El proper dimecres 7 de novembre, a les 19:30h, tindrà lloc al Palau de la Generalitat de Catalunya l’acte commemoratiu de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer. Aquest acte serà presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i comptarà amb la ponència del director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Manuel Maria Fuentes.
També hi prendran la paraula la consellera de Justícia, Ester Capella, i l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza. A més dels parlaments, es comptarà amb la participació de la Coral Verge del Camí de Cambrils coincidint amb la celebració del seu 50è aniversari.
Cal recordar que el Govern de la Generalitat, a través del Departament de Cultura, va aprovar per a l’any 2018 tres commemoracions oficials d’efemèrides relacionades amb personalitats amb gran incidència en l’àmbit religiós: cinquanta anys de la mort de dom Aureli Maria Escarré, cent anys del naixement de Raimon Panikkar i cent cinquanta anys del naixement del cardenal cambrilenc Francesc Vidal i Barraquer, que coincideixen amb i amb el 40è aniversari del retorn de les restes mortuòries i posterior enterrament a la catedral de Tarragona.
Vidal i Barraquer
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer va néixer el 3 d'octubre de 1868 a Cambrils. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona. Poc després, ingressà al seminari de Barcelona i continuà els seus estudis a la Universitat Pontifícia de Tarragona. S'ordenà sacerdot l'any 1899. Ocupà diferents responsabilitats fins a ser nomenat arquebisbe de Tarragona l'any 1919 i cardenal el 1921.
Al llarg de la seva trajectòria defensà la independència de l'Església. Durant la Dictadura de Primo de Rivera defensà la separació de l'Església i l'Estat i va mantenir el català com a llengua de predicació i catequesi.
Amb l'esclat de la Guerra Civil fou perseguit i es refugià al Monestir de Poblet, on fou detingut i empresonat. Gràcies a la intervenció de Ventura Gassol, va poder marxar a l'exili. Tot i això, d'acord amb les seves conviccions, el juliol de 1937 es negà a signar la carta de l'episcopat espanyol de suport a Franco, fet que el convertí en enemic del règim i li impedí retornar a Espanya.
S’instal·là a la cartoixa de Farneta (Lucca, Itàlia) i, més tard, a Friburg (Suïssa). Va continuar exercint com a arquebisbe de Tarragona en l'exili; atès que, tot i les pressions del règim franquista, el Vaticà es va negar a rellevar-lo. Morí l'any 1943 a Suïssa. Fou la seva voluntat ser enterrat a la catedral de Tarragona, però no va poder fer-se realitat fins al 1978.
Any Cardenal Vidal i Barraquer
La Comissió de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer constituïda per l’Ajuntament de Cambrils ha organitzat nombrosos actes i es fa difusió d’altres promoguts per diverses entitats del país que es poden consultar al web commemoratiu.
