L’actual Parc de la Torre d’en Dolça té una extensió de 37 hectàrees i es troba encaixat entre la indústria química, els terrenys de PortAventura i l’autovia A7, tot i que es troba a només 800 metres de Vila-seca i gràcies als fàcils accessos també s’hi pot arribar a peu o en bicicleta, convertint-lo pràcticament en un parc urbà.
Històricament, aquesta zona havia tingut cultius de diferents tipus, com també una important pedrera d’on es va treure material, per exemple, per construir la catedral de Tarragona. El nom de la Torre d’en Dolça prové de la torre de defensa que trobem al mig del parc, construïda al segle XVI per tal de prevenir a la població de l’arribada d’atacs de pirates des de la costa.
Gralla, una espècie que cria a la pròpia torre (E.P.)
Composició d’hàbitats molt diversos
La proximitat a zones urbanes i industrials podria fer-nos pensar que no es tracta d’un lloc apte per gaudir de la natura, ans al contrari. Gràcies a les grans dimensions del parc i a la varietat d’arbres s’ha convertit en un petit pulmó verd on molts animals hi han trobat un bon lloc on viure.
És especialment interessant per a observar-hi ocells molt variats, gràcies a la diversitat de petits hàbitats que conté. A la zona principal, al mig del circuit hípic, s’hi van construir quatre estanys amb força vegetació aquàtica, més enllà hi trobem antics camps de conreu amb marges de pedra i arbres variats, com oliveres o garrofers, també hi ha un petit bosc de pins i la zona superior és més oberta amb presència de diferents arbres com tamarius o algunes espècies més exòtiques. Al costat de la pròpia torre també s’hi van construir petits estanys, tot i que algun d’ells ja no té capacitat de retenir l’aigua, però sí en canvi de mantenir la zona sempre humida.
Aquesta gran diversitat d’ambients ens permetrà trobar aus ben diferents, com veurem a continuació.
Puput, un ocell habitual a la zona (E.P.)
Una zona humida d’importància al Camp de Tarragona
Tot i que es tracta d’una zona humida totalment artificial, composta per diferents estanys fets amb lones, s’ha convertit en un lloc important pels ocells d’ambients aquàtics al Camp de Tarragona a causa de la falta d’aquests tipus d’hàbitats a les nostres comarques.
La presència de vegetació com el canyís permet, per una banda, que s’hi puguin trobar petits ocells com el repicatalons, la cotxa blava, el teixidor o el blauet, i permet que la resta d’ocells que hi viuen tinguin amagatall i també quedin menys exposats a la vista de la gent que camina pel parc.
Al llarg dels anys hi hem pogut veure moltes espècies d’ànec, com el xarxet, el collverd, el xarrasclet, el morell cap-roig, el xibec o el cullerot, però també altres ocells com fotja, polla d’aigua, cabusset, polla blava, martinet menut, martinet ros, martinet blanc, bernat pescaire, agró roig, capó reial o flamenc.
La presència d’aigua, fang, vegetació i zones més planes amb herba també el fa apropiat per a ocells de la família dels limícoles, com el becadell, el cames llargues, la xivita, la xivitona, el bec d’alena, la gamba roja o diversos corriols i territs. Tot sovint, però, si les persones i els gossos s’apropen massa als estanys aquests ocells acaben marxant.
Cames llargues, un ocell que cada any ve a criar als estanys (E.P.)
El ràpid vol del blauet (E.P.)
Una zona temperada on passar l’hivern
Tenim la fortuna de gaudir d’un clima molt temperat, dels més suaus del continent europeu. Aquest fet ens converteix en un lloc molt apte per la hivernada d’aquelles espècies que crien al centre i nord d’Europa però que necessiten desplaçar-se a regions on els sigui més senzill trobar aliment, sense tant fred.
Per això les nostres comarques hi trobem aquests mesos molts pinsans, tallarols de casquet, tords, estornells, bruels, lluers, pit-rojos, cotxes fumades, cueretes blanques, titelles, mosquiters comuns, ... , però a més a més les zones humides sempre són interessants a l’hivern, ja que la presència d’aigua dona hàbitat a xarxets o cullerots, per exemple, però també proveeix d’aliment a repicatalons, roquerols i blauets.
Tot això sense oblidar-nos d’un dels moixons més espectaculars del parc, almenys a l’hivern, com és la cotxa blava, amb el seu pitet de colors blancs, negres, blaus i vermells.
La cotxa blava, un dels hivernants més espectaculars (E.P.)
Repicatalons, present cada hivern al canyissar dels estanys (E.P.)
Ben a prop de la costa, un molt bon lloc on observar ocells en migració
Amb l’arribada del bon temps, normalment al mes de març, molts ocells que han passat l’hivern a l’Àfrica emprenen la migració cap a Europa, entrant en moltes ocasions per la Península Ibérica.
Catalunya es troba de ple en la ruta migratòria de la majoria d’ocells. Per aquest motiu els mesos de març i abril són els millors per trobar aus ben diverses, algunes aturant-se als estanys per reposar i alimentar-se (com el xarrasclet o la polla pintada) i altres buscant refrigeri als molts arbres del Parc de la Torre d’en Dolça.
Serà el moment de buscar mastegatatxes, cotxa cua-roja, mosquiter de passa, mosquiter xiulaire, capsigrany, tallarol de garriga, tallarol gros, oreneta cua-rogenca, oreneta de ribera o, en anys realment excepcionals, algun papamosques de collar que s’ha desviat una mica de la seva ruta habitual.
Cotxa cua-roja, un migrador que cada any s’atura al parc (E.P.)
Papamosques de collar, tota una raresa (E.P.)
Un gran rebost on criar i alimentar els polls
Amb l’arribada de la calor no només veurem aquests ocells en migració, si no que també arribaran moltes espècies que es quedaran a criar a la zona, aprofitant la gran presència d’insectes dels llocs amb masses d’aigua estancada.
Començaran a venir rossinyols, oriols, abellerols, orenetes comunes, orenetes cuablanques, falciots negres, ballesters, boscarles de canyar, i també els peculiars cames llargues. Es trobaran amb aquelles espècies presents aquí tot l’any, com la cadernera, el gafarró, el verdum, el passerell, el pardal xarrec, la merla, la griva o la puput.
També tenim tres casos ben peculiars, que crien literalment als forats de la Torre d’en Dolça: el pardal comú, el xoriguer i la gralla, en aquest últim cas formant una de les poblacions més grans de tot el Camp de Tarragona.
Oriol, un dels moixons estivals més vistosos (E.P.)
Un molt bon lloc on entretenir-se i observar la natura, amb respecte
Els parcs urbans són sempre punts molts interessants on la gent pugui gaudir de la natura, i més en un cas com aquest on el parc té unes grans dimensions i es troba als afores del nucli de la població.
És molt recomanable envoltar-se de “verd”, i serà també una gran ocasió per ensenyar als més petits de casa la fauna que tenim més a la vora: papallones, libèl·lules, tortugues aquàtiques, granotes, conills i, com no, ocells. Demanem, però, aprofitar aquest parc de forma respectuosa amb els animals que hi viuen, amb mesures tan senzilles com no apropar-se molt als estanys quan veiem que hi ha ocells aquàtics. Si els espantem, sortiran volant buscant un lloc més tranquil on reposar i alimentar-se, i aconseguirem que potser no trobin zones tan adequades i també farem que ningú més pugui observar aquestes espècies.
Des de fa ben pocs anys hi trobem un petit aguait, on seure a observar els ocells d’un dels estanys sense molestar-los.
Aquest reportatge compta amb el suport de:
