La façana de la Popular s'ha decorat avui amb garlandes vegetals, com es va fer a l'acte d'inauguració de l'any 1918, i s'han repartit barrets entre els assistents que recordaven els que fa cent anys utilitzaren els vallencs per protegir-se del sol. La festa, com ara fa cent anys, ha volgut rememorar el mateix guió. Els Gegants han arribat a la biblioteca en cercavila. A continuació, les corals de Valls -Cor Audite, Suite Cor, Espinavessa, Cors Alegres, Terpsícore i Aroma Vallenca- han interpretat el 'Cant de la senyera', que ha estat acompanyat amb domassos demanant "llibertat, presos polítics". Les colles Vella dels Xiquets de Valls i Joves Xiquets de Valls han aixecat dos pilars de cinc davant de l'edifici noucentista, que han donant pas a una "Balladeta" a càrrec de les dues parelles dels Gegants i Gegantons de Valls.
La música també ha estat present durant l'acte conduït per l'actriu Txe Arana. El músic vallenc Jordi Jubany ha interpretat 'Corrandes de l'exili', un poema que l'escriptor Pere Quart va dedicar en el seu moment als exiiats del 1939 de la Guerra Civil i que, avui, ha recordat als polítics catalans que actualment estan presos o exiliats. El grup Bufalodre també ha participat en l'acte amb la interpretació d''El Ball del Camp de Tarragona'.
A la celebració també hi participaran els escriptors vallencs Margarida Aritzeta i Lluís Figuerola, en una commemoració en la que també es vol homenatjar a les bibliotecàries que ha tingut la Popular, autèntiques protagonistes que han fet possible que Valls hagi gaudit de cent anys ininterromputs de servei públic de biblioteca. Aritzeta i Figuerola han llegit un recull d'anotacions dels dietaris fetes per les bibliotecàries entre els anys 1918 i 1988. Un testimoni de com es vivien els diversos moments històrics a la biblioteca vallenca.
L'actual directora de la Biblioteca Carles Cardó de Valls, Marina Blàvia, ha iniciat els parlaments amb una glossa de la història de la primera bibliogeca pública creada per la Mancomunitat de Catalunya l'any 1918. En el seu discurs, Blàvia ha destacat el caràcter de "popular" i "moderna" que va caracteritzar la creació d'una biblioteca pensada per a tot el poble. Com passava en alguns models de biblioteques dels Estats Units, la Popular va introduir elements moderns com un servei de préstec i activitats per a nens i nenes.
La cultura com a "arma política"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida aquest dissabte a seguir l’exemple del president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba a l’hora de “bastir un cos d’estat per a Catalunya”. “No estem tant lluny del que proposava, i ara el volem bastir republicanament". Tal com recull l'ACN, el president ha aplaudit el llegat de l’equipament projectat per la Mancomunitat i s’ha referit a Montserrat Roig per afirmar que “la cultura és l’arma política més revolucionària que existeix a llarg termini”. Al mateix temps, ha defensat que edificis com ‘la Popular’ són un exemple de com “bastir un cos d’estat per a Catalunya”, afegint que la voluntat del Govern és “bastir aquest cos fent efectiva la República guanyada l’1-O i declarada políticament el 27 d’octubre”.
Al seu torn, Carles Puigdemont també ha lloat la història de la biblioteca vallenca, destacant el clima de “normalitat, progrés, llibertat i cultura” que caracteritzava, ha dit, l’època en què la Mancomunitat va impulsar l’equipament de la capital de l’Alt Camp. “Avui no pot ser així, perquè tenim presos polítics, persones perseguides i amenaçades només per expressar les seves opinions”, ha criticat Puigdemont des de Berlín. Al mateix temps, Puigdemont ha fet una crida a seguir l’exemple dels impulsors de la Biblioteca Popular. “No estem equivocats si continuem dempeus, com no estaven equivocats els predecessors de fa 100 anys”, ha afirmat, tot demanant als assistents a l’acte que vetllin per traslladar aquest esperit a les generacions futures.
Cultura i llibertat, un binomi "indissociable"
Més punyent s’ha expressat l’alcalde de Valls, Albert Batet, cofoi que el 1918 la ciutat acollís la primera biblioteca popular de Catalunya, i alhora reivindicatiu en la defensa de la cultura i la llibertat, que ha definit com a “binomi indissociable”. Batet ha afirmat que l’acte d’aquest dissabte ha volgut ser una mostra de “persistència” després de 100 anys en què s’han viscut dues dictadures “durant les quals s’ha posat en perill la cultura”. “Persistim perquè som un poble que aguantarem, perquè sabem que guanyarem”, ha reblat l’alcalde.
Per la seva banda, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha lloat el paper de les bibliotecàries, -sovint anònim-, al llarg de la història. Poblet també s'ha referit a la visió que va tenir la Mancomunitat, que va deixar un llegat "resultat d'un pensament i de la unió política catalana" i ha acabat revidincant que "la cultura és alló que ens salva i allò que ens fa lliures".
L'acte de cloenda ha finalitzat amb l'himne d'El Cant dels Segadors, interpretat a l'escenari per les veus del Suite Cor.
Amb l’acte d’aquest dissabte, Valls tanca la commemoració del Centenari de la Popular que, des de principis d’any, ha impulsat una comissió formada pel Museu de Valls, l’Arxiu Municipal, l’Institut d’Estudis Vallencs, la Biblioteca Carles Cardó, la Xarxa de Cultura i l’Ajuntament de Valls.
