Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

L’Escolania de Montserrat oferirà un concert a Cambrils amb motiu de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer

Els escolans cantaran a l'ermita de la Mare de Déu del Camí el 3 d'octubre, coincidint amb el 150è aniversari del naixement del religiós cambrilenc

L’Escolania de Montserrat oferirà un concert extraordinari el 3 d’octubre a l’ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils per commemorar el 150è aniversari del naixement del Cardenal Vidal i Barraquer L’Escolania de Montserrat oferirà un concert extraordinari el 3 d’octubre a l’ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils per commemorar el 150è aniversari del naixement del Cardenal Vidal i Barraquer CEDIDA
Cultura Redacció Infocamp
Dimecres, 01 Agost 2018 17:38

L’Escolania de Montserrat oferirà un concert extraordinari el proper 3 d’octubre a l’ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils per commemorar el 150è aniversari del naixement del Cardenal Vidal i Barraquer. L’acte forma part del programa de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer, organitzat per l’Ajuntament de Cambrils amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, que ha aportat 30.000 euros.

L’Any Cardenal Vidal i Barraquer commemora que aquest 2018 es compleixen els 150 anys de naixement a Cambrils (3 d’octubre) i els 75 anys de la seva mort a Friburg (Suïssa) (13 de setembre). A més, aquest any i el 2019 també se celebren aniversaris d’altres dates significatives, com els 40 anys del retorn de les seves despulles o els 100 anys del seu nomenament com a Arquebisbe de Tarragona pel Papa Benet XV, entre molts d’altres.

Vidal i Barraquer, home de pau i de compromís

L’objectiu del programa és donar a conèixer la figura de Francesc d’Assís Vidal i Barraquer i posar en valor la tasca que va desenvolupar en vida, així com el seu pensament i llegat, que va més enllà de la funció pastoral duta a terme com a home de l’Església.

Durant la presentació, que ha tingut lloc al Palau de la Diputació, el president de la institució, Josep Poblet, ha destacat que Vidal i Barraquer va ser “un home d’un coratge i valentia fora del comú, un cambrilenc de soca-rel, fill de Cambrils que descansa a la catedral de Tarragona”. Poblet ha posat l'accent en la personalitat de Vidal i Barraquer, que va resultar un personatge "incòmode" tant per la República com per la Dictadura. En aquest sentit, Poblet ha recordat que el Cardenal va ser l'artífex de la Pastoral Col·lectiva, -signada durant l'època republicana-, un document que "va donar aixoplug a l'episcopat espanyol, aconseguint que l'Església no quedés silenciada per la República", però més endavant, el juny del 1937, el cardenal "es va negar a signar la carta episcopal col·lectiva instaurada pel Franquisme", ha afegit el president de la institució.

Presentació Any Vidal i Barraquer Diputació

Per la seva banda, l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, ha dit que “des de Cambrils no podíem deixar de fer un Any Cardenal Vidal i Barraquer, un personatge que va fer una gran tasca en favor de la pau i de la cultura catalana” i ha destacat que, més enllà dels actes oficials faran arribar el coneixement sobre el que va representar la figura del cardenal "casa per casa" i també a través del programa escolar 'Descobreix Cambrils".

L'Escolania de Montserrat a l'acte central

El concert de l’Escolania de Montserrat del 3 d’octubre serà l’acte central de l’Any Vidal i Barraquer, coincidint amb el dia exacte que farà 150 anys del naixement del cardenal. L’actuació, que tindrà lloc al Santuari de la Mare de Déu del Camí de Cambrils, començarà a les 19:30 hores amb una conferència del pare Josep Massot i Muntaner, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, autor de la reedició del llibre 'Vidal i Barraquer, cardenal de la pau' escrit per Mossèn Ramon Muntanyola, i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En acabar, a les 20:15 hores, començarà el concert extraordinari de l’Escolania, formada per més de 50 nois de 9 a 14 anys.

L’Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d’aquest lloc tan singular.

