Dintre de la família dels ànecs, el collverd és probablement el que tothom coneix millor o, almenys, el que tothom li ve al cap al sentir la paraula “ànec”.

El mascle és ben vistós: coll de color verd, petit collaret blanc, zona del pit marró fosc, part inferior de color clar, dors i ales bruns, cul negre amb un petit tirabuixó. El bec és groc intens.

Les femelles, en canvi, són molt críptiques: cos de tons marrons, amb taques fosques, cap també dels mateixos tons , parts inferiors una mica clares i bec més aviat marronós o taronja. En ambdós casos tenen una zona de l’ala amb plomes blaves, però en ocasions si estan aturats no les observem perquè queden amagades.

Detall d’una femella d’ànec collverd (E.P.)

La diferenciació entre sexes sembla senzilla, però depenent de l’època de l’any no ho és tant. A meitat d’estiu, quan ja han criat, els mascles fan un canvi de plomatge anomenat “eclipsi”; es tracta d’un fet ben curiós, que també observem en altres espècies d’ànecs, i que té una explicació ben lògica. El canvi de plomes de les ales, les plomes que els permeten volar, es fa de cop. Això implica que durant unes poques setmanes perden la capacitat de vol i per evitar ser depredats fan un canvi de plomes de tot el cos per tenir una coloració críptica, com la de les femelles.

Mascle sortint del plomatge d'eclipsi (E.P.)

Què vol dir això? Que durant aquestes setmanes els mascles i les femelles tenen un aspecte molt similar. Com els diferenciem? Principalment pel color del bec, molt groc en els mascles.

Parella d’ànecs collverds en vol (E.P.)

Tal i com he comentat a l’inici, l’ànec collverd és una espècie habitual a les zones humides i ambients aquàtics. Per tant, els trobarem a una gran quantitat d’indrets com per exemple la Torre d’en Dolça i a la Sèquia Major, als Muntanyans de Torredembarra, a les Madrigueres, als Aiguamolls del Pla de Santa Maria, a diferents punts dels rius Gaià i Francolí, a petits aiguamolls al final de rieres com l’Estany Gelat o a la desembocadura de la riera de Maspujols (Cambrils) i també a estanys artificials com els de diversos camps de golf o basses de rec, en aquest últim cas de forma més puntual.
A nivell de Catalunya es troba també àmpliament distribuït.

Exemplars fotografiats a Cambrils (E.P.)

Com podem observar a la foto anterior, en molts casos trobem exemplars d’ànecs collverds però amb coloracions no habituals, com per exemple de color blanc. Moltes zones humides han rebut exemplars de captivitat alliberats, que s’han adaptat perfectament i s’han barrejat amb els exemplars salvatges de la zona.

Mai, en cap cas, hem d’alliberar animals domèstics o exòtics als nostres ecosistemes.

Es tracta d’una espècie força tolerant a les zones humanitzades (E.P.)

Es tracta d’un ocell amb una gran adaptabilitat, quan ens referim a l’alimentació. La base de la seva dieta són les plantes aquàtiques, però també pot menjar insectes aquàtics, mol·luscs, peixos, ...

També és habitual observar-los a camps propers a les zones humides, on menjaran herba, llavors, cargols, ..

.

Ànecs en vol a primeres hores del matí (E.P.)