Abans que acabi aquest mes de març, més plujós que ventós, voldria fer una breu referència al dens programa anomenat “Març, Marçot” farcit d’actes dedicats a la poesia. Destaca la jornada del divendres 21, data dedicada internacionalment a la poesia... Però, després de significar l’èxit de la proposta, voldria centrar-me en un fet: la reiterada referència a l’obra del poeta reusenc Antoni Nomen recentment traspassat.
Quatre accions centraren en ell l’atenció. La primera la protagonitzà el club de lectura de poesia de la Biblioteca Central Xavier Amorós on llegiren haikús del recull de 63 poemes titulat sota el títol de La grafitera aquella, obra encara inèdita.
La segona aportació es féu al Centre d’Amics de Reus a càrrec del seu grup de declamació, recordant que la darrera etapa de l’Antoni Nomen s’inicià amb l’obtenció del I premi de poesia Martí Queixalós, organitzat pel aquesta entitat. A partir d’aquí, el nostre poeta, començà a publicar regularment una producció literària, poètica i d’assaig, altament fructífera.
En tercer lloc, el 18 de març al vespre, ara de forma oberta a la ciutat, la Biblioteca Xavier Amorós programà una magnífica lectura de prosa i de poemes de l’Antoni, a càrrec dels rapsodes Antònia Farré i Salvador Forés: amb els comentaris de Quim Besora, membre del que fora el Terrabastall poètic que ha deixat de funcionar per la mort del seu fundador, el poeta Nomen.
L'Antoni Nomen, amb el seu amic i també poeta Quim Besora, en una imatge d'arxiu (Cedida)
Per finalitzar, vull fer esment d’un dels actes centrals del Dia Internacional de la Poesia, l’organitzat per El Circol - i acollit al Saló Noble i foyer de l’entitat a causa de la forta pluja que en aquella hora cobria la ciutat -. Després de llegir un poema de l’illenc Josep Maria Llompart, a qui Catalunya ha dedicat el Dia de la poesia d’enguany, els poetes reusencs convocats es conjuraren per llegir a més d’un poema propi un altre de l’Antoni Nomen.
El professor Magí Sunyer, citat per l’amic i escultor Salvador Juanpere, ha escrit: “Ara podem saber que degut -potser- a un excés d’autoexigència va declinar publicar alguns llibres que tenia enllestits i fins premiats. Un poeta, un creador, amb un món al cap, agitat, esplèndid, brillant, però mediatitzat per una voluntat de perfecció, o excés d’escrúpol creatiu.”
Aquesta ressenya no pretén entrar en la poètica de l’Antoni Nomen, més ocasions favorables en tindrem; el que pretén és deixar constància d’uns actes reeixits que anuncien la valoració pública i general que obtindrà la seva obra un cop publicada, la que resta inèdita. Mentre esperem, podem llegir 'On gosi aturar-me', 'Si això ha de durar', 'Ja no és ahir i encara no és demà', 'Esquerpes o bucòliques' en vers o els assajos 'Xavier Amorós o el temps recuperat' i 'Terres de llum- La vida i l’obra d’un poeta desmesurat. Miquel Escudero'... accessibles a les llibreries o a les biblioteques de la ciutat.
Antoni Nomen és una baula imprescindible per confegir el panorama cert de la lírica més alta de les darreres dècades a la ciutat de Reus i, més enllà, de Catalunya.
