Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Reus commemorarà l'Any Amorós aquest 2023 coincidint amb el centenari del naixement de l'autor reusenc

La comissària de l'any és la filla de l'escriptor, Maria Lluïsa Amorós

Maria Lluïsa Amorós, durant la roda de premsa de l'Any Amorós dedicat al seu pare, Xavier Amorós, en què ella serà la comissària Maria Lluïsa Amorós, durant la roda de premsa de l'Any Amorós dedicat al seu pare, Xavier Amorós, en què ella serà la comissària ARNAU MARTÍNEZ / ACN
Cultura ACN
Dimarts, 28 Febrer 2023 14:08

Reus dedicarà el 2023 a la figura de Xavier Amorós programant diversos actes que recuperin l'obra i la figura d'un dels literats més reconeguts de la capital del Baix Camp. L'Any Amorós coincideix amb el centenari del naixement de l'autor i estarà comissariat per la seva filla, Maria Lluïsa Amorós, que també és novel·lista i professora. S'han programat més d'una trentena d'actes com accions poètiques, obres teatrals o exposicions que es repartiran per tota la ciutat com les biblioteques municipals o el Centre de Lectura. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha definit la commemoració com "una tasca necessària" i ha lamentat la mort de l'autor el juliol de l'any passat: "Tant de bo ell hagués pogut estar a aquí", ha dit Pellicer.

Gran part de les propostes es duran a terme a les biblioteques de la ciutat. La primera arribarà aquest dimecres quan la Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà la sessió inaugural de la celebració. Serà una glossa a càrrec de la mateixa comissària i d'Elena de la Cruz, directora d'Obrador Edendum i professora de la URV. Amb aquest punt de partida, diverses entitats de Reus han programat actes on destaca la proposta dramatúrgica de Rosa Mateu i Pau Terol 'I jo et diria amorós: homenatge sensible, visual i sonor' que tindrà lloc l'1 d'abril al Teatre Bartrina.

Al llarg de l'any s'aniran afegint altres actes al calendari, comptant amb institucions i col·lectius "que vulguin honorar, revisitar o parlar-nos d'aquesta figura", ha comentat el regidor de Cultura, Daniel Recasens. "La veu de Xavier Amorós ressonarà en molts espais", ha seguit.

De moment, hi participaran diversos agents de la ciutat com el Centre de Lectura, la Cambra de Reus o la Unió de Botiguers de Reus, entre d'altres. Recasens també ha subratllat que els Serveis Territorials de Cultura a Tarragona volen convertir la commemoració en un "any de demarcació, que traspassi el que és estrictament la ciutat".

"Lligat a la memòria de Reus"

L'alcalde de Reus ha posat de manifest que el nom de Xavier Amorós "està lligat indissolublement a la memòria de Reus". Pellicer ha lamentat que Amorós no pugui celebrar el seu any ja que va traspassar el juliol de l'any passat. Tot i això, el batlle ha recordat que abans de morir, ell mateix, el regidor de Cultura i el president del Centre de Lectura el van visitar per anunciar-li la celebració d'aquest any dedicat a la seva figura. Un gest que ha agraït la seva filla: "ell es va assabentar d'aquest projecte i el vau fer molt feliç".

Pellicer ha definit a Amorós com una persona "elegant, cordial, irònic i culte". "Sempre ha estimat Reus i tota la seva gent", ha destacat també la comissària, afegint que "era una persona propera i senzilla".

Escriptor i polític

Xavier Amorós va néixer a Reus el 7 d'abril de 1923. Amb la reobertura del Centre de Lectura el 1948, s'integra a la Secció de Literatura i Idiomes i és un dels fundadors d'Amics de la Poesia. El 1981 va ocupar el càrrec de president d'aquesta institució. Amorós va començar escrivint poesia, tot i que no va publicar els seus versos fins l'any 2000 amb 'Pomes Inèdits de Xavier Amorós'.

El 1964 va guanyar el premi Carles Riba amb 'Qui enganya, para'. El 1956 va obtenir el premi Santiago Rusiñol per l'obra teatral ¡Història sentimental', publicada el 1993. Entre altres reconeixements, el 1988 l'Ajuntament de Reus li va coincidir el títol de fill il·lustre de la ciutat, el 2004 va ser nomenat doctor honoris causa per la URV i el mateix any va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Paral·lelament, se'l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la demarcació de Tarragona i va ser elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les de 1989, fins que es va jubilar el 1993.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: