El falciot negre (Apus apus) mesura uns 17 cm, aproximadament. La seva envergadura d’ales és de fins a 45 cm.
La silueta del falciot és fàcilment identificable: cos compacte, amb unes ales molt llargues i corbades, que li donen forma de falç (d’aquí en deriva el nom de falciot) o de mitja lluna.
El falciot negre es caracteritza per ser completament negre, com indica el seu nom, amb només una petita taca blanca a la barbeta. Les ales són més punxegudes que en el falciot pàl·lid. Una altra característica que ens ajuda a diferenciar-los, és que les ales són negres però amb la llum del Sol es veuen platejades.
La cua és ben curta i les potes són molt petites, i no s’observen a simple vista.
Falciot negre fotografiat a la Torre d’en Dolça (E.P.)
A Catalunya és una espècie estival. Comença a arribar a finals del mes de març, i estarà amb nosaltres fins el setembre, en que migrarà cap al continent africà.
Al Camp de Tarragona el podem veure quasi a qualsevol zona, doncs és ben habitual a totes les nostres comarques. Només cal que anem al centre de qualsevol ciutat, al vespre, i ens passaran volant just per sobre.
Quan li toca el sol, veiem un color platejat a les ales (E.P.)
El falciot negre es pot observar sobrevolant qualsevol hàbitat: camps, platges, aiguamolls, boscos, ... doncs es desplacen on trobin més aliment, en cada moment. Com que poden moure’s molt ràpidament i sense massa esforç, poden cobrir grans distàncies en poc temps.
Per a reproduir-se, fan els niu en edificis. Per tant, on els veurem amb més facilitat és a les ciutats i pobles. Sovint, com més gran sigui la població més quantitat de falciots hi haurà.
Als matins i als vespres és quan acostumen a volar més baix, perseguint-se entre els edificis mentre emeten els seus típics xiscles.
Observem la taca blanca a la barbeta (E.P.)
La seva dieta es basa exclusivament en insectes que capturen a l’aire. És el denominat aeroplàncton, un conjunt d’insectes voladors de mida més aviat petita i també d’insectes transportats pel vent. Fa passades amb la boca ben oberta, per capturar-ne molts en cada ocasió.
El més curiós dels falciots és que mai baixen a terra. Tenen les potes molt curtes (de fet, el seu nom científic Apus apus prové d’àpode, que significa que no tenen potes) i les ales són molt llargues, pel que si cauen a terra el més freqüent és que no siguin capaços d’alçar el vol.
Per aquest motiu s’alimenten en vol, beuen aigua en vol, copulen mentre volen i també dormen tot volant. Només s’aturen dins els nius, que fan aprofitant els forats dels edificis.
Si trobeu un falciot a terra i no sabeu si està ferit o si és un poll, sempre heu de trucar al 112 i demanar pels Agents Rurals.
Falciot negre en vol (E.P.)
