El dia 1 de gener de l’any 2000, ara fa 25 anys, va morir el pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), conegut com “el pintor que cremava els seus quadres”. Artista figuratiu de les segones avantguardes del segle XX, les seves pintures postcubistes es caracteritzen per la intensitat dels colors i les seves inconfusibles temàtiques: les figures femenines d’ulls ametllats, els paisatges primaverals i les natures estàtiques de fruites i flors.
Si després de la seva mort l’artista va ser incomprensiblement oblidat per la història de l’art, aquests darrers anys el pintor torna a estar plenament d’actualitat i avui el llegat artístic de Palau Ferré viu un moment especialment daurat amb exposicions, llibres, estudis i homenatges. L’any 2021 el Govern català va celebrar el centenari del naixement de l’artista amb l’Any Palau Ferré, una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya comissariada per l’historiador Francesc Marco-Palau; i el 2023 l’escriptor Màrius Serra va publicar 'La dona més pintada', una novel·la inspirada en la vida de l’artista.
Exposició Palau Ferré al Museu d'Història de Cambrils (2021)
El pintor que cremava els seus quadres
Nascut a Montblanc el 1921, Maties Palau Ferré estudia a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i esdevé un dels noms emergents de l’art català de postguerra. L’any 1956 té lloc la seva primera exposició individual a la prestigiosa Sala Gaspar de Barcelona i durant la dècada dels anys 50
també participa en quatre edicions dels Salons d’Octubre, l’aparador artístic del moment. Reconeguts crítics d’art com Sebastià Gasch i Àngel Marsà van donar-lo a conèixer en capçaleres de premsa de l’època com "El Correo Catalá" i la revista "Destino".
El pintor Maties Palau Ferré, amb Montblanc de fons (Arxiu Marco)
Després d’exposar a Barcelona, Madrid i Londres, el 1957 obté la primera beca del govern francès per ampliar la seva formació a París, on viu a la Cité Universitaire i connecta amb els corrents internacionals de l’art, el crític François Pluchart i el cercle dels Castelucho. Si l’art del moment s’encaminava cap a l’abstracció, Palau Ferré es va mantenir sempre fidel al figurativisme cubista que va exposar al Grand Palais, a la Galeria Tedesco o al Salon de Nice.
També a París, aprofundeix en el seu vessant escultòric, de la mà de l’escultor hongarès László Szabó, amb taller a Montparnasse. Al tornar de París, a inicis de la dècada dels anys seixanta, desenvolupa grans projectes artístics a Catalunya i també exposa a Madrid (1970) i Nova York (1971). Tot i així, el contracte que signa amb un marxant estroncarà per sempre la seva carrera artística. Les desavinences entre el pintor i l’empresari acaben al món judicial.
El 1974 el Tribunal Suprem sentencia que Palau Ferré ha de pintar, encara, més de 40 metres quadrats de pintura per deslliurar-se de les clàusules que havia firmat. Palau Ferré compleix la sentència, però se sent desenganyat per un mon de l’art de galeries, subhastes i especulació. Així, decideix deixar d’exposar i, durant més d’una dècada serà conegut per la premsa com “el pintor que cremava els seus quadres”.
Fruit de la seva pròpia experiència personal, al llarg de la dècada dels vuitanta i dels noranta Palau Ferré col·labora amb nombrosos projectes socials i culturals. Així, entitats i ONG il·lustraran les seves campanyes amb pintures de l’artista: d’Amnistia Internacional a Mundo Vivo, d’Ayuda en Acción a la Federació Catalana de Voluntariat Social. Avui, un mural de grans dimensions de Palau Ferré il·lustra la façana de la primera escola inclusiva d’Anantapur, a l’Índia.
Un artista d’intensos colors
Les dones que pintava Palau Ferré són l’element més característic de la seva producció artística. Es tracta de figures femenines d’ulls ametllats i coll reclinat que interpel·len l’espectador amb la seva mirada esperançada.
També els paisatges primaverals del seu Montblanc natal, amb gira-sols agegantats intensament grocs o els bodegons que pintava l’artista plens de fruites i flors -raïm, síndries o peixos- formen part d’una cosmovisió en la qual també formen part arlequins, minotaures, parelles o sardanes. L’ús expressionista dels colors que emprava Palau Ferré és un dels trets més reconeguts de la seva obra: amb vermells, verds i blaus especialment remarcables. Palau Ferré també va destacar pels dibuixos d’un sol traç, unes composicions ideades d’inici a fi, sense aixecar l’estri del paper.
Exposició de Palau Ferré al Museu de la Vida Rural de l'Espluga (2022), l'actual Museu Terra
Exposicions, llibres i homenatges
25 anys després de la mort de l’artista, avui Palau Ferré torna a estar d’actualitat. Aquests darrers anys, la celebració de l’Any Palau Ferré de la Generalitat de Catalunya, amb 20 exposicions temàtiques i més de 100 actes arreu del territori han redescobert l’art i els valors de l’artista, amb el suport d’ajuntaments, museus, biblioteques i entitats: des del Museu d’Art de Girona a l’Institut Français de Barcelona, i des d’Amnistia Internacional al Museu d’Història de Catalunya.
Aquests anys també s’han publicat diversos llibres com l’assaig biogràfic 'El pintor que cremava els seus quadres' (Base, 2020), de l’historiador Francesc Marco-Palau; el conte infantil La Petita Història de Maties Palau Ferré (Mediterrània, 2021) de la filòloga Rosa de les Neus Marco-Palau amb il·lustracions de la dibuixant Pilarín Bayés; i la novel·la 'La dona més pintada' (Proa, 2023) de l’escriptor Màrius Serra -amb més de 10.000 exemplars venuts en llengua catalana- un autèntic fenomen literari a partir de la qual s’ha creat una ruta turística pels escenaris de la vida de Palau Ferré a Montblanc.
També aquest 2025 diverses actuacions commemoratives -que s’aniran anunciant al llarg de les properes setmanes- projectaran des de l’actualitat l’art de Maties Palau Ferré. Així mateix, la família de l’artista fa una crida pública a través de les xarxes socials per tal de poder avançar en la catalogació de tota la producció artística de Palau Ferré, que s’està duent a terme de forma exhaustiva. “El nostre objectiu és poder catalogar totes les pintures, dibuixos, ceràmiques i escultures de Palau Ferré, avui disperses en col·leccionsparticulars, que amb els anys s’han anat disseminant; així com poder entrevistar les persones que van conèixer personalment l’artista, per tal de recopilar les seves vivències i records”, detalla Francesc Marco-Palau, doctor en Història i besnebot de Palau Ferré.
Exposició de Palau Ferré al Museu de Reus (2020)
“Que davant dels meus quadres puguin sentir una satisfacció per viure idèntica a la que gaudia en el moment de pintar-los” Maties Palau Ferré.
