Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Ordenen que s'aturi l'activitat de tres de les cinc pedreres de Vilanova d'Escornalbou per manca de llicència

Els veïns alerten que els treballs estan posant en risc un jaciment arqueològic i el paratge que va inspirar Gaudí

Una de les cinc pedreres de Vilanova d'Escornalbou Una de les cinc pedreres de Vilanova d'Escornalbou NEUS BERTOLA / ACN
Societat ACN
Dimecres, 19 Juny 2024 07:13

L'Ajuntament de Vilanova d'Escornalbou ha ordenat a tres de les cinc pedreres del municipi que aturin de manera cautelar la seva activitat per manca de llicència urbanística. El consistori ho fa un mes i mig després d'exigir-los que presentessin el projecte d'actuació específica per "actualitzar" i "ratificar" que s'està actuant correctament, segons ha detallat l'alcalde Xavier Garcia. Tot i que, actualment, cap de les cinc companyies compta amb aquest permís, el batlle ha afirmat que n'hi ha dues -Pandols i Hernández-Castillo- que ja han presentat els projectes i que s'estan analitzant. Una notícia que celebren els veïns, els quals alerten que les detonacions estan posant en risc un jaciment arqueològic i el paratge que va inspirar Gaudí.

Pandols, Hernández-Castillo, Excavacions Mont-roig, Vivanco Hernández i Àrids Mallafré són les cinc empreses extractives que operen al municipi de Vilanova d'Escornalbou des de fa 20 i 30 anys. En els seus inicis, totes elles comptaven amb les dues llicències obligatòries de l'època: la d'activitat minera, atorgada pel govern espanyol, i la d'impacte mediambiental, tramitada per la Generalitat. A partir del 2014, i segons ha detallat Garcia a l'ACN, es va afegir la llicència urbanística amb la voluntat "d'anar actualitzant aquestes activitats tan antigues i que treballaven amb unes llicències de temps passats".

Per aconseguir-la, les empreses havien de presentar un projecte d'actuació específica, que seria validat per tots els organismes implicats, com són l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els Departaments de Cultura, Medi Ambient, Mines, entre altres. Un document que l'equip de govern ja va exigir al conjunt d'empreses el 2016, coincidint amb l'elaboració del POUM. "Allà ja vam determinar un període de sis mesos perquè presentessin els projectes", ha explicat el batlle, qui reconeix que llavors cap administració els pressionava perquè ho fessin.

Tot i això, al pla d'ordenació urbanística municipal sí que es va estipular l'obligatorietat de presentar el document en cas que alguna de les empreses volgués fer una ampliació de superfície d'extracció, canviar l'activitat o incorporar-ne una altra. Segons Garcia, en aquell moment cap de les empreses va presentar l'informe i, per tant, cap d'elles va adquirir la llicència urbanística. Una situació que han arrossegat fins al 2023, quan l'equip de Garcia ha entrat al govern.

Una dècada sense llicències

"Per responsabilitat política, vam acordar regularitzar tot el que tenim al terme municipal", ha afirmat l'alcalde, qui ha detallat que van demanar a la Diputació de Tarragona i al Departament d'Urbanisme que elaboressin un informe de cada empresa extractiva. Segons ha assegurat, ambdós organismes van arribar a la mateixa conclusió: "fa falta un projecte d'actuació específica". Des de llavors, l'equip de govern ha exigit a les cinc empreses que facilitessin la informació requerida.

Pandols, Hernández-Castillo i Excavacions Mont-roig han estat les úniques que han presentat el projecte. La primera ho va fer el 2021, perquè ja tenia la intenció d'ampliar la seva activitat. De moment, continua a l'espera de rebre la validació de tots els organismes competents per poder obtenir la llicència urbanística. Pel que fa a Hernández-Castillo, aquesta empresa ha presentat el projecte durant l'últim mes i, per tant, ara s'està començant a estudiar. Per contra, a Excavacions Mont-roig se li va exigir que rectifiqués el projecte presentat fa un parell d'anys, ja que li mancava documentació. De moment, no l'ha tornat a enviar.

D'altra banda, les empreses Vivanco Hernández i Àrids Mallafré són les dues úniques que no han tramitat cap projecte d'actuació específica. Per això, fa un mes i mig, des del govern municipal van tornar a exigir-los que els presentessin. Davant la manca d'un informe, l'equip de Garcia ha procedit a enviar a totes tres -inclosa Excavacions Mont-roig- una ordre d'aturada cautelar de l'activitat "fins que no es pugui valorar la seva idoneïtat". L'ACN ha intentat posar-se en contacte amb totes tres empreses sense haver pogut obtenir, fins al moment, cap resposta.

Les afectacions patrimonials

Garcia he defensat la importància que el conjunt de les empreses disposin d'aquesta tercera llicència, sobretot, perquè es vetlli per la restauració de l'espai. "La pròpia llei de mines diu que quan una zona ha estat explotada, s'ha fet tota l'extracció d'àrid i s'ha donat per acabada, s'ha de restaurar al seu estat inicial tant com es pugui", ha detallat Garcia, qui ha afirmat que "per això, cal fer una feina de restauració clara i incisiva".

En aquest sentit, ha assegurat que a pocs metres d'una de les cinc àrees d'explotació es troben les roques i el paratge natural que van servir d'inspiració a Gaudí. Una zona declarada bé cultural d'interès local que va ser descoberta per la historiadora i arqueòloga, Paula Santamaria, el 2014 per casualitat. "Va ser una troballa fortuïta mentre buscàvem restes rupestres", ha afirmat Santamaria, qui ha recordat que el 2016 es va donar a conèixer la notícia. Ara, vuit anys després, lamenta que les detonacions d'una de les pedreres estiguin "posant en risc" aquest espai "únic".

De fet, ha denunciat que l'activitat hagi provocat que, durant les últimes setmanes, "hagi caigut un tros enorme de roca". "Estan fent detonacions, cada vegada més a prop i més potents, que estan posant en risc aquestes roques", així com el jaciment arqueològic que també s'ubica en aquest paratge muntanyós, anomenat coll de la Desenrocada. Per tot plegat, Santamaria ha assegurat que estan treballant per fer una protecció natural de la zona per defensar "l'espai geològic, de fauna i de flora" que l'envolta.

Una demanda, on també s'hi han sumat des de la plataforma veïnal Prou Extractives a Vilanova d'Escornalbou (PEVE), els quals denuncien l'activitat d'aquestes empreses i les afectacions que provoquen al municipi des de fa quatre anys. Segons ha afirmat el seu president, Toni Huerta, els preocupa la rapidesa amb què està actuant la pedrera més pròxima a l'espai natural. De fet, ha assegurat que les últimes notícies sobre l'enviament de 50.000 tones d'àrids de Vilanova d'Escornalbou als Estats Units els ha deixat "encara més preocupats".

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: