El picot verd (Picus sharpei) mesura aproximadament 33 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 42 cm, un ocell relativament gros.
És un moixó que no dona peu a confusió: dors i ales verds, ventre més clar, i part superior del cap de color vermell. Els mascles tenen la bigotera vermella i les femelles de color negre.
Els joves presenten el ventre i el pit molt pigallats. També el dors i ales mostren petites taques.
Parella de picots verds (E.P.)
A Catalunya és un ocell resident tot l’any, amb una distribució realment àmplia, només absent a llocs amb falta d’arbrat com podria ser el Delta de l’Ebre.
És present a quasi tots els racons del Camp de Tarragona, fàcilment observable als boscos de ribera del Francolí i Gaià, a petits boscos com per exemple al Parc Samà, a zones més obertes amb plantacions d’avellaners o ametllers com als afores de Reus, a boscos de tot tipus i, fins i tot als parcs periurbans com la Torre d’en Dolça.
Picot verd a la Séquia Major de Vila-seca (E.P.)
Es tracta d’un ocell molt adaptable a tot tipus d’ambients, requerint només la presència d’arbres. En general és més habitual a zones obertes amb presència d’arbres dispersos, o a les vores dels boscos, més que no pas a l’interior d’arbredes denses.
Els dos picots que trobem també a la nostra zona, el picot garser gros i el picot garser petit, tenen una vida molt més lligada als arbres i al boscos una mica més densos.
Jove de picot verd al Parc Samà de Cambrils (E.P.)
És també un picot peculiar, si ens centrem en l’alimentació. Busca menjar a l’escorça dels arbres, però també el veurem ben sovint buscant aliment a terra. Unes de les seves principals preses són les formigues i també les larves.
Com la resta de picots, és capaç de foradar els troncs amb el seu potent bec fins a fer un forat de les dimensions desitjades on es pugui reproduir. De fet, no és rar que el mascle faci més d’un niu cada temporada, per tal que la femella pugui seleccionar el més adequat. Normalment busquen boscos amb arbres de certes dimensions, amb troncs prou grans per a fer forats.
Els nius que no utilitzen serviran a moltes altres espècies d’ocells que no tenen la capacitat de foradar els arbres, com mallerengues, pardals, estornells, ...
