El bec de corall senegalès (Estrilda astrild) és un ocell força menut, amb només 11 cm i uns 13 cm d’envergadura d’ales.

Aquesta espècie és força senzilla d’identificar: cos de color gris, amb un fi barrat, cua i punta de les ales de tons més marronosos, bec taronja vermellós, un visible antifaç vermell, i la zona ventral també de color vermell intens (en els mascles).

Només es podria confondre amb el bec de corall cuanegre, present a la ciutat de Barcelona, però actualment inexistent al Camp de Tarragona.

Exemplar anellat a les Madrigueres del Vendrell, al Baix Penedès (E.P.)

El bec de corall senegalès, com el seu nom indica, és una espècie africana. A Catalunya no hi arriba pas durant una migració, si no que hi ha estat introduït a causa d’alliberament o d’exemplars escapats, doncs és una animal habitual com a “ocell de gàbia”.

A Catalunya ja fa un grapat d’anys que hi ha diferents nuclis reproductors, principalment al Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental o a la Selva.

Al Camp de Tarragona hi trobem també diversos nuclis amb poblacions estables i, de mica en mica, van conquerint noves zones. Actualment en podem observar a indrets com la desembocadura del riu Gaià, al Catllar, als trams baixos del Francolí, a la Séquia Major i, de moment, els exemplars que he vist més al sud ha estat a la part més baixa de la Riera de Maspujols, a Cambrils.

Mascle de bec de corall senegalès al costat d’un gafarró (E.P.)

A la major part de les zones on és present aquesta espècie, els trobem ocupant espais de zones humides amb presència de canyissar, per exemple. Així succeeix, des de fa anys, a llocs com la desembocadura de la Tordera o a l’estany de Sils. En canvi, a Barcelona ha passat a ocupar parcs urbans.

A les nostres comarques sempre s’observa a prop de cursos d’aigua o estanys, com els rius Gaià o Francolí.

És una espècie gregària, que sempre es mou en petits grups familiars. De mica en mica, a mesura que el grup va creixent, s’acaba dividint i llavors és quan ocupa noves localitzacions. S’ha adaptat bé al clima litoral, on a l’hivern no fa massa fred.

Gràcies a la seva coloració, és inconfusible (E.P.)

S’alimenta de petites llavors (E.P.)

Té una dieta a base de petites llavors, que seleccionen de diferents tipus de plantes.

Totes les espècies introduïdes acaben tenint un impacte sobre els nostres ecosistemes (per aquest motiu mai s’han d’alliberar animals procedents d’altres indrets). En aquest cas, sembla que, de moment, no està causant gaires problemes a la nostra fauna o flora.

Evidentment, fa competència en l’alimentació i també en l’ocupació d’hàbitats d’altres ocells, però sembla que no ha causat cap problema important sobre espècies autòctones.

Els sorolls que emeten són molt peculiars i, unit a que sempre trobarem almenys 10-20 exemplars junts, ens permetrà identificar-los molt fàcilment d’oïda.

Sempre els trobarem en grup (E.P.)