El corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) mesura fins a 17 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 45 cm.
Els mascles tenen el ventre i pit ben blancs, dors bru, part superior del cap de tons quasi vermellosos, amb unes taques negres al front, a les espatlles, a sota de l’ull i al costat del bec.
Les femelles són ben similars, però el cap és bru, com la resta de cos, i no veiem les taques negres que són tan visibles en els mascles.
En els dos sexes podem observar el bec curt, de color negre, i les potes de color fosc, quasi negres, que li donen nom.
Mascle de corriol camanegre (E.P.)
El corriol camanegre es pot veure tot l’any a alguns punts de Catalunya, tot i que a altres zones només es veu com a nidificant. A Catalunya té les principals poblacions reproductores al Delta de l’Ebre, i a la resta de costa hi trobem unes poques parelles nidificant, de forma més puntual.
Al Camp de Tarragona cria en algunes platges concretes, com la d’Altafulla o la de Torredembarra, però hi observem ben poques parelles. A l’hivern, però, només el veiem de forma molt ocasional.
Femella de corriol camanegre (E.P.)
El corriol camanegre té un problema molt gros: és un ocell que cria a les platges, aprofitant les zones on hi ha còdols dispersos, i també les dunes que es formarien de manera natural, amb vegetació típica d’aquests hàbitats. Aquest fet, per defecte, no constituiria un problema, sinó fos perquè al nostre país a la primavera i estiu totes les platges estan pleníssimes de gent, i en molts pocs casos s’ha volgut mantenir algun tros de platja de forma natura, amb dunes i plantes.
A les platges on s’ha acordonat alguna petita zona, mantenint l’hàbitat més o menys natural, s’ha aconseguit que de mica en mica hi vingués a criar el corriol. Però estem parlant únicament de 1 a 5 parelles en cada platja, que poden pondre fins a dues postes, de 2-3 ous cada una. La mortalitat infantil és molt elevada, ja que just néixer els polls abandonen el niu (que únicament consistia en una petita depressió al mig de la sorra), i poden ser presa fàcil de gats, gossos, guineus o d’altres ocells.
Per tant, al Camp de Tarragona la quantitat de polls que arriben a volar cada estiu es podrien comptar, quasi, amb els dits de les mans.
Corriol camanegre amb pocs dies de vida (E.P.)
Poll de corriol camanegre a la platja d’Altafulla (E.P.)
La seva alimentació, com la majoria d’ocell limícoles, es composa de petits invertebrats, com cucs, crustacis i mol·luscs, que capturen remenant la sorra de la platja. També poden menjar insectes que trobin per les dunes, o volant a prop de la sorra.
Durant la primavera i estiu intenten aprofitar al màxim les primeres hores de llum, i també les últimes, doncs són els únics moments del dia que poden moure’s amb certa llibertat per la platja.
És realment important que tothom qui tingui gos faci cas dels cartells que indiquen si el poden dur per cada platja i, en tot cas, s’ha de portar lligat. Moltes persones i entitats fan grans esforços per tal d’aconseguir que aquests ocells criïn a les nostres costes, i lamentablement la pressió humana i la persecució per part de gossos són les principals causes d’abandonament de nius o de mortalitat dels polls.
Corriol camanegre (E.P.)
