Hi ha fragments d’història que recuperen aquella vida i utilitat que havien tingut segles enrere. El cas del Castell de Rodonyà és un clar exemple de la reconversió, readaptació de l’espai millor dit, que permet recuperar un element patrimonial cabdal i convertir-lo en una eina a l’abast –de nou- del poble.
El reportatge sobre 'Edificis Singulars', publicat aquest mes a la nova revista TAG del Col·legi d'Aparelladors, Aquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació (COAATT), es dedica al procés de rehabilitació del Castell de Rodonyà. L’arquitecte tècnic Abdón Aguadé i Benet ens endinsa en aquesta recuperació del Castell que ha anat acompanyada d’una llarga i delicada intervenció arqueològica. A InfoCamp, us fem entrega d'aquest reportatge, que podeu ampliar a continaució amb una entrevista amb l'arqueòleg responsable de la intervenció, Isidre Pastor, publicada a la revista.
L'origen del castell
El Castell de Rodonyà està situat a l'interior del municipi i les primeres referències daten del segle XI. Durant la seva llarga història s'ha anat modificant per adaptar-se a les necessitats de cada època. Actualment està catalogat com a bé cultural d'interès nacional BCIN.
L'any 1919 l'Ajuntament compra l'edifici que es trobava en molt mal estat i habilita l'ala de llevant per destinar-ho a usos públics. La resta de l'edifici queda sense ús i es continua deteriorant. L'any 2016 l'Ajuntament de Rodonyà encarrega als serveis tècnics de la Diputació de Tarragona la redacció del projecte executiu de rehabilitació del Castell, amb l'objectiu de destinar l'espai a les oficines municipal i altres espais per a usos públics.
Una obra d'envergadura
Donada l'envergadura de l'obra i els recursos de que disposava l'Ajuntament, es va decidir dividir el projecte en diverses fases. En la primera fase es contempla estabilitzar els murs del Castell, la nova estructura i la coberta del Castell, excepte l'ala de llevant que continua en ús. En aquesta fase cal destacar la complexitat de la fonamentació, que es va realitzar amb micropilots.
També amb una pantalla de micropilots es va executar un mur que permet accedir al soterrani amb ascensor. Abans d'iniciar la fonamentació va ser necessari un treball minuciós de detectar les nombroses sitges existents en el subsòl del Castell i que en el seu moment eren utilitzades per emmagatzemar diferents productes. La fonamentació es va modificar per esquivar-les i les sitges es van netejar i posar en valor. Els forjats són reticulats amb pilars de formigó. La coberta plana invertida i acabada amb grava. El pressupost total d'aquesta primera fase va ser de 435.855,03 € i es va executar durant l'any 2009.
A la segona fase es preveia finalitzar l'espai estabilitzat a la fase 1 i s'executa entre els anys 2009 i 2010. En aquesta fase es fa la intervenció a les façanes que consisteix en el rejuntat exterior amb morter de calç i la reconstrucció dels marcs de les finestres. Pel que fa als revestiments interiors, es combina l'estucat de calç a les zones nobles del Castell, amb la resta d'espais en què es manté la pedra vista. Las divisions interiors es fan amb panells de cartró guix i tancaments fixos i practicables de vidre. Amb aquesta fase, amb un pressupost de 548.832,28 €, es poden traslladar les oficines de l'Ajuntament, i per tant donar un ús a l'edifici.
A la tercera fase s'intervé a l'ala de llevant i s'executa entre els anys 2015 i 2016. En aquesta zona era on s'havien realitzat més actuacions al llarg de la vida útil de l'edifici i on les restes de l'edifici estaven més malmeses. En el projecte es va preveure l'enderroc de construccions adossades a l'estructura del Castell, però durant l'execució de les obres, els treballs arqueològics van detectar en un dels espais a enderrocar l'existència de l'antiga capella del Castell. Això va obligar a modificar la situació de l'escala d'emergència per donar valor a l'espai de la capella. El pressupost d'aquesta fase ha estat de 331.645,43 €.
En total el Castell té 1.861 metres quadrats construïts dels quals 1.029 són superfície útil.
Actualment s'està treballant en el projecte de rehabilitació de l'antic celler, que és l'últim espai pendent de rehabilitació.
Una rehabilitació exemplar
L'arqueòleg responsable de la intervenció arqueològica, Isidre Pastor , destaca que la importància del programa de recerca arqueològica que s'hi ha portat a terme “han permès no tan sols recuperar l’esplendor de l’edifici sinó que també han possibilitat aprofundir en el coneixement de la seva evolució arquitectònica”.
En aquest enllaç amb la revista TAG, hi trobareu el reportatge i l'entrevista realitzada a l'arqueòleg Isidre Pastor i Batalla.
