Sembla que ara sí. Dilluns començaran les llargament esperades obres de recuperació del teatre romà de Tàrraco, un dels monuments inclosos a la llista de patrimoni mundial de la Unesco tot i que està fora del circuit de visites i que presenta una lamentable imatge d'abandonament. L'autor del projecte és Antoni Gironès, que ha plantejat no només una revaloració de les restes romanes, sinó tota una actuació urbanística que ha de convertir els aproximadament 6.000 metres quadrats que ocupa el jaciment en “un espai públic que serà travessable com a parc arqueològic”, segons va explicar a aquest diari.

La museïtzació de les restes se centrarà en els dos primers sectors de la cavea (on hi ha les grades), i Antoni Gironès hi planteja un element que ja ha començat a generar alguna controvèrsia en el sector de l'arqueologia: una gran estructura de ferro que reproduirà els dos primers sectors de la cavea i que permetrà que el visitant entengui l'envergadura de l'antic teatre –actualment gairebé desapareguda– i pugui obtenir una major comprensió del monument: “El visitant podrà tenir l'experiència de saber quina geometria i escala tenien les restes”, segons l'arquitecte.

Sobre els possibles problemes per l'oxidació del ferro, Gironès indica que faran servir “el ferro de més bona qualitat; el que s'utilitza per armar el formigó”, i que també hi aplicaran un producte per protegir-lo de l'oxidació. Amb aquest ferro es construiran “una sèrie de línies a l'aire, com un tel, que ressaltaran les restes romanes” (vegeu la imatge virtual). El visitant també les podrà travessar per damunt d'una plataforma, situada a uns quatre metres del terra. Entre l'orquestra –l'hemicicle situat al peu de la graderia que es reservava a les personalitats– i l'escena –on es feien les representacions teatrals–, també s'hi construirà una passera que millorarà la visita al teatre.

Centre d'interpretació

Un altre dels elements centrals serà l'equipament que es construirà a la cantonada dels carrers Sant Magí i Caputxins, i que tindrà dues plantes. “Serà un equipament de caràcter públic, on hi pot haver una zona polivalent i un espai d'interpretació del teatre”, segons Antoni Gironès.

Més enllà de posar en relleu el valor de les restes romanes, les obres que començaran aquest dilluns també serviran per reordenar aquesta trama urbanística de la part baixa. “Actualment hi ha un gran buit urbà entre els carrers Caputxins i Sant Magí, i el projecte planteja la recuperació de l'espai públic i remarcar el valor també del lloc, no només de les restes”, segons Gironès, que hi afegeix: “Això donarà la volta a la part sud de Tarragona, amb unes restes arqueològiques com a part central.” En aquests moments, l'equip d'arquitectes i l'Ajuntament de Tarragona estan treballant plegats per consensuar les actuacions de caràcter urbanístic.

Les obres tenen un pressupost de 701.154 euros, la meitat dels quals els finançarà la Generalitat i la resta anirà a càrrec del Ministeri de Foment, a través del programa de l'1% cultural. La previsió és que les obres estiguin enllestides a mitjan juliol.

Desplegar una actuació en un espai com el del teatre romà no és fàcil. Per a la seva construcció –el monument es va aixecar a finals del segle I aC, en època de l'emperador August– es va aprofitar el fort desnivell del terreny, on es va recolzar parcialment la graderia, retallant, en part, la roca. Això se suma a “la complexitat de materials” que es troben al jaciment, per la seva pròpia història de més de 2.000 anys. Les restes es van redescobrir i desenterrar el 1884 i han estat objecte d'importants destruccions en el decurs del segle XX. A la primera meitat del segle XX s'hi va instal·lar una fàbrica d'oli que va suposar la destrucció de bona part del monument. Als anys setanta, els terrenys on hi havia el gran teatre de Tàrraco van ser adquirits per empreses constructores, que hi havien d'edificar. Això va originar una intensa campanya de mobilització ciutadana, Salvem el Teatre Romà, que va aconseguir aturar el projecte de construcció. Però el solar va entrar aleshores en un llarg procés d'expropiació que ha durat més de quaranta anys. “Tot això forma part de la història d'aquest lloc”, puntualitza Antoni Gironès.

L'esperada actuació que començarà la setmana que ve en aquest jaciment serà el tret d'inici de la seva revaloració i de la seva obertura a les visites públiques, com a monument patrimoni mundial de la Unesco.

Crítiques a l'estructura de ferro

La gran malla de ferro que cobrirà les restes del teatre de Tàrraco ha generat algunes crítiques, pel seu fort impacte visual. Els arqueòlegs Josep Maria Macias i Jordi López criticaven fa uns mesos, en un article d'opinió publicat al Diari de Tarragona, els criteris de restauració arquitectònica plantejats per Antoni Gironès, sobretot per la gran malla metàl·lica que restituirà la volumetria de les grades del teatre romà. Els arqueòlegs qüestionaven l'impacte que aquesta estructura tindrà sobre el monument i, per ells, genera “una sèrie d'inconvenients”: “El primer i més evident és l'efecte estètic que produirà.” Per l'arquitecte autor del projecte, però, “no es pot plantejar un tema com aquest amb termes absoluts sobre si serà positiu o negatiu, perquè la condició estètica és una condició subjectiva.” “Vam prendre la decisió d'intentar donar al visitant una referència d'escala del teatre”, va afegir Gironès. Segons ell, l'estructura metàl·lica que s'instal·larà permetrà millorar la comprensió del monument, ja que només es conserven restes de les primeres cinc grades romanes.