada que garanteixi la total impermeabilització, completament reversible, per si en un futur es vol eliminar el pas de l'aigua de reg.

El Pont de les Caixes, també conegut com a Pont de Pontons, té una longitud d’uns 70 metres i una amplada mitja entorn als 1,50 metres. Forma part del sistema de reg de les hortes que es troben en el marge dret del riu Francolí i encara avui porta aigua, de forma intermitent. Segons les dades de què disposa l’Ajuntament de Constantí i la Comunitat de Regants, és utilitzat per una dotzena de pagesos, d’aquí la necessitat de garantir la seva funcionalitat.

Patrimoni

L'Ajuntament de Tarragona i els de la resta de les 15 ciutats de l'Estat distingides per la Unesco demanaran ajuts econòmics

La distinció de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, que el conjunt arqueològic de Tarragona va obtenir fa quinze anys, no implica, fins ara, cap ajut econòmic directe, però sí “una sèrie d'obligacions” per mantenir el patrimoni en el millor estat de conservació, segons va recordar ahir Pau Pérez, regidor d'Hisenda de Tarragona, que va assistir, junt amb l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, a una reunió del Grup de Ciutats Patrimoni Mundial, integrat per les quinze ciutats de l'Estat reconegudes per la Unesco. A la trobada, que va tenir lloc dilluns i ahir a Alcalà d'Henares, els alcaldes i els responsables d'Hisenda van començar a posar fil a l'agulla per demanar al govern espanyol, “però també a l'administració autonòmica i a les diputacions”, compensacions econòmiques “per fer front al sobrecost que suposa ser Patrimoni de la Humanitat”, segons Pau Pérez. Uns ajuts que poden arribar via impostos i exempcions, però també a través de subvencions directes. “Una aportació fixa anual seria una molt bona alternativa”, apuntava.

Com a primer pas, cada ajuntament farà “una avaluació econòmica real” del cost que representa la declaració de la Unesco. “Volem una mena de llibre blanc sobre quin és el cost econòmic dels serveis necessaris pel fet de ser patrimoni mundial: la il·luminació, la neteja, la rehabilitació...”, segons el regidor. Paral·lelament, crearan un padró de béns exempts del pagament de l'IBI per poder reclamar una compensació: “A Toledo, per exemple, tenen 700 unitats exemptes de l'IBI, i a Tarragona també un gran volum; volem que ens compensin”, reclama Pérez, que va dir que una altra mesura que demanaran és poder obtenir ajuts econòmics directes i fixos per fer front als costos de manteniment i restauració dels monuments. “Una muralla romana com la que tenim a Tàrraco costa molts diners”, deia el responsable d'Hisenda.

Durant la trobada, que va estar liderada per l'alcalde Ballesteros i per l'alcalde d'Àvila, José Luis Rivas, president del Grup de Ciutats Patrimoni Mundial, també van estudiar altres propostes de modificacions legislatives pel marc exclusiu d'aquestes ciutats. Un cop aprovin tot el paquet de mesures, es presentaran al Ministeri d'Hisenda. De moment, han convocat una segona reunió al febrer, en la qual ja es posarà sobre la taula “un primer esborrany de les propostes”. I la previsió, segons Pérez, és presentar-ho al govern espanyol “abans de l'estiu” del 2016.

Turisme

El nombre de visitants s'ha triplicat des de la declaració de patrimoni mundial

L'Ajuntament ha invertit més de 10 milions d'euros en la conservació del patrimoni; el nombre de turistes ha passat dels 900.000 que hi havia a finals dels anys noranta, als 2,7 l'any passat; i a bona part dels monuments s'hi han fet obres de rehabilitació. Aquests són els ítems que es troben a la banda positiva del balanç del quinzè aniversari de la inclusió de Tàrraco a la llista del patrimoni mundial de la Unesco, que s'escau enguany. Va ser el 30 de novembre de l'any 2000 quan, després de diversos intents fallits, el patrimoni romà de la ciutat obtenia el reconeixement internacional. “Hi ha un abans i un després de la declaració pel que fa a la tasca que s'ha fet al voltant d'aquest vector cultural, turístic i de promoció de la ciutat”, deia ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, en la presentació del programa d'actes que s'ha organitzat, entre el 24 de novembre i el 8 de desembre, per celebrar la distinció de la Unesco. “Hem anat a més i ho hem fet per a millor”, reblava la regidora de Patrimoni, Begoña Floria.

