La cuereta groga (Motacilla flava) mesura aproximadament 17 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 25 cm.
Les femelles d’aquesta espècie tenen tota la zona ventral i pectoral, fins el pap, de color groc. El dors és de tons verdosos, més foscos a les ales. Tenen el bec fi i la cua ben llarga, com la resta de cueretes.
El cas dels mascles és més complex, ja que a la nostra regió podem observar diverses subespècies, que en les femelles no presenten diferències però en els mascles canvia força el patró del cap: semblant a les femelles amb cella groga, de color gris amb cella blanca i pap blanc, de color gris uniforme amb pap blanc, ...
En els mascles, el cos i dors és ben similar a les femelles, amb colors una mica més vius.
Cuereta groga al Delta de l’Ebre (E.P.)
A Catalunya podem observar aquest ocell en diferents moments de l’any: a la major part del país es considera una espècie migradora, que només observem quan és de pas durant la primavera i la tardor. A punts molt concrets, com el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà, s’hi manté tot l’estiu i s’hi reprodueix. Durant l’hivern, es pot veure de forma molt residual al Delta de l’Ebre, però sembla que darrerament és més habitual que es quedin alguns exemplars durant els mesos més freds.
Al Camp de Tarragona només les podem veure durant els passos migratoris. A la migració pre-nupcial, la de primavera, comencen a observar-se a principis de març fins a meitats de maig. A la migració post-nupcial, a la tardor, s’acostumen a observar des de la segona quinzena d’agost fins l’octubre.
Normalment, els llocs on les podem trobar més fàcilment, durant el pas migratori, són les zones humides. Indrets com la Torre d’en Dolça, la Séquia Major, la desembocadura del Gaià, l’estany Gelat, els Muntanyans de Torredembarra, ... és on les podrem trobar amb major facilitat, però també s’aturen en camps de conreu.
Cuereta groga a la Séquia Major (E.P.)
Durant la seva època de nidificació ocupa hàbitats oberts, amb vegetació baixa, i amb presència d’aigües poc profundes. Molt típiques als arrossars, prats entollats i conreus de regadiu amb vegetació. Fins i tot pot reproduir-se a algun prat de muntanya, però a alçades normalment per sota dels 1.000 metres.
Quan es troba en pas s’adapta molt més a diferents ambients, sempre i quan hi hagi força presència d’insectes. Es veu a zones humides, indrets amb herba i molta humitat, com podrien ser els camps de golf o grans parcs urbans, també a camps de conreu d’enciams, o vegetals que requereixin de reg diari, ...
Mascle de cuereta groga (E.P.)
La seva alimentació és insectívora, durant tot l’any. Per aquest motiu a la tardor i hivern acostumen a migrar cap a l’Àfrica, on hi ha una major temperatura i més insectes.
Pot menjar invertebrats molt variats, com mosques, mosquits, larves, ... Per aquest motiu a molts llocs les trobem a prop de zones on hi pasturin vaques o cavalls, degut a que els seus excrements atrauen molts insectes.
Com la resta de cueretes, busca l’aliment a terra, però també la podem observar perseguint alguns insectes corrent ràpidament i saltant o, fins i tot, amb vols curts.
Cueretes grogues aturades, durant la migració (E.P.)
