Una enquesta que busca saber com són i què fan els moixonaires de Catalunya
Durant set dies va estar activa aquesta primera enquesta ornitològica, que va recórrer tot el país per grups de Whatsapp, Twitter, Instagram o Bluesky, per tal de poder arribar al màxim nombre d’aficionats a l’ornitologia i de tots els racons de Catalunya.
Va tenir un gran èxit de participació, amb un total de 953 respostes, un nombre de persones realment elevat per a una afició relativament petita. Les qüestions eren ben diverses, des de preguntar sobre sexe, edat o municipi de residència, fins a temes sobre el material utilitzat, els llibres sobre ornitologia que es tenen o quantes espècies havien observat el darrer any.
Les sortides guiades, una activitat amb una gran afluència de participants a tot Catalunya (E.P.)
El Camp de Tarragona, una de les zones de Catalunya amb més ocellaires
L’afició a observar i gaudir dels ocells està ben distribuïda per tot el país, però hi ha algunes zones que tenen un major nombre d’aficionats. Com és lògic, la comarca del Barcelonès és on hi trobem més moixonaires, degut a que és també la més poblada.
Aquesta comarca significa el 18,7% dels aficionats catalans, seguida del Vallès Occidental (11,8%), del Maresme (8,1%) i del Vallès Oriental (6,9%). A la cinquena posició hi trobem el Baix Camp, amb un 5,9% dels ocellaires i, a la vuitena posició, el Tarragonès amb un 4%.
Si agrupem les comarques per vegueries, la de Barcelona ens aporta el 50,2% de tots els aficionats a l’ornitologia catalans, seguida per les Comarques de Girona (17,3%) i, en tercera posició, el Camp de Tarragona (amb un 11,9%).
Es tracta d’un nombre molt significatiu, perquè les nostres comarques aporten aquest 11,9% d’ocellaires quan la nostra població significa només un 6,9% dels catalans. Això vol dir que, en proporció, al Camp de Tarragona hi tenim més amants dels ocells que a la majoria de vegueries.
Diverses preguntes estaven orientades a quantificar el nombre d’ornitòlegs professionals i d’anelladors (E.P.)
L’ornitologia, una qüestió de sexe?
Una qüestió que sempre hem parlat entre ocellaires és el fet que sembla que hi ha poques dones dins el món de l’ornitologia. Un dels objectius d’aquesta enquesta era també confirmar o contradir aquesta sensació.
Només un 31,7% dels qui van respondre l’enquesta eren dones, fet que també quadra amb les dades que va aportar l’Institut Català d’Ornitologia, on únicament el 28,1% dels socis són dones.
La tendència, però, sembla que és positiva, doncs mica a mica el percentatge de dones està augmentant. Amb anàlisis de dades creuades obtenim que el 47% de les persones que porten menys de 5 anys al món de l’ornitologia són dones. També es confirma que surten soles a observar els ocells en menor proporció que els homes, tenint tendència a fer-ho amb la família, la parella o amb amics i amigues.
Dins els professionals de l’ornitologia són una minoria, i entre els anelladors experts també, amb només un 11% i un 6% respectivament. En canvi, suposen un 45% dels participants habituals a sortides ornitològiques guiades.
Les menjadores i les caixes niu per a ocells són utilitzades per un alt percentatge dels ocellaires (E.P.)
Tenim el relleu generacional assegurat, a l’ornitologia?
La resposta curta i directa seria que no, sembla que la població d’aficionats a l’ornitologia va envellint. Un 52% dels ocellaires té més de 50 anys i un altre 23% en té entre 41 i 50. Això implica que tres quartes parts dels aficionats a l’ornitologia de Catalunya són majors de 40 anys.
El punt positiu és que els joves que entren a aquesta afició estan molt involucrats, treballant professionalment en ornitologia i natura, formant-se per a ser anelladors i també assistint a fires i festivals sobre ocells.
El turisme ornitològic pot ser una important font d’ingressos per a moltes zones de Catalunya (E.P.)
L’ornitologia, un futur motor econòmic per moltes zones del país
Diverses preguntes anaven enfocades a conèixer l’impacte econòmic que genera la nostra afició.
Per una banda, s’utilitzen en moltíssims casos caixes niu i menjadores per a ocells, que la gent penja als seus jardins, balcons o a les escoles, també s’adquireixen llibres sobre aquesta temàtica, càmeres fotogràfiques, o material òptic com els binocles o els telescopis.
També hi ha un gran percentatge d’ocellaires que col·laboren amb entitats sense ànim de lucre, que participen en sortides guiades o que contracten aguaits fotogràfics per a fotografiar ocells.
Per últim, hem constatat que els desplaçaments amb objectius ornitològics deixen a les zones visitades ingressos en forma de consumicions a restaurants i cafeteries, nits d’hotel, compres a botigues de productes locals o, fins i tot, visites a museus i altres serveis culturals.
Per tant, gràcies al creixement de l’afició a l’ornitologia dels darrers anys, s’obre la porta a moltes zones de Catalunya a fomentar el turisme ornitològic, tant procedent de l’interior del país com d’origen europeu o nord americà, on hi ha un nombre molt més elevat d’aficionats als ocells. Aquests visitants són respectuosos amb la natura i poden ajudar a desestacionalitzar el turisme, ja que habitualment sortim a observar ocells a la tardor, hivern o primavera, molt més que no pas a l’estiu.
Un punt de partida per a conèixer bé el sector
L’enquesta, publicada el febrer de 2025, no només pretén conèixer el perfil dels ocellaires catalans, sinó que vol ser una primera font de dades per tal d’anar acumulant més informació, amb el pas del temps. D’aquesta manera, no sabrem només els hàbits puntuals d’un moment concret, sinó que els podrem comparar en diferents moments temporals i comprovar, així, si l’afició segueix creixent.
Podeu trobar l’anàlisi detallada de les 45 preguntes realitzades a l’enquesta en aquest enllaç