Però encara queden algunes assignatures pendents en l'entramat de gestió, conservació i difusió de Tàrraco. Pel que fa al primer apartat, el de la gestió, una de les promeses de fa quinze anys que encara no s'ha fet efectiva és la creació d'un òrgan de gestió conjunt –entre l'Ajuntament, la Generalitat, l'Estat i altres entitats patrimonials– que faciliti les intervencions en uns monuments que sovint són propietat d'una administració però que estan gestionats per una altra. Tot i reconèixer la necessitat de la seva creació, la regidora Floria va destacar que aquest consorci s'haurà d'aparcar sine die, perquè la llei RSAL (de racionalització i sostenibilitat de l'administració local) “no permet la creació de consorcis públics o públics i privats”. D'aquí a pocs dies, però, el consistori signarà un conveni amb la Generalitat per millorar les visites a Tàrraco. L'acord permetrà, per exemple, integrar en una sola visita el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i els recintes del circ i el pretori romans.

El trasllat del MNAT al complex de la Tabacalera és un altre dels grans projectes pendents. L'Ajuntament va iniciar el mes passat els contactes amb el Ministeri de Cultura –ja que aquest és l'únic museu català que continua sent de titularitat estatal– per començar a fixar un calendari per al trasllat, segons va explicar la regidora, conscient que aquest és un projecte “que no es pot fer en dos dies”.

Muralles i circ

Pel que fa a l'apartat de conservació, els responsables municipals van valorar positivament l'evolució dels monuments, apuntant com a projectes d'execució immediata la redacció d'un nou pla director per rehabilitar la muralla i d'un pla funcional per recuperar tot l'espai del circ romà. El consistori ha invertit 10 milions en els monuments. L'alcalde, però, va retreure ahir als governs espanyol i català la poca implicació amb Tàrraco, i va lamentar que la ciutat “no ha aconseguit una aportació anual [de l'Estat] per al patrimoni, com tenen Santigo o Eivissa”, que és d'entre 1 i 2 milions d'euros. “No ens han tractat com ens mereixem”, va dir Ballesteros.

Malgrat tot, Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva, va destacar ahir que “el patrimoni serà aviat una de les indústries potents de la ciutat; una font de riquesa i ocupació”.

Patrimoni, gastronomia i castells

Els actes que ha organitzat l'Ajuntament per celebrar els quinze anys de la declaració de la Unesco tindran lloc del 24 de novembre al 8 de desembre, però el dia clau serà el 30 de novembre, just la data que la Unesco va distingir el conjunt de Tàrraco. Aquest dia es fixa, des d'enguany, com a Dia del Patrimoni Mundial, i en aquesta ocasió servirà per inaugurar la plaça de la Unesco, que és el nom que s'ha donat a la rotonda situada davant de la capçalera del circ, a la rambla Vella. El mateix dia es presentarà una moneda de col·lecció de Tàrraco creada per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. El programa d'actes també inclou una jornada en la qual les administracions i entitats relacionades amb el patrimoni presentaran els seus projectes de futur (el 18 de novembre); jornades de portes obertes als monuments (28 i 29 de novembre), i una exposició virtual sobre al patrimoni tarragoní. Però la programació servirà per celebrar altres tres actius que també han estat declarats en els últims anys patrimoni mundial: els castells, la dieta mediterrània i l'art rupestre de l'arc mediterrani. Per això, alguns restaurants de la ciutat oferiran menús basats en la dieta mediterrània, i el dia 29, les quatre colles castelleres realitzaran uns pilars per celebrar l'aniversari.

Patrimoni

L'equip multidisciplinari de l'ICAC i la Universitat de Southampton completa aquests dies les prospeccions a Tarragona'

Investigadors de la Universitat de Southampton (Regne Unit) i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) han resseguit, aquestes darreres setmanes, els carrers del barri de la Part Baixa de Tarragona a la recerca de les restes del port romà de Tàrraco que es conserven sota l'asfalt. La intervenció, que encara s'allargarà uns quants dies més, forma part del projecte europeu Ports de la Mediterrània Romana, que lidera el centre educatiu britànic i que estudiarà les restes portuàries d'època romana a trenta ciutats més.

La principal novetat de les tasques que s'hi estan desenvolupant és l'ús de tècniques no invasives: els radars de subsòl, la tomografia de resistència elèctrica –que obté dades clavant una sèrie de claus al terra– i, finalment, l'extracció de sediments de fins a quinze metres de profunditat que es va fer a la plaça dels Infants.

