L'Ajuntament de Roda de Berà declararà Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) tots els elements que es conserven dels antics sistemes hidràulics i els inscriurà en el catàleg del Patrimoni Cultural Català. Es tracta d'elements com el primer dipòsit d'aigua, els molins fariners, el rec del comú, la font del comú, les basses de Renfe, la font de la canal i la font de l'estanc. L'Ajuntament vol recuperar i restaurar tot aquest patrimoni perquè es pugui fer valer la seva "importància històrica" a través de visites guiades i d'un centre d'interpretació de l'Aigua, que s'ubicaria a l'actual magatzem municipal del Replà, al costat de la font de la Canal. El plenari ha acordat iniciar l'expedient administratiu per unanimitat.

La muntanya dels Molins compta amb les restes d'importants elements patrimonials rodencs, infraestructures vinculades a l'abastiment d'aigua per a usos domèstics i com a font d'energia que el consistori vol catalogar com a "testimonis de l'aprofitament de l'aigua en el passat". La falta de manteniment ha produït "un estat de degradació", però l'Ajuntament de Roda de Berà vol protegir-los i restaurar-los.

El primer dipòsit i la font de l'estanc daten de 1874 i servia per abastir d'aigua potable el nucli urbà des de la muntanya dels Molins. Els molins fariners van ser construïts a les acaballes del segle XVIII per iniciativa del senyor de Roda de Berà i Creixell, Francesc de March. Formaven part d'un sistema hidràulic que comprenia també els dos molins de Bonastre, i un quart molí rodenc ubicat a la partida de l'Avenar. Tots ells utilitzaven l'aigua del torrent de Bonastre per a moldre el gra. Van deixar de funcionar durant la segona meitat del segle XIX. Encara es poden observar les dues conduccions soterrades que permetien el desguàs dels dos molins superiors, i també el túnel-mina sota el Coll del Repàs, el qual està en bastant bon estat.

Finalment, també queden vestigis del brollador de la font de Roda (o del Comú), del rec de pedra que conduïa l'aigua fins als horts i fins al poble. El circuit inclou un parell de dipòsits i les restes d'un tercer, així com la bifurcació del rec que es va fer per abastir d'aigua les basses de l'estació, situades al costat de la via del tren.

De la cisterna i de la font que hi havia al final del rec només es conserven dues de les seves quatre parets. Les altres dues i la font van ser traslladades a la plaça de l'Ajuntament, on encara s’hi poden visitar.