En el marc del Programa Cultural dels XVIII Jocs Mediterranis, s’ha inaugurat aquest dimecres a la plaça de l’Univers, l’exposició ‘Sebastiao Salgado. Gènesi. Art al carrer’. Amb aquesta mostra, l’Obra Social ‘la Caixa’ vol convertir la ciutat de Reus en un museu a cel obert i apropar l’obra d’artistes de renom en el panorama internacional.
L’exposició ‘Gènesi’, que es tracta d’un mosaic increïble en què la natura s’expressa en tota la seva grandesa, mostra el treball excepcional del fotògraf brasiler. Salgado va iniciar aquest projecte el 2004 i fins a l’any 2012 va fer un total de 32 viatges per completar aquest recorregut pel món verge. Aquest es tracta del seu tercer projecte a llarg termini sobre temes globals i situa el focus en el món natural, alhora que ens convida a interrogar-nos sobre l’estil de vida humà actual i l’impacte que té en els recursos naturals del planeta. L’exposició consta de 38 fotografies, en blanc i negre, i mostra paisatges, animals i persones que han pogut evitar la influència del món modern en regions polars, boscos i sabanes tropicals, deserts abrusadors, muntanyes dominades per glaceres i illes solitàries. La mostra es podrà visitar gratuïtament, fins al dia 21 de juliol, a la plaça de l’Univers.
‘Gènesi’
Al llarg de vuit anys i en 32 viatges a llocs remots de tot el planeta, Salgado ha localitzat paisatges terrestres i marítims, ecosistemes i comunitats humanes, que s’han mantingut intactes. Com a resultat s’ha obtingut un cant a la majestuositat i fragilitat de la Terra i també una advertència del que l’acció humana ens pot fer arribar a perdre.
‘Gènesi’ uneix imatges impressionants de paisatges i vida salvatge amb retrats íntims de comunitats humanes que encara viuen seguint tradicions ancestrals. Salgado fotografia algunes de les localitzacions més remotes del planeta, i capta un món natural en què l’impacte humà ha estat mínim. Així, la mostra permet descobrir imatges extraordinàries de deserts gegantins i terres glaçades de l’Antàrtida, boscos tropicals i temperats, serralades de presència imponent, entre altres. L’exposició, comissariada per Lélia Wanick Salgado, la seva dona, és un testimoni d’una llarga coexistència dels humans amb la naturalesa i una oda visual a un món que hem de protegir.
La mostra s’estructura en cinc apartats, cadascun dels quals representa una extensa regió amb diversos ecosistemes i col•lectius humans: ‘Els confins del sud’, Geòrgia del Sud, les illes Malvines, la península de Valdés i les illes Sandwich; ‘Santuaris’, les Galápagos, Indonèsia i els ecosistemes de Madagascar; ‘Àfrica’, del delta de l’Okavango a Botswana i el parc de Virunga a la triple frontera entre el Congo, Ruanda i Uganda, al desert d’Algèria; ‘Les terres del nord’, paisatges d’Alaska i de l’altiplà del Colorado als Estats Units, el Parc Nacional de Kluane a la Terra de Baffin, Canadà, i les regions septentrionals de Rússia, el nord de Sibèria i la península de Kamtxatka; ‘LÀmazònia i l’aiguamoll’, la confluència dels rius Negro i Solimoes a Manaus, els parcs nacionals de Canaima, Veneçuela, i de Xingu, Brasil, i el Pantanal, la zona humida més gran del món, a cavall entre el Brasil, Bolívia i el Paraguai.