Malgrat que es tracta encara de resultats preliminars, els investigadors sí que han pogut començar a traçar els límits del port de Tarragona, així com per on discorria la línia marítima en època romana, molt més avançada que l'actual. Així doncs, el port arribava fins a l'altura de l'actual edifici de la Chartreuse i l'escullera s'endinsava mar endins des de davant dels actuals carrers Rebolledo i del Carme.

En aquests darrers dies de prospeccions, els investigadors se centraran en la zona del barri més propera al riu Francolí, on es busca l'estructura del contramoll que, segons es creu, havia de servir per protegir les instal·lacions portuàries.

Un cop analitzades, les dades recollides –sumades a les d'excavacions anteriors– haurien d'oferir una imatge més concreta del port romà, així com del tipus d'embarcacions que hi entraven.

L'única ciutat catalana del projecte

Tarragona és l'única ciutat catalana que forma part del projecte liderat per la Universitat de Southampton, que també té previst fer prospeccions a Cadis dins d'una investigació que està previst que s'allargui fins al 2018. Els resultats, però, podran tenir una aplicació local a Tarragona. “Seran molt importants perquè permetran conèixer tant com era el port en època romana com el subsòl de la zona”, va detallar l'arqueòloga municipal, Imma Teixell. Les dades recopilades podran servir per decidir futures excavacions o, fins i tot, per definir obres de serveis.

Patrimoni

La iniciativa vol donar resposta a les preguntes dels estudiants i del públic interessat en els jaciments arqueològics on treballa l'institut

'Atapuerca y el primer poblamiento prehistórico de Europa' y 'Atapuerca y el canibalismo durante la prehistoria' són els dos primers vídeos de la sèrie ArqueoSnacks que ha començat a realitzar l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) per donar a conèixer, mitjançant audiovisuals de curta durada (en principi inferior als 5 minuts), aspectes relacionats amb els jaciments arqueològics i la recerca que s’hi duu a terme. Cada vídeo s'estructura en base a un format pregunta – resposta. Es formula una pregunta i els investigadors entesos en cada matèria li donen una resposta raonada de forma sintètica.

La idea d'ArqueoSnacks és de l’arqueòleg i investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès: “Em va sorgir per la necessitat de disposar de recursos audiovisuals dels que se’n pogués fer una difusió àmplia a través de la xarxa , que permetessin respondre a les preguntes que sovint plantegen els alumnes o la gent que visita els jaciments o s'interessa per la nostra recerca”, ha comentat.

S'ha optat pel format de curta durada per tal de fer-los dinàmics i assolir una bona acollida per part dels consumidors de cultura a través de dispositius mòbils, cosa que difícilment es pot aconseguir amb llargs documentals. “D'aquí el seu nom, ArqueoSnacks, ja que pretenem que sigui com una galeta, un dolç, qualsevol cosa que menges entre àpats (que serien els documentals) per fer-te passar la gana, mentre camines o fas qualsevol altra cosa, sense necessitat de seure a taula”, puntualitza Josep Maria Vergès.

Els dos primers vídeos, disponibles al canal de l’IPHES al YouTube (IPHES Comunicació), han estat cofinançats per la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) i el projecte Atapuerca. S’han fet dues versions: una en castellà i l'altra en anglès. L'empresa que s'ha encarregat de la realització dels vídeos ha estat Rockinshoe.

Vídeo 'Atapuerca y el primer pooblamiento prehistórico de Europa':

La direcció ha anat a càrrec de Josep Maria Vergès i hi han col·laborat diferents investigadors de l'IPHES i de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona): Eudald Carbonell, Palmira Saladié, Patricia Martín, Andreu Ollé, Isabel Cáceres, Marina Mosquera, Rosa Huguet i Antonio Rodríguez, així com José Maria Bermúdez de Castro del CENIEH (Centro Nacional de Investigación de la Evolución Humana).

