El Govern vol acostar el patrimoni cultural català al públic escolar, local i internacional des d'un nou punt de vista a través del projecte 'Els ulls de la història', que vol fer "més atractives, inclusives i accessibles" les visites patrimonials. Per aconseguir-ho, intervindrà els tres propers anys el Conjunt Rupestre de la Roca dels Moros (El Cogul), la Cartoixa d’Escaladei, el Conjunt Monumental de la Vall de Boí, el Castell de Miravet i el monestir de Sant Pere de Rodes per convertir-la en una experiència immersiva, millorar-ne la museografia i incorporar-hi nous suports interactius.

La iniciativa també crearà deu maletes pedagògiques per a les escoles que reconstruiran a les aules els cinc espais monumentals a través del metavers. L'objectiu és, segons la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, fer que els visitants acabin desplaçant-se fins als espais reals.

La primera fase del projecte, amb un calendari que s'allarga fins al 2025, intervindrà progressivament els cinc monuments escollits. L'any que ve es preveu que estigui enllestida la intervenció del conjunt de la Vall de Boí, El Cogul i el Palau Moja. Entre l'any que ve i el 2025 s'incorporarà la Cartoixa d'Escaladei i les deu maletes pedagògiques ja estaran disponibles per a les escoles, amb una primera prova pilot ja el curs que ve. No serà fins al 2025 que s'inaugurarà la intervenció a Sant Pere de Rodes i al Castell de Miravet.

El projecte ‘Els ulls de la història’ s’endinsa en el món educatiu, per donar la volta a l’aprenentatge sobre el patrimoni, i convertir-lo en vivencial. L’alumnat viurà una experiència innovadora en el metavers i podrà entrar als monuments des de la mateixa aula amb ulleres de realitat virtual. La transformació digital també s’implementarà als monuments del territori amb nous relats basats en "petites històries", noves museografies i noves experiències amb les ulleres virtuals, que faran que la ciutadania se senti interpel·lada.

En aquest sentit, des de la conselleria es busca renovar la generació dels relats, "quins i com s'expliquen i com es resignifiquen", segons Hernández. Per això, reivindica la importància de "l'anècdota", sovint "denostada" però que permet al visitant arribar a partir de "fets menors, sovint locals i privats" a transcendir a "l'universal i públic". "Hem de generar una nova mirada més inclusiva i de gènere sobre el patrimoni amb noves lectures", ha explicat la directora general de Patrimoni Cultural.