El mascle de merla (Turdus merula) és ben senzill d’identificar: plomatge completament negre, potes fosques i el bec de color taronja intens, ben visible a molta distància. També observem un anell al voltant de l’ull de color taronja.
Les femelles són més discretes, de colors marrons amb la part del pit més clara i mostrant algunes taques. El bec és de color taronja molt apagat, més aviat marronós. És tan diferent dels mascles que tot sovint els nou iniciats en el món dels ocells creuen que estan veient una altra espècie, com un tord o una griva.
Els joves són també marronosos, amb moltes taques (poc visibles) per gran part del cos i el bec de color marró. Passen molt desapercebuts al seu entorn.
La mida d’aquest ocell és força més grossa que la de pardals i cotxes fumades, per exemple.
Mascle de merla (E.P)
A les nostres comarques la merla és una espècie resident tot l’any, fàcilment visible a pràcticament qualsevol zona.
A l’hivern, però, rebem també altres exemplars procedents del centre i nord d’Europa que busquen zones temperades on passar els mesos més freds de l’any.
Femella de merla (E.P.)
Aquest moixó s’adapta a hàbitats ben diversos: parcs i jardins urbans, zones agrícoles, boscos, zones humides amb presència d’arbres i arbusts, ... Per aquest motiu la població catalana és molt elevada.
A la ciutat la podem veure a diari, buscant menjar entre la fullaraca o a les zones amb gespa. També la sentirem cantant potentment a sobre de les antenes dels edificis, per exemple.
Degut a aquesta gran adaptabilitat, és un ocell que ha perdut molt la por a l’ésser humà. Per tant, si passegem per un parc urbà la veurem ben a prop nostre.
Merla fotografiada a un parc urbà (E.P.)
La base de la seva dieta són els cucs i també altres invertebrats, que busca normalment pel terra. A la tardor i hivern, degut a l’escassetat de molts invertebrats, és quan amplia la seva dieta incloent diferents tipus de fruits i baies. Per exemple la podem veure sovint menjant les mores dels esbarzers.
Es tracta d’una espècie acostumada a conviure ben a prop de les persones (E.P.)
