L'estudi de les restes parcials d'un crani que es va recuperar al jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja, la campanya anterior, confirma que "la troballa és excepcional" perquè són restes d'Ursus deningeri. Es tracta d'una espècie extingida que habitava a Euràsia durant el Plistocè, i que es troba a la línia evolutiva de l'os bru actual, present al nord de la península Ibèrica. Els arqueòlegs acabaran dissabte la 18a campanya d'excavacions a la Boella, que s'han concentrat en dues de les localitzacions tradicionals del jaciment: la Mina i la Cala 1. En totes dues s'ha ampliat la col·lecció d'eines de pedra, considerada una de les més rellevants a Europa en aquesta cronologia.
En les excavacions d'enguany s'han descobert noves restes d'hipopòtams i dels grans mamuts que van habitar el Camp de Tarragona, així com de cavalls, bisons i cérvols. Les restes solen estar en un estat de conservació "molt deficient", de vegades amb ossos gairebé irreconeixibles, i han de rebre "delicades i lentes" tasques de restauració molt lentes i delicades.
La 18a campanya d'excavació arqueològica consecutiva al jaciment del Barranc de la Boella va començar el 8 de setembre i acaba dissabte. L'han dirigit els investigadors de l'IPHES-CERCA, Palmira Saladié i Josep Vallverdú, i hi han participat investigadors i estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Barcelona i la Universitat de León. També destaquen les col·laboracions internacionals del Museu d'Història Natural de París (França), la Universidad Nacional de Rosario (Argentina) i la Universitat de Coimbra (Portugal).
Col·lecció d'eines única
La col·lecció d'eines de pedra de la Boella ha sigut objecte de dos articles científics acabats de publicar a prestigioses revistes científiques internacionals, a Frontiers in Earth Science i a Journal of Paleolithic Archaeology. Aquests estudis reforcen la hipòtesi que el jaciment del Barranc de la Boella representa "una dispersió humana procedent d'Àfrica", que es va iniciar fa 1,4 milions d'anys, aproximadament.
Aquests primers grups humans portaven "noves tecnologies", com l'acheuliana, coneguda popularment com la "cultura de les destrals de mà". Se'ls situa en les primeres dispersions humanes cap a Europa i està connectada amb evidències trobades a les portes d'Euràsia. També referma la hipòtesi que existia una ruta costanera de la Mediterrània septentrional per arribar a Europa occidental, concretament al Barranc de la Boella, on aquests grups humans van trobar abundants recursos.
