L’arqueologia, la cultura i la història donen com a resultat el patrimoni actual que viu en el territori i conforma part de la seva personalitat. L’aigua, un recurs primordial en la quotidianitat de les nostres vides, ha necessitat, al llarg de la història, diferents elements per a la seva gestió i distribució, creant així un ampli catàleg d’elements patrimonials que es vinculen directament al seu cicle integral i dels quals, molts continuen existint als municipis de Tarragona, la Canonja, El Catllar i Els Pallaresos, gestionats per Ematsa. Precisament, aquest dimarts 14 de juliol, s’ha presentat el ‘Catàleg d’elements patrimonials vinculats al cicle integral de l’aigua’, fruit del conveni de col·laboració signat per Ematsa, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV) per posar en valor el cicle de l’aigua en relació amb el patrimoni històric del territori. En total, s’han catalogat 104 elements patrimonials integrats en 83 punts d’interès.
Amb l’objectiu de “posar en valor els elements arquitectònics, culturals i patrimonials vinculats al cicle de l’aigua”, en paraules del president d’Ematsa, Jordi Fortuny, s’ha creat el ‘Catàleg d’elements patrimonials vinculats al cicle de l’aigua’, el qual, com ha afirmat Fortuny, només és el preludi d’aquest projecte que “continuarà endavant” i ha de convertir-se en “una eina pedagògica i de difusió del patrimoni”, per això, es pot consultar des d’avui mateix, a través del web d’Ematsa. Per la seva banda, el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, ha destacat la col·laboració entre les tres entitats, a través d’aquest projecte, que prima l’element patrimonial com allò que quedarà de la recerca actual a la societat contemporània i futura. Així mateix, ha remarcat la importància que l’aigua centri el projecte, ja que es tracta d’un element d’actualitat, en un moment en què s’ha convertit en un recurs escàs i el canvi climàtic amenaça.
En la presentació han participat Josep Maria Toldrà, responsable del projecte de la URV; Josep Maria Palet, director de l'ICAC; Anna Ferré, técnica del projecte i Jordi Fortuny, president d'Ematsa. CEDIDA
La majoria d’elements patrimonials són fonts i torres i respiralls
Del total de 104 elements catalogats en els quatre municipis, la majoria (28) són fonts, mentre que els aqüeductes i sistemes són dels menys nombrosos (8 en total), tot i que continua sent una xifra considerable, tenint en compte que es tracta de grans construccions i que enriqueixen enormement el valor patrimonial del territori. També s’han catalogat un total de 21 torres i respiralls, 12 molins, sínies i altres estructures, 12 conduccions i trams, 12 dipòsits i cisternes i 11 pous. De tots aquests, molts encara estan en ús en l’actualitat, la majoria dels quals són fonts, tot i que la tècnica del projecte Anna Farré ha destacat la Mina de l’Arquebisbe, per la seva conservació, amb una canalització d’aigua de 30 quilòmetres que transcorre per diversos municipis des de Puigpelat fins a Tarragona.
El Pont del Diable: excel·lent conservació amb interès patrimonial absolut
També és curiós el cas del Pont del Diable, que alhora que destaca pel seu interès patrimonial –per la seva antiguitat– està catalogat amb una excel·lent conservació, a l’alçada d’elements contemporanis. El mateix passa amb el Pou del Glaç, al Catllar, tot i que és molt posterior al Pont del Diable, ja que es va construir el 1687.
El Pont del Diable. JOSEP MARIA MACIAS - ICAC
En canvi, també s’han catalogat elements amb un estat de conservació nul que han desaparegut amb el pas del temps i dels quals, ni tan sols s’ha pogut obtenir una fotografia actual, com és el cas de la Font de la Pedrera, l’Abeurador del carrer Sant Francesc, la Font Ascendent o l’Abeurador del Portal de Sant Antoni, tots ells a Tarragona. Tot i això, es cataloguen pel seu interès patrimonial, ja que pertanyen a èpoques com la romana, la medieval i la moderna.
L'Abeurador del Portal de Sant Antoni, a Tarragona. IMATGE DE POSTAL HISTÒRICA
El procés de creació del catàleg obre la porta a futures accions
Així mateix, la tècnica ha explicat que el procés d’elaboració del catàleg ha comptat amb un ampli treball de documentació bibliogràfica, que s’ha acompanyat amb un exhaustiu treball de camp per completar l’obtenció de la informació, la qual, posteriorment, s’ha organitzat i gestionat, amb especial cura de la certificació de la base de dades, per després llistar-la, catalogar-la i mapar-la. D’aquesta manera, cadascun dels elements patrimonials que s’han catalogat compta amb la seva fitxa, que inclou una fotografia actual (en cas que sigui possible) o antiga, la descripció de les dades patrimonials, el seu context històric, una valoració patrimonial i de l’estat de conservació, a més d’un mapa de la zona dins del qual s’ubica l’element en qüestió i la documentació consultada.
Pel que fa a l’interès patrimonial, Farré ha detallat que aquest s’ha determinat d’acord amb diferents elements com la seva antiguitat, la rellevància en el seu context original i en l’actual, la seva rellevància en el subministrament de l’aigua actual i la protecció patrimonial.
Per últim, el catàleg també fa algunes recomanacions sobre els elements, respecte a la seva conservació o aprofitament, per exemple. Un apartat, que tal com ha assenyalat la tècnica, ja apunta a futures accions que podrien sorgir arran d’aquest projecte inicial. De fet, el catàleg assenta les bases per a l’elaboració d’un Pla Estratègic que desenvolupi les propostes d’actuació que vindran a integrar els elements patrimonials documentats en els circuits culturals dels quatre municipis estudiats.
