La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és un ocell d’una mida força grossa, que pot mesurar 110 cm d’alçada i tenir una envergadura de fins a 218 cm. Per tant, quan les observem en vol són visibles a força distància.

Aquest ocell, gràcies a la seva aparició en molts contes i històries, és ben conegut per tots. El seu cos és blanc, però aproximadament la meitat de cada ala és de color negre.

Té un bec llarg i potent, de color vermell intens, i també unes potes força llargues, del mateix color. Els polls tenen el bec negre, i els juvenils el tenen d’un color vermell més brut.

Petit grup de cigonyes reposant a un camp (E.P.)

En alguns punts de Catalunya, com la Plana de Lleida o els Aiguamolls de l’Empordà, la cigonya blanca hi és present tot l’any. En altres indrets del país s’observa només com a reproductora, a la primavera i estiu, i a tota la resta només la veiem durant la migració. A la Reserva Natural de Sebes, a Flix, s’hi du també a terme un projecte de reproducció d’aquesta espècie.

Al Camp de Tarragona no hi ha cap nucli de cria de cigonya, per tant només podem observar-la quan es desplaça cap a les zones de cria, a la primavera, o quan torna cap a les zones d’hivernada, a finals d’estiu i principis de tardor.

Cigonya a sobre del niu (E.P.)

La cigonya blanca és un animal molt adaptat als humans. Per això, no és gens rar que molts dels nius d’aquests ocells a la zona de Lleida es trobin al bell mig de ciutats i pobles, a sobre d’edificis o esglésies. Es mou per zones obertes, tant per camps de conreu com de zones humides, on s’alimenta.

A les nostres comarques només s’atura puntualment durant la migració, aprofitant camps llaurats una mica tranquils on passar la nit i menjar una mica, abans de seguir el viatge. Les veiem més fàcilment a la migració de tardor, i acostumen moure’s en grups força nombrosos.

Cigonya blanca en vol (E.P.)

La seva alimentació és ben variada, aprofitant en cada moment els recursos que tingui disponibles. Pot menjar grans insectes, també cucs i altres invertebrats que trobin sota terra, com poden caçar petits rosegadors, granotes, serps, sargantanes i, fins i tot, peixos.

Els darrers anys s’han anat acostumant a buscar menjar a abocadors, on saben que sense massa esforç segur que hi trobaran aliment. També ho estan fent altres espècies com l’esplugabous, el gavià argentat, els voltors i milans, el bernat pescaire o, fins i tot, la gralla. Això comporta greus problemes degut a que, per una banda, s’alimenten de menjar poc adequat i, per altra banda, que acaben ingerint plàstics i gomes que els poden acabar causant la mort.

Diversos nius a sobre d’un gran plataner (E.P.)

Durant l’època de cria poden fer nius ben pròxims entre ells, a sobre d’edificis, grans arbres o, fins i tot, xemeneies o torres elèctriques. El niu és molt gros, construït amb grans branques, que pot pesar moltes desenes o centenars de quilograms.

Les cigonyes mantenen la mateixa parella tota la vida, fet força conegut per aparèixer en històries i contes, on fins i tot es diu que són qui ens porten els nadons des de París.

Curiosament, gràcies a una cigonya es va començar a entendre la migració de les aus, doncs abans es pensaven que a l’hivern molts ocells s’amagaven sota a terra o al fons de l’aigua. Però el 1822 va aparèixer a Alemanya una cigonya blanca amb una fletxa clavada al coll, que l’havia ferit però no havia impedit que fos capaç de realitzar la migració. El fet és que la fletxa era africana, cosa que els va fer replantejar què passava amb els ocells durant els mesos més freds de l’any, entenent que eren capaços de canviar de país (i de continent), per trobar unes millors condicions meteorològiques.

Els abocadors són llocs on saben que hi trobaran sempre menjar (E.P.)