Quines orenetes podem veure al Camp de Tarragona?
Tant al Camp de Tarragona com a la resta de Catalunya, s’hi poden veure cinc espècies d’orenetes diferents:
Oreneta comuna (Hirundo rustica): Per la part inferior veiem el ventre blanc, cara vermella, ales fosques, cua negra amb una franja blanca. La cua és ben llarga i forcada. Per la part superior són d’un color negre blavós molt uniforme, amb només unes taques blanques a la cua.
Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica): Par inferior blanca, color de tons taronja cap a la cara, cua llarga i forcada de color negre. Per sobre és de color negre blavós, com l’oreneta comuna, però té una gran taca blanca i taronja a la base de la cua. També té la galta i clatell de color taronja.
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum): Per la part inferior és tota blanca, amb les ales més fosques i la cua fosca i molt petita. Per la part superior és pràcticament negra, amb una gran taca blanca a la base de la cua.
Oreneta de ribera (Riparia riparia): La més petita de totes. La part inferior és blanca amb un collaret marró. Ales marronoses, cua també marró i ben petita. Per la part superior és de color marró clar, molt uniforme.
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris): Per la part inferior és de tons marrons i crema, amb només unes taques blanques a la cua, que és força curta. Per la part superior és marró uniforme, i si obre la cua observem també les taques blanques.
Oreneta comuna (E.P.)
Quins mesos les podem observar?
El roquerol és la única oreneta que podem observar tot l’any al país, doncs es queda a l’hivern a zones humides.
La resta d’orenetes són estivals, només venen amb el bon temps. A mitjans de febrer comencen a arribar les primeres orenetes cuablanques, també les comunes, les cua-rogenques i, uns dies més tard, les orenetes de ribera. Algunes es quedaran a criar a la nostra zona i d’altres només es troben de pas, durant la seva migració cap al nord.
Aquestes quatre espècies començaran a migrar en direcció sud a finals de setembre, cap el continent africà, on s’hi quedaran tota la tardor i hivern. A la nostra regió els hiverns són freds i hi ha pocs invertebrats; per aquest motiu, busquen zones més càlides amb major presència d’insectes, per a poder-se alimentar.
Normalment, les primeres setmanes de març és el moment de l’any on podríem trobar les cinc espècies a un mateix lloc, doncs estan totes arribant a les zones costaneres, on s’aturen a menjar, i encara hi trobem també els roquerols que hi han passat l’hivern.
Oreneta cua-rogenca (E.P.)
Oreneta cuablanca (E.P.)
Quines zones habiten?
L’oreneta comuna es troba per gran part de Catalunya. Al Camp de Tarragona és habitual arreu, a excepció de les zones més muntanyoses. Es pot veure fàcilment als afores de ciutat i dins els pobles, com també a les zones de camp.
L’oreneta cua-rogenca és més escassa; es troba en zones més concretes i en menor quantitat. Habita zones de camp, generalment obertes, però no defuig les zones arbrades. Es poden buscar en racons de l’Hospitalet de l’Infant, Vandellòs i Mont-roig, com també a alguns trams del Gaià, per exemple.
L’oreneta cuablanca està molt escampada pels pobles i ciutats de Catalunya, fins i tot al Pirineu. Al Camp de Tarragona la podem trobar a tots els pobles i ciutats, com també a les zones properes.
L’oreneta de ribera només la veiem en pas, sovint a zones humides (on més aliment hi ha). Cria només a alguns trams de l’Ebre i a algunes zones humides de Lleida.
Finalment tenim el roquerol, l’únic que es manté a Catalunya tot l’any. A la primavera i estiu cria a muntanyes rocoses (d’aquí en ve el seu nom), tant del Pirineu com de la resta del país. A la nostra zona es pot veure, per exemple, a la part interior de Mont-roig, muntanyes de Vandellòs, i a diversos punts del Priorat i Ribera d’Ebre. A l’hivern, en canvi, busca zones humides més litorals, on encara hi queda aliment.
Oreneta de ribera (E.P.)
Les orenetes, les nostres aliades
Aquests ocells, igual com passa amb els falciots, són exclusivament insectívors. S’alimenten en vol, capturant insectes voladors com mosques, mosquits, formigues alades, ...
Podem estar ben contents si les orenetes crien a prop de casa nostra, doncs ens ajudaran a combatre mosques i mosquits, uns insectes que a l’estiu acostumen a molestar-nos força.
Alguns estudis indiquen que cada una d’aquestes orenetes pot caçar, diàriament, més de 800 insectes. Al llarg de l’estiu això es converteix en molts milers de mosques i mosquits, per cada oreneta.
Roquerol (E.P.)
Com són els seus nius?
A diferència del que molts creuen, els nius d’aquestes cinc orenetes són ben diferents.
L’oreneta comuna fa el niu amb fang, que agafa dels tolls amb el seu propi bec. Fan un niu en forma de tassa, obert per la part superior, i el construeixen a zones cobertes, com per exemple porxos, garatges oberts, cases abandonades, ...
L’oreneta cua-rogenca fa també un niu en forma de tassa però enganxat al sostre i, també amb el fang, construeix un túnel d’entrada. Molt sovint fan els seus nius a sota de ponts, per exemple.
L’oreneta cuablanca fa els nius, normalment, a les façanes dels edificis, però a aixopluc. Els fan també amb boletes de fang i, en aquest cas, tenen forma de tassa però amb una petita obertura al lateral superior.
Els nius d’oreneta de ribera res tenen a veure amb la resta: excaven forats als talussos de terra que hi ha a les vores dels rius, en grans colònies. Aquests forats poden arribar a tenir fins a un metre de llarg i, al final, hi ha una petita cambra on crien.
Finalment, el roquerol fa un niu amb fang, molt similar al de l’oreneta comuna, però el construeix a esquerdes de les muntanyes escarpades, a la boca de coves, o sota de les teulades, a les cases de muntanya.
Nius d’oreneta cuablanca, a Castellvell del Camp (E.P.)
Es calcula que els nius que construeixen les orenetes contenen un total d’unes 1.000 boles de fang, cosa que implica que hagin de fer mil viatges a tolls i bassals propers. És important, en anys de sequera, que aboquem una mica d’aigua a aquests indrets, per a facilitar-los la preparació dels nius.
És habitual que aprofitin els nius un any rere l’altre, criant exactament al mateix punt. Revisen l’estat dels nius i els acaben d’arreglar per a que siguin resistents i tinguin les proporcions correctes.
És prohibit eliminar els nius de les façanes de les cases, doncs aquests ocells es troben protegits per Llei.
