L’última campanya de l’IPHES al jaciment Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, ha finalitzat amb la troballa d’una mandíbula d’Homo sapiens pertanyent a un individu d’entre quatre i cinc anys que va viure fa 15.000 anys. És el segon fòssil humà més antic aparegut a Catalunya i el primer trobat en aquest jaciment en dues dècades d’expedicions. La peça data del paleolític superior, una època de la qual s’han trobat poques restes humanes. Segons l’investigador Manuel Vaquero, la troballa és “excepcional” també a la península ibèrica, ja que coincideix amb canvis demogràfics produïts per esdeveniments “dramàtics” del clima. Ara, s’estudiarà la mandíbula per saber-ne més detalls, com ara la dieta, l’estat físic o la genètica de l’individu.
La hipòtesi amb la qual treballen els investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) apunta que les restes òssies trobades al jaciment Molí del Salt pertanyen a un menor d’edat que va morir durant el paleolític superior. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat que es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. La presència de dents de llet fa pensar als investigadors que es tractaria d’un infant d’entre quatre i cinc anys, però de moment, es desconeix si era un nen o una nena.
La investigació que s’inicia a partir d’ara espera determinar altres aspectes, com és el cas de la dieta de l’individu, si patia alguna patologia i la genètica que el relacionava amb altres comunitats. Per això, es faran estudis isotòpics i de desgast dentari. Segons el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos, l’anàlisi de l’ADN de les restes podria ajudar a entendre les relacions entre les poblacions d’homo sapiens a Catalunya en un moment en què es van viure canvis en les dinàmiques demogràfiques. L’escalfament del clima és una de les causes que va provocar l’extinció i l’aparició de noves comunitats i que alhora, aporta singularitat a la troballa del jaciment de Vimbodí i Poblet, que “obre una nova perspectiva” a l’estudi d’aquesta època.
L’excepcionalitat d’aquest descobriment també s’explica per l’escassetat de restes humanes d’aquesta època històrica, tal com ha destacat Sala i Ramos. Al Molí del Salt, són les primeres que es troben després de 23 anys d’excavacions. De moment, són les segones restes més antigues de Catalunya d’un homo sapiens del paleolític superior, seguides d’una troballa de fa 20.000 anys d’un jaciment de Mollet.
No descarten trobar més restes
De cara a futures campanyes arqueològiques, els investigadors no descarten trobar més restes del mateix infant o d’altres individus en aquest jaciment. En aquesta última intervenció, a més de la mandíbula humana també s’han trobat eines de pedra i ossos dels animals que menjaven les comunitats de caçadors i recol·lectors de l’època. Des de l’inici de les excavacions, el 1999, s’han trobat més de 50.000 restes arqueològiques, entre les quals destaca la col·lecció de peces d’art moble del paleolític més important de Catalunya. En aquest punt també s’hi va trobar una placa d’esquist que es va interpretar com un mapa d’un campament de caçadors de fa més de 13.000 anys, únic al món.
