El president del Parlament, Roger Torrent, ha afirmat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, "deu parlar amb coneixement de causa" quan diu que l'1-O no es va gastar diner públic. En una entrevista a 'El Punt Avui', Torrent ha recordat que el ministeri de Montoro era el que controlava les finances de la Generalitat "des de molt abans de l'1-O". D'altra banda, ha assegurat que és partidari d'aconseguir les condicions "objectives que permetin la investidura" de Carles Puigdemont, al mateix temps que ha reclamat una investidura "efectiva" el més aviat possible que permeti un govern que nomeni consellers puguin prendre decisions "des del minut u". Torrent s'ha mostrat "convençudíssim" que hi haurà acord entre les forces independentistes per formar govern i ha esperat que no s'hagi d'esperar fins l'últim minut del 22 de maig, tot i que ha afegit que fins aquell moment hi ha temps.
Torrent ha fet referència a la situació d'"excepcionalitat política i democràtica" i ha dit que el que s'ha de fer és treballar per fer govern perquè repetir eleccions és un escenari "que no convé". "Sabrem posar-nos d'acord i això comportarà una investidura efectiva, un president de la Generalitat que podrà nomenar consellers i hi haurà un govern efectiu", ha declarat.
Segons Torrent, s'ha de trobar una formula que permeti l'"equilibri" entre el respecte al mandat del 21-D i acabar amb el 155. Ha defensat que això s'aconsegueix "tenint govern" i fent-ho "de manera immediata". "Qualsevol situació per complexa que sigui s'afronta millor tenint govern que no no tenint-lo", ha reflexionat.
Sobre la investidura de Puigdemont, Torrent ha defensat que va suspendre el ple del 30 de gener perquè "no es donaven totes les condicions per fer una investidura efectiva que protegís els seus drets polítics" i s 'ha preguntat què hauria passat si no ho hagués fet. "Hagués pogut prendre possessió? Hagués pogut nomenar consellers?", ha manifestat.
Pel que fa al fet que pugui tornar a ser candidat, ha insistit que és partidari no només de defensar els drets polítics del líder de JxCAT sinó "de que es treballi per obtenir les condicions objectives" que permetin la seva investidura. Ha afegit que Puigdemont és "el president legítim de Catalunya" que va ser apartat de forma "barroera" amb el 155. Davant d'això, ha dit que és normal que els grups treballin pe aconseguir les condicions objectives per investir-lo, entre elles la reforma de la llei de presidència. Ha reconegut que els terminis "són molt cenyits" pel que fa a l'aprovació d'aquesta norma i poder fer la investidura abans del 22 de maig.
Per a Torrent, afrontar un debat d'investidura i votar "no hauria de posar en risc a ningú" i ha insistit que la investidura ha de servir "per tenir president i govern". "No volem un debat d'investidura, volem un president i un govern", ha declarat, al temps que ha dit que les coses es legitimen "fent-les efectives". Per a ell, govern efectiu vol dir "que els consellers puguin anar a les conselleries i prendre decisions executives" i ha puntualitzat que el programa da'quest govern l'hauran de decidir entre els grups parlamentaris majoritaris a la cambra, ja que la seva responsabilitat és la de la investidura.
També sobre Puigdemont i el fet que pugui ser extradit, ha valorat que tant a Alemanya com a d'altres democràcies "madures" es veu que "no és delicte" el que es va fer l'1-O i es veu cada cop més clar que es tracta d'una "causa política" i que no es poden aplicar "ni rebel·lió, ni sedició ni cap dels altres delictes que es volen imputar".
També s'ha referit a la possibilitat que el diputat d'ERC Antoni Comín delegui el seu vot, situació que creu que comparteix "condicions molts similars" amb Puigdemont, de qui es va acceptar el vot delegat a la Mesa. "Com que els casos són molt semblants, el lògic seria que es fes el mateix tractament que amb Puigdemont", ha manifestat.
En la seva tasca com a president del Parlament, ha alertat que "cap amenaça ni consideració" que es pugui fer des del govern espanyol o del PP farà que canviï d'opinió a l'hora de prendre decisions que creu que s'han de prendre. "Tenim molt clar que decisions que cal prendre les prendrem més enllà de les amenaces i conseqüències que pugui tenir", ha dit.
Entre aquestes, l'impuls d'una querella al jutge instructor del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, perquè considera que aquest tribunal i els jutges "s'han saltat les mesures cautelars sobre el sufragi passiu" d'un diputat. Ha afegit que fent-ho no només estan defensant els drets de Jordi Sánchez sinó de tots els diputats del Parlament. Ha detallat que els juristes de la cambra ho estan estudiant i que seran ells els que decidiran quin tipus delictiu s'escau, al temps que ha valorat que gastar diners en defensar els drets del "conjunt" dels diputats "no pot ser mai malversació".
Aposta pel diàleg
Torrent també ha defensat que el diàleg amb el govern espanyol "hi ha de ser" però ha afegit que ha de ser "sense cap restricció ni límit" sobre els temes a tractar. En aquest sentit, ha criticat que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no hagi contestat la seva petició de reunió quan ha recordat que, ara per ara, ell és la màxima autoritat a Catalunya perquè no hi ha govern. "He poder parlar amb normalitat amb Rajoy", ha dit.