Vídeo 'Atapuerca y el canibalismo durante la prehistoria':

 

Patrimoni

El documental ‘Ingeniería romana' mostra el patrimoni romà amb tècniques de realitat augmentada. També neix una aplicació pionera per a mòbils

Interpretar i poder apreciar la grandiloqüència dels monuments que els romans van aixecar a Tàrraco és molt més fàcil gràcies a dos projectes que ahir es van estrenar a la ciutat i que parteixen de les noves tecnologies per recrear i reproduir, amb tècniques virtuals i de realitat augmentada, aquestes colossals construccions de l'època romana. Per una banda, la sèrie documental Ingeniería romana. El ingenio del pueblo al servicio de Roma, una gran producció per la qualitat i els mitjans tècnics que utilitza per a la seva producció, i per l'altra, l'aplicació per a dispositius mòbils Imageen, que, tal com va avançar aquest diari, també permet veure construccions com ara el circ i l'amfiteatre amb tècniques de realitat augmentada. Una aplicació, segons va destacar ahir la regidora de Cultura, Begoña Floria, que és “pionera en l'àmbit internacional”.

Ingeniería romana és una iniciativa de la productora de continguts audiovisuals Digivision –amb seu a Reus– i l'empresa Structuralia, a la qual s'ha sumat RTVE, que ha decidit coproduir-la i que aquest dissabte, a les cinc i cinc minuts de la tarda i per La 2, n'estrenarà el primer capítol, justament el dedicat a Tàrraco, que ahir ja es va preestrenar al Teatre Tarragona. La sèrie consta de set capítols més, de 55 minuts cadascun, a través dels quals s'expliquen les habilitats dels enginyers romans a l'hora d'aixecar les seves grans obres.

En l'episodi dedicat a Tàrraco, presentat per Isaac Moreno, un enginyer d'obres públiques especialitzat en enginyeria antiga, s'hi poden veure el circ, l'amfiteatre, la gran plaça del fòrum provincial i altres monuments romans reconstruïts amb tècniques pioneres. “És una sèrie que està a l'avantguarda tecnològica”, explicava ahir Samuel Martín Mateos, director de cultura i societat de RTVE. El director de la sèrie, José Antonio Muñiz, va destacar que el treball no només permet veure “com eren” aquests monuments, “sinó també com es vivia”. Per ell, la sèrie prioritza la didàctica per damunt del sensacionalisme.

Una part del material emprat per als capítols ha servit també per engegar l'aplicació Imageen per a telèfons mòbils i tauletes, que permet experimentar la reconstrucció dels edificis de la ciutat imperial del segle II dC de manera absoluta, girant 360º. L'Ajuntament instal·larà punts de connexió Wi-Fi en alguns monuments. A la plaça de la Font, per exemple, el visitant es podrà endinsar en l'antic circ romà, que ocupava el mateix espai: “No només reconstruïm arquitectònicament el monument, sinó la vivència; amb l'aplicació pots veure com passen pel teu costat les quadrigues i com vibrava el públic al circ”, segons Andrés Serrano, fundador d'Imageen.

El projecte ha costat prop de 2,5 milions, que han estat finançats en bona part pels fons propis de Digivision. A banda de l'estrena a RTVE, el documental arribarà al mercat internacional i ja està pre-venut a la televisió pública russa, a la Xina, França i Alemanya, entre altres països, a més d'haver signat un acord amb Discovery. Tot i això, la sèrie encara no està acabada. Se n'han enllestit els dos primers capítols, però no es preveu que estigui completa fins a principi del 2017.

Patrimoni

Els terrenys han quedat alliberats dels conreus i l'Ajuntament ha encarregat un avantprojecte per excavar-hi. No es descarta ampliar la part visitable del circ

Noves excavacions per posar al descobert més restes del circ romà de Tàrraco. L'Ajuntament de Tarragona ha encarregat un avantprojecte per poder excavar als solars que hi ha a tocar del carrer Ferrers, que són de propietat municipal i que ocupen el mateix espai que en època romana ocupava el circ romà. En els darrers anys aquests solars s'havien destinat a horts urbans ecològics. Els responsables de l'anomenat Hort del Circ –una iniciativa que formava part del projecte Ciutats Creactives i que pretenia buscar un model de ciutat més sostenible– han decidit ara aturar els conreus.

L'alliberament dels terrenys ha fet plantejar al consistori la possibilitat de dur-hi a terme una excavació arqueològica per intentar localitzar més restes de l'antic monument romà, un dels més ben conservats i dels més singulars perquè es troba dins el recinte emmurallat de la ciutat: “A l'estiu ens van notificar que no continuarien amb el projecte de conreu de l'hort urbà ecològic”, va confirmar ahir la regidora de Cultura i Patrimoni, Begoña Floria, que hi va afegir que ja ha encarregat un avantprojecte per excavar a la zona. La regidora va dir que intentaran trobar ajudes per finançar les prospeccions en els pròxims mesos.

Els treballs arqueològics permetran determinar si es conserven més restes del circ romà, un dels grans monuments de Tàrraco, declarats patrimoni mundial, i poder ampliar així l'actual part visitable del monument.

Recrear les grades

Aquesta nova intervenció se sumarà al projecte, ja aprovat, de recuperació de les grades de l'antic circ, que té un pressupost de 242.000 euros, el 75% dels quals seran finançats a través de l'1,5% cultural del Ministeri de Foment. Aquestes obres permetran recuperar el perfil original de les grades romanes i museïtzar el monument. Concretament, s'hi instal·larà una mena de llençol d'acer que recuperarà el perfil original de les grades en tres de les sis voltes existents i que serà accessible des de la plaça Sedassos. Això també permetrà que els visitants s'hi puguin asseure. Les noves grades protegiran les voltes existents i, a través d'una porta integrada al monument, es podrà travessar la volta original. En una segona fase s'habilitarà un espai d'interpretació del circ, amb maquetes i audiovisuals. Al carrer Ferrers, s'hi col·locarà una barana d'acer per poder observar el monument des de la part de dalt.

Turisme

Entre els mesos de gener i setembre, la ciutat va rebre 398.760 turistes, un 6% més que l’any passat

Els turistes alemanys i francesos, amb un increment d’un 39% i un 9% respectivament, han compensat l’important caiguda del 54% dels russos que visitaven Tarragona a través de touroperdors. Una altre descens, encara que no tan significatiu, ha estat el mercat català i espanyol, que ha baixat un 8%. El gerent del Patronat de Turisme de Tarragona, Carles Sanz, va traure ferro al descens rus ja que “hem mantingut el turista rus que venia via directa i que manté el poder adquisitiu”. També va destacar l’augment dels mercats alemany i francès: “És una bona notícia que vinguin perquè acostuma a ser un turista més fidel, consumidor de cultura i amb poder adquisitiu”.

Tarragona va rebre, entre els mesos de gener i setembre, un total de 398.760 turistes en hotels i càmpings, que van fer 1,2 milions de pernoctacions. Això significa un increment d’un 6% del nombre de turistes i d’un 7% del nombre de pernoctacions respecte l’any passat, que han situat l’ocupació hotelera en prop del 58% i un 74% en càmpings. Pel que fa a l’estada, els turistes passen 1,7 dies de mitja d’estada als hotels i 4,3 als càmpings. La tinent d’alcalde de Patrimoni i Turisme de Tarragona, Begoña Floria, va qualificar de “bona” la temporada, segons aquest balanç provisional i va recordar que les xifres encara serien millors “si tinguéssim les dades de l’estada als apartaments turístics”.

Un altre punt fort de la temporada turística ha estat el nombre visites al conjunt del patrimoni romà, que ha registrat un total de 428.080 visitants, un 3% més respecte l’any anterior. El Circ-Pretori segueix sent el monument més visitat enguany, amb 123.062 persones, seguit de l’Amfiteatre, amb 114.136 i la maqueta romana, amb 103.779. Per destacar l’interès que desperta el patrimoni de Tarraco, Floria ha ressaltat que només la maqueta rep més presència que el Gaudí Centre de Reus, que rep 78.000 visitants.

Pel que fa al trenet turístic, s’ha notat una davallada del nombre d’usuaris en l’últim any, que ha passat dels 96.000 als 87.000. Segons Floria, el descens s’explica per la baixada del nombre de freqüències, motivada pel pas del trenet per la Tarraco Arena Plaça (TAP) i perquè era molt sol·licitat pels grups de visitants russos que viatjaven a través de touroperadors.

El mercat asiàtic, el futur

Les previsions turístiques fan preveure un augment del turisme asiàtic en general. “Una bona notícia per Tarragona”, segons va qualificar el gerent del Patronat de Turisme, Carles Sanz, que va assenyalar que “aquests mercats fugen del turisme de sol i platja i busquen un turisme més cultural”. En aquest sentit, Sanz va defensar el model turístic de la ciutat perquè “és molt més fidel, encara que té l’inconvenient que no és tan ràpid com la marca de sol i platja perquè hem d’arribar directament al visitant”. Per això, Tarragona seguirà treballant en origen mercats com l’alemany i el francès a través d’agències de viatges i reportatges periodístics.

