El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2019 destina a Catalunya 2.051,38 milions d’euros en inversions, un 16,8 % del total a l’Estat. A aquests 2.051 milions cal sumar 200 milions més fruit del compliment d’una sentència del Tribunal Suprem sobre les inversions a Catalunya corresponents a 2008. En total són 2.251,38 milions que segons la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, compleixen la disposició addicional Tercera de l'Estatut perquè assoleixen el 18,5% del total a l'Estat, malgrat que el pes del PIB de Catalunya a l'Estat al 2017 -l'últim comptabiliztat- va ser del 19,2%. Són 701 milions més (901 més si es tenen en comptes els 200 milions addicionals de la sentència) que als comptes del 2018 que preveien inversions a Catalunya per valor de 1.349,59 MEUR, un 13,3% del total (13,3% al 2017 i 10,7% al 2016). Les formacions independentistes encara no han aclarit si donaran suport o no a la tramitació dels comptes, que s’enfronten a la votació de les esmenes a la totalitat els dies 12 i 13 de febrer.

Catalunya és la el segon territori que rep més inversió, per darrere d'Andalusia amb 2.132 (17,5% del total). Per darrere seu Madrid, amb 1.249 milions (10,3%), el País Valencià amb 1.189 milions (9,8% del total) i Castella i Lleó, amb 1.04 i 9% del PIB. Les segueixen Galícia, amb 757 milions (6,2%), Castella La Manxa amb 637 milions (5,2%), Aragó amb 539 milions (4,4%) i Extremadura, amb 491 milions (4%). Tanquen País Basc, amb 469,37 (3,9%), Múrcia 374 (3,1%), Astúries amb 295 (2,4%) , Canàries amb 283 (2,3%) i Cantàbria amb 246 milions (2%), Balears amb 152 milions (1,2%), Navarra amb 108 (0,9%), La Rioja amb 38 milions (0,3%).

Principals inversions en infraestructures per territoris

Del total del 2.051 milions d’euros d’inversions, 1.859,374 són inversions en infraestructures. Per demarcacions, són 1.549,323 milions d’euros a la demarcació de Barcelona, 86,704 a la de Girona, 17,258 a la de Lleida i 206,089 a la de Tarragona.

Algunes de les inversions a Barcelona dels 1.549,323 milions, 453 MEUR són per a Rodalies, 129 per a Renfe Operadora, 259 per al Corredor Mediterrani, 33,4 per a la Zona Franca, 4,7 per als estudis de TVE a Sant Cugat, 64,4 per a ENAIRE per a obres a l’Aeroport del Prat, 83 per a SEITSA, 14 MEUR per a instal·lacions de seguretat a l’Aeroport, i 25 milions per als accessos al Port de Barcelona.

A la demarcació de Girona 86,704 MEUR: Entre altres, 17 per a l’AVE, 21 per a Renfe Operadora i 6 per a l’Aeroport de Girona. A la de Lleida són 17,258 MEUR dels què l’AVE s’emporta 1,7 milions, Renfe Operadora 2,5, i el Canal Segarra-Garrigues 2,92 MEUR.

A Tarragona són 206,089 MEUR en inversions en infraestructures dels què 29 són per eliminar la contaminació de l’embassament de Flix, 6 per a ENRESA per a la gestió de residus radioactius, 5,8 MEUR per a l’Aeroport de Reus, 24 per al Port de Tarragona, 20 per a Renfe, 89 per a ADIF i 26 per a l’AVE.

Els pressupostos generals de l’Estat han arribat al Congrés dels Diputats sense prou suports per a la seva aprovació. Sánchez necessita els vots de les formacions que van fer possible la seva moció de censura: Podem, ERC, PDeCAT, PNB i Compromís, però de moment ERC i PDeCAT continuen vinculant el seu ‘sí’ al fet que l’executiu socialista faci passos respecte als presos i a l’exercici del dret d’autodeterminació.

200 milions pendents

Estat i Generalitat ja van acordar en el marc de la comissió bilateral que aquest any els pressupostos inclourien 200 MEUR per complir la sentència del Tribunal Suprem de 2 de novembre de 2017 relativa a la disposició addicional tercera de l'Estat que reconeixia el dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya. La sentència estimava que la xifra ascendia a 759 MEUR i els dos governs van acordar la compensació de la quantitat durant els exercicis 2019, 2020, 2021 i 2022.

La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha defensat el projecte de llei de pressupostos per al 2019 per primer cop ja al Congrés, el dia que els comptes del govern de Sánchez inicien la tramitació parlamentària.

Montoro: "Els comptes són un punt d'inflexió"

La titular d'Hisenda ha defensat que els comptes suposen un "punt d'inflexió i un canvi de rumb necessari" i que busquen una major redistribució de la riquesa i recuperar el poder adquisitiu de les classes mitges. També ha destacat que són els pressupostos amb més despesa social (57%) i que busquen afavorir la cohesió social. "És un canvi de rumb necessari per recuperar la confiança dels ciutadans en la utilitat de la política", ha dit Montero.

Així mateix, ha destacat que són uns comptes que es contraposen a les polítiques anteriors del govern del PP i que també a les propostes de la dreta. "Enforteixen l'estat del benestar davant de qui busca debilitar-lo, defensen la igualtat davant dels que volen retroportar-nos a èpoques fosques, defensen la recuperació econòmica i els col·lectius més castigats durant la crisi davant dels que s'havien oblidat d'ells", ha manifestat.

Montero també ha destacat que són "comptes feministes" amb partides per defensar la igualtat entre homes i dones. Destaca els 220 MEUR per la lluita contra la violència de gènere (20 MEUR més que 2018) i l'augment del permís de paternitat de 5 a 8 setmanes.

Montero també assegura que són comptes que s'adeqüen al context econòmic i que, per tant, envien un "missatge de tranquil·litat i seguretat" a les institucions europees. Novament, ha aprofitat per carregar contra PP i Cs per haver "avantposat els interessos de partit i no dels espanyols" al rebutjar al Senat els objectius de dèficit i impedir poder invertir 6.000 MEUR en polítiques socials.

El govern espanyol, "optimista"

El passat divendres, després de l’aprovació del projecte dels pressupostos per part del Consell de Ministres, la ministra Montero es va mostrar “optimista” respecte al suport de les formacions independentistes. Segons Montero, la introducció als comptes d’un nivell d’inversions en proporció al pes de Catalunya al PIB espanyol –com marca l’Addicional Tercera de l’Estatut- hauria de ser un element “suficientment atractiu” per al seu ‘sí’.

Els grups disposen ara d’un termini que expira el 8 de febrer per presentar esmenes a la totalitat. Mentrestant compareixeran al Congrés dels Diputats tot els ministres per defensar els comptes de les seves àrees. Els dies 11 i 12 de febrer tindrà lloc el ple de les esmenes a la totalitat, que culminarà amb una única votació per rebutjar o no els comptes. Si la superen, s’obrirà la tramitació de les esmenes parcials. Si no els pressupostos quedaran definitivament rebutjats.

Sánchez aspira a obtenir el suport de les mateixes formacions que ja van aprovar el 20 de desembre la senda de dèficit 2019-2021, malgrat que després la majoria absoluta del Senat la va rebutjar. Tindrà en contra com a mínim les mateixes formacions que s’hi van oposar aleshores: PP, Cs, UPN, Bildu i Foro Asturias.