Va ser sota la direcció i llarg mestratge (1953-1997) del P. Ireneu Segarra, que l’Escolania va internacionalitzar-se enregistrant nombrosos discs i començant a participar en festivals o fent gires de concerts a molts països. Els darrers anys, l’Escolania ha fet nombroses gires de concerts a l’estranger: a Estats Units, Xina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, França i Polònia, a més dels concerts a Catalunya, i ha enregistrat els CDs 'Música Espiritual Contemporània'i 'In Montibus Sanctis', amb obra coral de Bernat Vivancos.

Els nous actes

Durant la roda de premsa, el comissionat de l'Any Cardenal Vidal i Barraquer, Josep Maria Panicello, també ha anunciat nous actes del programa com l’exposició 'Verdaguer segrestat', que s'inaugurarà el proper 30 d'agost, al Museu d'Història de Cambrils, al Molí de les Tres Eres, i que restarà oberta fins l'11 de novembre; la celebració eucarística del 75è aniversari de la mort del cardenal, el 13 de setembre, a l’ermita de la Mare de Déu del Camí; la solemne missa en commemoració del bateig, el dia 5 d'octubre, a la parròquia de Santa Maria; la conferència inaugural de les Aules de la Gent Gran, a càrrec del doctor Francesc Vidal-Barraquer Mayol, que tindrà lloc el 17 d'octubre; la projecció del documental 'Hereus d’un cardenal proscrit', el 13 de desembre, al Cinemes La Rambla de Cambrisl i l’Homenatge al cardenal el 21 de gener del 2019, dia de Sant Fructuós, a la catedral de Tarragona.

Biografia Cardenal Vidal i Barraquer

Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va néixer a Cambrils el dia 3 d’octubre de 1868. Va ser batejat dos dies des desprès a la Parròquia de Santa Maria. A punt de complir els dotze anys és internat al col•legi dels jesuïtes a Manresa. L’any 1881 va perdre la seva mare i cinc anys desprès traspassava el seu pare, Francesc Vidal i Gimbernat. Va ser un alumne brillant i l’any 1893 es va llicenciar en Dret amb la màxima qualificació.

L’any 1895 inicia els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i dos anys desprès passa a la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 17 de setembre de 1899 va ser ordenat prevere per l’Arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera. Mossèn Francesc, aleshores, va escollir la capella de les religioses del Sagrat Cor, a Sarrià, on vivia la seva germana Paula, per celebrar la seva primera missa (21 de setembre de 1899).

Francesc Assís Vidal i Barraquer

Tot seguit es va graduar en teologia i l’any 1900 aconseguí el grau de doctor en dret civil i canònic amb la tesi El derecho de la guerra en Roma. La gran formació que tenia en el camp del dret va motivar que fos cridat a prestar serveis a la cúria de Tarragona. Primerament com a fiscal substitut del tribunal eclesiàstic (novembre de 1900), seguidament com a provisor i finalment com vicari general interí. L’any 1907 va opositar a una canongia de la seu metropolitana i l’any 1910 va ser promogut a canonge-arxiprest del Capítol de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona.

L’any següent, en morir l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera fou nomenat Vicari capitular i l’any 1913 va ser preconitzat bisbe de Pentacòmia i administrador apostòlic de Solsona pel Papa Pius X, el 10 de novembre El 26 d’abril de 1914 fou consagrat bisbe a Tarragona i celebrar el primer pontifical a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí el 2 de maig. Des del mateix any és senador per l’Arquebisbat de Tarragona i per dret propi des del 1919 fins el 1923.

El 4 de desembre de 1919 pren possessió de l’arquebisbat de Tarragona i tres anys desprès participa al conclave en què és elegit el papa Pius XI.

arquebisbe Vidal i Barraquer

Amb l’arribada de la República, l’any 1931, acata el nou règim republicà i s’entrevista amb Macià i el president de la República Alcalà Zamora a Madrid.

Va ser perseguit durant la Guerra Civil i obligat a exiliar-se, primer a Itàlia i després a Suïssa, des d’on va intentar intercedir entre les parts per a la resolució del conflicte bèl·lic.

Va morir a Friburg (Suïssa) el 13 de setembre de 1943.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: