El Teatre del Serrallo de Tarragona serà l'escenari, aquest divendres 21 de març, a les 19 h, de la presentació de 'A veces veo orcas' (Varia editio), el quart llibre de narrativa breu del filòsof i escriptor Enrique Gómez León.
A l'acte intervindran Santiago J. Castellà, president del Port de Tarragona; Manuel Rivera, editor; Juan Carlos Elijas, professor de literatura i escriptor i Enrique Gómez León, autor del llibre. La presentació comptarà amb l'actuació de l'actriu Agnès Martí.
L'autor
Enrique Gómez León és doctor en filosofia i escriptor. Ha publicat tres llibres de relats —'No sólo de pan vive el hambre', 'El mito de la taberna', 'Principio de razón más que suficiente'—, un assaig històric —'Malta'—, dos textos que conjuguen l'experiència personal i la reflexió sobre la naturalesa del viatge i del caminar —'De Tarragona a Santiago y Finisterre' i 'Pasos en el camino'—, així com un enginyós "panflet" titulat 'Mamotretos y armatostes. Presentación del cursifacha', d'un peculiar gènere discursiu que li agradaria anomenar “Antropología festiva”.
'A veces veo orcas' és el seu quart llibre de narrativa breu. El text reuneix set històries que comparteixen amb la seva obra de ficció anterior una mateixa addicció a l'anècdota que revela quelcom més substantiu, al final sorpresa, a l'humor —de vegades malvat—, i al treballat i elegant ús del castellà.
El seu reeixit pas pel 'Saber y ganar' li ha guanyat una certa notorietat entre els espectadors més fidels del veterà i premiat concurs de La 2.
Sinopsi
'A veces veo orcas' (Varia editio) reuneix set narracions breus però intenses, a tall de "contes sense descompte", que comparteixen amb l'obra de ficció anterior de l'autor unes mateixes característiques: elecció d'anècdotes trivials o falsament trivials que arriben a rang de categoria; cerca deliberada de l'humor, -a estones malvat-, per adonar de la catàstrofe en què sovint habitem; preferència pel final sorpresa, perquè el conte es tanqui i torni sobre si mateix; el treballat i vigorós maneig de la llengua, convençut l'autor que el llenguatge és la nostra estada, l'àmbit en què les coses se'ns presenten i nosaltres les podem entendre, però també la nostra joguina i, sense cap mena de dubte, si en tenim cura, una defensa contra la barbàrie.