Patrimoni

En un espai annex al claustre, s'hi trobarien restes d'una exedra romana, una mena de capella de la gran plaça porticada que envoltava el temple d'August

La catedral de Tarragona està situada al punt més alt de la ciutat, a l'acròpolis, en el mateix espai que ja havien ocupat els romans per aixecar-hi un gran recinte de culte imperial. Una nova excavació, impulsada per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Arquebisbat, a través del Museu Bíblic Tarraconense, intentarà localitzar ara les restes de l'absis nord-occidental d'aquell recinte de culte romà.

Aquesta nova intervenció dóna continuïtat a la que ja es va dur a terme els anys 2010 i 2011 al subsòl de la nau central de la catedral, on es van localitzar evidències del temple romà en honor de l'emperador August. Al voltant d'aquest temple, hi havia una gran plaça porticada, on s'obrien diverses exedres, una mena de capella de forma semicircular on col·locaven grans estàtues que es dedicaven al culte imperial. Els arqueòlegs confien ara a poder documentar en planta l'exedra semicircular que es troba en una cantonada d'aquella plaça porticada, i que dataria de la segona meitat del segle I dC. Se'n conserva íntegrament la porta d'accés a la que era la plaça de l'àrea sacra, i que fa sis metres d'alçària.

Que el claustre de la catedral tarragonina es trobi en un extrem no és casual. Per construir-lo es va aprofitar el mur que delimitava el recinte de culte romà. Per això la intervenció dels arqueòlegs se centrarà en aquest espai annex al claustre.

Un dels dubtes que esperen resoldre els membres de l'ICAC i del Museu Bíblic és si la plaça porticada es va construir al mateix moment que el temple d'August: “És el gran dubte que tenim; suposem que el temple és anterior i després es va construir el gran conjunt de culte, però ens falten elements de definició cronològica”, segons Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic i arqueòleg del Capítol Catedralici de l'Arquebisbat. Part dels treballs se centraran, doncs, a trobar la fonamentació de l'exedra i, amb el material ceràmic i fins i tot monedes que s'hi poguessin descobrir, fixar amb més detall la cronologia de la gran àrea sacra romana. És, segons Imma Teixell, codirectora de l'excavació, “un treball de microarqueologia”, ja que els professionals hauran de treballar de manera molt minuciosa: “Porgarem tota la terra perquè qualsevol fragment de ceràmica ens ajudi a datar les estructures”, va dir Muñoz.

Pel director de l'ICAC, Josep Gómez, aquesta nova intervenció a la catedral permetrà reconstruir aquell gran espai en l'època romana: “Ens hem convertit en constructors de puzles per entendre com actuava l'home en el concilium provinciae o com s'establia el culte.” Un fet que resulta “especialment complex”, perquè “els textos són escassos i les evidències estan tergiversades”, va assenyalar Gómez.

A banda de l'exedra que excavaran durant el pròxim mes i mig, al- tres estructures romanes d'aquest tipus es troben actualment a sota d'habitatges. És el cas d'una que situen a l'actual carrer de les Coques, i una altra que es va fer malbé amb la construcció d'un refugi, al carreró de Santa Tecla.

I també al pati del Museu Bíblic

Un cop finalitzada l'excavació a l'entorn del claustre de la catedral, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Arquebisbat de Tarragona han programat per a l'any que ve una segona intervenció al pati del Museu Bíblic Tarraconense, “una de les darreres reserves arqueològiques de la Part Alta”, segons va destacar l'arqueòleg Josep Maria Macias. Un espai “gairebé verge”, va afegir, on esperen trobar elements arquitectònics de la gran plaça de culte que envoltava el temple d'August al segle I dC, però també restes de molts altres períodes: “Podem trobar arquitectura des del segle I fins al segle XIX, i comprovar també, per exemple, si hi ha indicis d'ocupació musulmana”, segons l'investigador de l'ICAC. Amb aquestes dues noves campanyes, els arqueòlegs confien a aclarir les diverses incògnites que planen encara sobre la configuració de l'acròpolis de la ciutat en època romana: “Que ens permetin entendre la transformació de l'acròpolis gairebé fins a la implantació de la catedral”, va assenyalar Macias.

D'altra banda, el director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz, va indicar que al pati d'aquest equipament es crearà posteriorment un jardí bíblic que vinculi espiritualitat i natura.

Pàgina 9 de 12

Publicitat