Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La sequera provoca pèrdues de 29 MEUR i posa en perill 2.000 hectàrees de conreu dels regants del Baix Priorat

La comunitat reclama a l'Estat que faci obres d'emergència per poder captar aigua de l'Ebre i salvar els arbres

Imatge d'un camp de cirerers morts per la sequera, a la Serra d'Almos Imatge d'un camp de cirerers morts per la sequera, a la Serra d'Almos ELOI TOST / ACN
Economia i negocis ACN
Diumenge, 12 Mai 2024 10:08

La Comunitat de Regants del Baix Priorat assegura que la sequera els va fer perdre 29 MEUR de facturació l'any passat i ara posa en perill les 2.000 hectàrees dels seus conreus. Els agricultors obtenen l'aigua del pantà dels Guiamets (Priorat), que està pràcticament sec i ja fa dues temporades que no poden regar. De les 600 famílies que depenen de l'aigua de l'embassament n'hi ha algunes que ja han abandonat la pagesia. De fet, l'any passat van morir la meitat dels cirerers i si la situació no canvia aquest estiu perdran el 50% restant. L'entitat reclama a l'Estat que per la via d'emergència construeixi una canonada que permeti captar aigua del riu Ebre a l'alçada de la desembocadura del Siurana i connectar-la amb la seva xarxa.

La Comunitat de Regants del Baix Priorat engloba els municipis dels Guiamets, El Masroig, Capçanes i Marçà al Priorat; i Garcia, Móra la Nova i Tivissa -incloent la Serra d'Almos i Darmós- a la Ribera d'Ebre. En conjunt són 2.000 hectàrees de cirerers, olivers, vinya i ametllers. L'entitat va valorar la pèrdua de facturació per culpa de la sequera en 29 milions d'euros, només a la campanya del 2023. Si la situació no es reverteix, "s'hauran d'arrencar els cirerers perquè moriran pràcticament tots", indica Miquel Escoda, president de l'entitat.

Pel que fa a la vinya, l'any passat la producció "va baixar una mitjana d'entre el 54% i el 62% en funció de les varietats" i en alguns indrets ja començaven a morir-se. Enguany ja s'estan trobant amb un nou indici que les coses no van bé. "Les vinyes van començar a brotar i sembla que estiguin bé, però estem observant que la brotació està parant i la planta no farà el cicle vegetatiu amb normalitat", afirma. Aquests ceps "molt probablement s'assecaran si no canvia el temps", exposa. Per la seva banda, els ametllers van tenir "un rendiment molt baix". "Actualment tenim finques totalment afectades", remarca Escoda.

Fugues al pantà

Més enllà de l'escassetat de pluges, la principal raó per la qual els pagesos d'aquesta zona es troben en una situació límit és per les fuites d'aigua que fa anys hi ha a l'embassament dels Guiamets, des d'on obtenen l'aigua. Aquest embassament amb les pluges del temporal Glòria del 2020 va quedar a un 95% de la seva capacitat. Segons Escoda, havien de ser prou reserves per "sis o set anys", però a dia d'avui està al 3%. "Nosaltres estem gastant 1 hm3 anual, però l'embassament en perd 2,5 hm3 cada any", especifica, i destaca que la comunitat té un reg pressuritzat que els permet tenir una eficiència en el consum de 95%.

El problema són unes esquerdes als laterals del pantà, que es van detectar mitjançant uns estudis geofísics encarregats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Abans de Nadal es van fer unes primeres prospeccions i injeccions de ciment a la roca per segellar les esquerdes. Des de la comunitat confien que "hi donin continuïtat i se solucioni aviat". Però la ubicació del punt de captació de la comunitat de regants fa que no puguin aprofitar l'aigua de l'embassament quan baixa del 9%, amb la qual cosa, ara la qüestió és com es reomple.

Propostes

Eugeni Vecino, secretari tècnic de la Comunitat de Regants del Baix Priorat, explica que l'opció més ràpida i viable és la de fer la canonada per captar aigua de l'Ebre i connectar-la a la xarxa dels regants. Si el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) declarés l'obra d'emergència "estaria feta en tres mesos", però segons els ha informat l'Estat no poden anar per aquesta via "perquè no és per aigua de boca". "No ho entenem perquè la regeneració de les platges del Maresme amb sorra es va fer per la via d'emergència", raona Vecino.

Si enlloc d'emergència s'optés per la via d'urgència "s'escurçarien els terminis respecte una obra ordinària" però fins a principis del 2024 no es podrien començar els treballs. "Tot depèn del ministeri. Si posen els diners, la CHE està disposada a fer l'obra", remarca. Per mirar de desencallar la situació, en els pròxims dies tenen una reunió a Madrid. "Cada dia que passa som menys optimistes. Hem parlat amb tothom i estan assabentats de la nostra situació", afirma.

L'opció que sí que descarten a curt termini és la proposta que al gener va fer la Generalitat de connectar l'Ebre amb l'embassament dels Guiamets. "Ho tenien previst pel 2027, i no podem esperar fins llavors perquè ja estaríem morts", finalitza Vecino.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: