"Si pogués triar, no estaria mai en un submarí", aquest és només un dels comentaris positius llançats com a missatge de bondat i NO a la guerra, i transmès a través d'un dels personatges que protagonitzen el documental produït per Lluís Jené i Televisió de Catalunya, sota el títol 'Lo Vinater'. Es tracta d'una història televisiva basada en fets reals, les restes d'un vell mercant de vapor enfonsat durant la Primera Guerra mundial, com molts més en aquella època en les aigües catalanes del Cap de Tortosa, a les Terres de l'Ebre. No obstant això, va ser precisament el vaixell francès L'Amiral de Kersaint, un dels millors que transportaven vi de Sud-amèrica cap a França, que va cridar l'atenció del submarinista i historiador Josep Maria Castellví. "El documental és una reconstrucció del succés", va dir l'autor durant la presentació del seu llibre que va tenir lloc dimarts al Teatret del Serrallo, a Tarragona.
Presentat per Gabriel Mas, responsable del SAC al Port de Tarragona, a l'esdeveniment va acudir molta gent inquieta i curiosa per aquells fets reals del vaixell enfonsat el 14 de setembre de 1917, i les restes del qual actualment es troben al Cap català de Tortosa. Darrere d'aquesta tràgica història d'una guerra de la qual, realment, aquella Espanya no formava part, s'amaguen deu anys d'investigació, per part de l'autor del llibre 'El último viaje del Amiral Kersaint', Josep M. Castellví, i quatre mesos de viatges filmant i muntant el documental d'una durada d'una mica menys d'una hora i basat en tan sols una part d'aquesta peculiar història que commou el més profund de l'ànima humana. A la pregunta que si hi havia missatges subliminals en el títol d'aquest llibre de gairebé 200 pàgines, l'autor llicenciat en Geografia i Història, per la Universitat de Lleida, va contestar així de senzill: "És identificatiu el títol", i va afegir que encara que sabia que les restes del vaixell hi eren, al veure-ho es va commoure. En quatre anys, Castellví ha llançat tres llibres i darrera de totes les edicions hi ha el seu treball dur d'investigació, viatges i trobades reals amb els familiars d'aquelles persones que han pagat amb les seves vides per una causa poc humana, que és la guerra.
Un molt bon i fort inici del vídeo, fantàstics muntatges de les preses, basats en unes profundes imatges irrepetibles amb els néts i besnéts dels mariners de les dues bandes, del submarí alemany O-64 i del vaixell francès. Això va ser només una minúscula part del motiu que va causar l'emoció comuna durant la presentació del llibre i el documental que va acabar, merescudament, amb uns llargs aplaudiments. Després d'haver vist les ampolles de vi tretes del fons del mar passat més d'un segle del succés, i les confessions de les famílies que encomanaven amor i negació cap a les guerres, es propagava pau a través dels seus sinceres paraules de penediment pel que havia succeït aquell 14 de setembre, a causa de l'atac del submarí alemany. Paraules que provenien de la família del segon capità del Vinater, Joseph Recher, i del comandant del submarí alemany, Robert Moraht.
Per haver creuat aigües internacionals i traspassat per un territori marí no protegit en aquells temps, per estalviar temps, ha passat la desgràcia d'aquell vaixell que, a part de tot, té la seva història que no és menys impactant que la del Titanic. "Aquella era una lluita contra la nau, i no contra els mariners que estaven dins", van ser les paraules exactes d'un dels parents de l'equipatge alemany. Els autors del documental estaven d'acord, perquè per a ells, "reconstruir la història és una provocació. Ha d'agradar a un ampli públic", van explicar tots dos. Ells van concretar que el més important i essencial ha estat "transmetre emocions. Era difícil fer del llibre, una història televisiva", va relatar Lluís Jené. Ell va confessar que mentre filmava l'estaven trucant per comunicar-li que havien descobert coses noves sobre la nau.
I tot segueix sent un enigma perquè, per molt que anem descobrint, sempre ens queda una part oculta. Unes històries tràgiques i boniques.
