Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Un estudi de la URV amplia a quinze les varietats de vinya "úniques al món" trobades a Calonge

L'Ajuntament vol demanar-ne el reconeixement a les Nacions Unides com a zona d'especial interès i protecció

Imatge del Centre d'Interpretació del Vi de Calonge Imatge del Centre d'Interpretació del Vi de Calonge GERARD VILÀ / ACN
Societat ACN
Diumenge, 02 Juny 2024 14:25

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) ha permès ampliar fins a quinze les varietats úniques de vinya "úniques al món" que s'han trobat a Calonge (Baix Empordà). Fa prop de tres anys es van detectar onze espècies a partir d'un anàlisi de la Universitat de la Rioja (UNIR), però quatre no eren úniques, tal i com creia l'estudi. A les set que sí que van resultar que no es trobaven enlloc més del món, ara cal afegir-ne vuit més que ha trobat la URV. Una realitat que ha portat a l'Ajuntament de Calonge a presentar candidatura per tal d'obtenir el reconeixement de l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), com a zona d'especial interès per la particularitat d'aquestes vinyes.

"Aquí els pagesos hem plantat sempre el que ens ha semblat, lluny de les denominacions d'origen i lluny del que és comercial. Té un caràcter sentimental que no pas comercial". Són paraules del president de la Fundació Remença XXI, Lluís Mollas, després de saber els resultats de l’estudi que la Universitat Rovira i Virgili ha dut a terme a les vinyes de Calonge. El centre tarragoní ha trobat "vuit nous individus" de cep que amplien d’aquesta manera a quinze el nombre de varietats "úniques al món" que hi ha a la localitat.

La directora de l’estudi de la URV, la professora Maria Francesca Fort, ha explicat que quatre de les onze varietats que van detectar el 2021 els investigadors de la Universitat de la Rioja no són exclusives de Calonge, sinó que la base de dades amb la que treballaven no era prou àmplia. Les set restants sí que ho són. A aquestes cal afegir-hi les vuit noves que han trobat en aquest estudi.

Fort explica que la majoria dels raïms que hi ha són "híbrids", en bona mesura perquè va ser una de les estratègies que es van intentar duu a terme per evitar que la fil·loxera matés les plantes el segle XIX.

"El món del cep és un món mestís. Tot està barrejat. Per exemple, el xarel·lo no és autòcton perquè és una varietat castellana i una espècie francesa. El que passa és que al Penedès van conservar-lo i es considera una local d’ells", explica Fort.

Entre totes les noves espècies trobades, n’hi ha cinc de viníferes, fruit del "mestissatge" amb varietats d’altres espècies del gènere Vitis i una de totalment silvestre. Les viníferes s’han batejat com Picapolla moscatella, Caïm 6, Cargol, Roseta i Colló de gall negre; les mestisses com Moscat negre, Mullí, Abeller, Caïm 3 10, Molla 3 T, Roig de la costa, Carinyena roja, Híbrid de maduixa i Grech 2; i la varietat silvestre, Grech 1.

A més, l’estudi també demostra que la població de vinya de Calonge i Sant Antoni, ja sigui per les seves condicions climàtiques i geològiques o per la selecció humana, és d’una gran singularitat. En aquest sentit, Fort no descarta que es puguin arribar a trobar noves varietats de raïm en els propers anys.

Reconeixement de Nacions Unides

La particularitat de Calonge per la quantitat de varietats especials que s’han trobat i que suposa la possibilitat d'elaborar "vins únics", ha fet que l’Ajuntament aposti per demanar el reconeixement de Nacions Unides. En aquest sentit, l’alcalde, Jordi Soler, ha explicat que el que es busca no és tant una qüestió econòmica, sinó que figuri com un espai “d’especial interès i protecció”.

I és que des del consistori assenyalen que més enllà del valor biològic i botànic d’aquesta recerca, gràcies als seus resultats “la cultura i les tradicions calongines aportaran a la lexicografia catalana i mundial quinze nous noms propis” per a les varietats de nou descobriment.

Soler ha destacat que aquest apartat de reconeixement vinícola “casa perfectament” amb la denominació de ‘poble de llibres’ que té la localitat baix-empordanesa des de fa uns anys, després de l’arribada de diverses llibreries al municipi.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: