L’escriptor Jordi Puntí presentarà 'Confeti', la novel·la guanyadora del 64è premi Sant Jordi convocat per Òmnium Cultural, aquest divendres 5 d'abril al Castell de Vila-seca. La presentació tindrà lloc, a les 19h, i anirà a càrrec de Maria Estradé. En acabar l'acte hi haurà una actuació musical a càrrec dels alumnes del Conservatori Municipal de Música de Vila-seca Pol García i Abril Vidiella, i una copa de cava.
L’obra: Un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser etern
Un periodista d’espectacles americà segueix les passes de la figura extravagant de Xavier Cugat en el seu periple musical de Nova York a Hollywood i Las Vegas, de l’Havana a l’hotel Ritz de Barcelona, i en descriu les festes, els flirtejos i les xafarderies de l’star system que l’envolta. Amb el temps, el reporter s’acaba convertint en un alter ego de Cugat.
Xavier Cugat, català universal
Nascut l’1 de gener del 1900, predestinat per l’atzar del calendari a fer grans coses, Cugat va dedicar tota la seva vida a ser feliç i famós a través d’allò que li agradava: la música, les caricatures, els viatges, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues i les orquestres que va fer rodar pel món. Fabulador de si mateix, componia el seu personatge excèntric en el marc d’un món feliç, rutilant i expansiu que maldava per transmetre fos com fos.
D’altra banda, el narrador, un periodista d’espectacles americà segueix les passes de la figura extravagant de Xavier Cugat en el seu periple musical de Nova York a Hollywood i Las Vegas, de l’Havana a l’hotel Ritz de Barcelona, i en descriu les festes, els flirtejos i les xafarderies de l’star system que l’envolta. Amb el temps, el reporter s’acaba convertint en un alter ego de Cugat.
La felicitat perduda
Acompanyant-los al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació
conviu amb la voluntat de perdurar. A les festes, brinden i canten sota una pluja de confeti que els torna alegres, però l’endemà al matí se’l troben a la roba, als cabells (o a la perruca), com una penyora de la felicitat perduda. Llavors descobrim que, quan la realitat no s’adapta a la teva biografia, sempre la pots reinventar millorada en una novel·la.