Aquesta setmana conversem amb Joan Canela Rios, president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB), sobre els atractius d'aquesta comarca d'interior i les seves necessitats. La Ruta del Cister, la Setmana Medieval de Montblanc i altres esdeveniments i productes consolidats com la Ruta del Trepat, Terrània, Vitrum, l'oferta museística, les experiències gastronòmiques i en família consoliden la Conca com un model de turisme d'interior. Aquest fet contrasta amb la necessitat de promocionar més la comarca dins de la marca Costa Daurada o amb la manca de bones comunicacions per carretera o per tren, que suposen un entrebanc per al progrés de la Conca.

Amb tot, les bones xifres de reciclatge, la millora de la xarxa d'abastament d'aigua, la potenciació de l'emprenedoria o l'aposta pels productes Km0 són alguns dels factors que conviden al president del Consell Comarcal a encarar el futur amb optimisme.

J.C.E.: Fa poques setmanes es presentava un dels projectes importants per la millora de l’abastament d’aigua a la comarca. Què permetrà?

J.C.R.: Referent a aquest projecte, podem dir amb orgull que ja s’han iniciat les obres. En la seva primera fase, correspon al tram que va des de Sarral -on ja hi arribava l’aigua del CAT- fins a Forès, on hi haurà un dipòsit comarcal que estarà subvencionat per la Diputació. A la segona fase, arribaria fins a Santa Coloma i la tercera fase correspondria als ramals dels diferents pobles. El cost de la primera fase és de 4 MEUR, que compta amb una subvenció de l’ACA, l’aportació dels ajuntaments i la subvenció de la Diputació que correspon al dipòsit d’abastament. El conjunt del projecte té un cost d’uns 12 MEUR.

Una altra actuació important és el conveni amb l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a l'execució de les obres de la depuradora de Blancafort i que forma part d’un pla de depuradores de la comarca, oi?

Sí, és molt important. Des del Consell Comarcal gestionem les depuradores de la Conca (Blancafort, Vilaverd, Vilanova de Prades...). Hi estem molt al damunt perquè la depuració de les aigües i la màxima netedat dels rius és una prioritat. Tenim en marxa la depuradora de Blancafort, i també hi ha les de l’Espluga, Montblanc i Vimbodí i Poblet –que connecta amb la de l’Espluga-, amb la qual cosa ja tindríem tota la xarxa de depuració solucionada.

Per tercer any consecutiu, la Conca de Barberà lidera les xifres de reciclatge a Catalunya... Suposem que aquestes xifres són un orgull per a la comarca?

Sí, és un orgull i una satisfacció del que nosaltres diem “la feina ben feta”. Al principi, l’aposta pel “Porta a Porta” era una mica arriscada perquè a la gent li havies d’explicar que reciclar bé costa més i puja el cost del reciclatge; i, d’entrada, podia semblar una certa contradicció. Però la implantació del sistema “Porta a Porta” era bàsica perquè la recollida de residus fos més seleccionada i des de la planta de tractament de residus poguéssim tindre un tractament molt més apurat i selectiu per arribar a aquestes xifres. Però això no ens ha de fer parar-nos aquí i ja estem fent proves pilots en diferents pobles de la comarca per millorar. És molt difícil mantenir aquest nivell de reciclatge que ens ha situat en un percentatge al voltant del 79% de recollida selectiva.

Quin seria l’objectiu d’aquestes proves pilot?

Com a mínim, mantenir aquests percentatges i poder tenir més control sobre el reciclatge o la forma de reciclar de cada poble.

La Conca lidera les xifres de reciclatge a Catalunya per tercer any (CCCB)

En matèria de comunicacions, des del Consell Comarcal s’ha demanat una millora de la connexió de la Conca tant per tren com per carretera. Una petició a la Generalitat era la d'establir una línia de bus exprés que connecti Montblanc amb Tarragona, amb 6 expedicions diàries. Teniu resposta?

De moment no hem rebut cap resposta ni hem pogut tenir cap compromís per part de les administracions competents. No podem fixar la gent al territori si no tenim els mitjans de transport adequats ni podem presumir de transport públic si realment no ens el creiem i no el posem a l’abast de la gent. Les administracions han d’entendre que la mobilitat entre els pobles de la comarca és vital. Quina és la manera de fer-los entendre que aquesta és una primera necessitat? Doncs que això és un servei. No hem de buscar la rendibilitat d’una línia de transport, vagi on vagi. L’altra part important és l’estat de les carreteres, sobretot les de la part alta i de l’interior de la Conca. Portem anys reivindicant una millora de la carretera de Montblanc a Santa Coloma. Per exemple, no pot ser que Sarral, que té una empresa com Europastry que requereix una mobilitat i una logística, tingui aquesta carretera.

Mentrestant, des del Consell heu ampliat el servei de viatgers a demanda entre els pobles de la comarca.

Sí, és així. Aquest servei que donem des del Consell Comarcal té com a finalitat tenir connectada de la millor manera possible els pobles de la comarca. Això permet als usuaris dels pobles petits que no tenen el servei de bus, quan tenen una necessitat, poder cobrir-la amb el servei a demanda.

L'estació de bus de Montblanc està desconnectada de Tarragona la majoria del dia (J.C.)

Enguany es compleixen 25 anys d'excavacions del jaciment arqueològic del Molí de Salt, amb importants descobriments que han permès conèixer millor com vivien els nostres avantpassats fa més de 15.000 anys. Què en podem esperar a partir d'ara d’aquest projecte?

Aquest és un projecte que va començar l’any 1999. Tant l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet com el Consell Comarcal hem signat un conveni de col·laboració amb l’IPHES ja que, segons ens han informat, ens trobem a la meitat del que pot arribar a ser aquest jaciment. Hi estem al costat perquè és el nostre patrimoni i perquè ens dona una magnitud molt ampla per saber d’on venim. I si abans parlàvem de fixar la gent al territori, imagineu-vos els anys que portaven aquí els nostres avantpassats (somriu..). Si la tasca que està fent l’IPHES d’extracció al jaciment és important, quan aquestes extraccions arriben al centre de l’IPHES a Tarragona, el treball és espectacular en matèria d’instal·lacions, de recerca i d’estudi. El conveni suposa una aposta del Consell Comarcal i de l’Ajuntament pel coneixement i la recerca científica. Estem molt il·lusionats i continuarem estant –hi al costat.

El jaciment del Molí de Salt, a Vimbodí i Poblet (Aj.ViP)

En l’àmbit de la gastronomia i dels productes Km0 s’està treballant en el projecte del Pa de Mestral (Farina de Mestral). L’objectiu seria consolidar aquesta marca com l'All de Belltall o la DO Conca de Barberà?

La idea des de Concactiva –la part de promoció econòmica del Consell- és apostar pel producte Km0. La Ruta del Trepat, l’All de Belltall o qualsevol dels productes que té la nostra comarca, cal posar-li marca o referència que estigui a l’abast del consumidor i del visitant. És molt important poder treballar amb el Km0 per donar a conèixer tot el potencial agrícola, turístic i de tota mena que té la Conca. La nostra comarca és una comarca molt rica que té moltíssims atractius turístics per poder oferir. Hem de començar per la nostra gastronomia, pels nostres productes Km0 perquè quan la gent arribi aquí a la Conca pugui marxar amb la fotografia i amb el record de tornar, però també pugui marxar amb una oferta tant de vins com de farina de Mestral, de l’all o del producte de proximitat que sigui que s’elabori a la nostra comarca. Continuarem treballant per posicionar aquests productes.

Pel que fa a experiències d'enoturisme a la Conca, com el Vinyafest en família o la Ruta del Trepat, heu observat que hi hagi més demanda que abans?

Sí, jo crec que la Conca està en un bon nivell. Per exemple, la Ruta del Trepat va estar reconeguda amb el Premi Vinari Turisme de Barcelona a la Millor Iniciativa de Promoció del Territori. La comarca es troba en una bona situació. Ho tenim tot. Tenim els ingredients, l’espai, la cultura, el patrimoni,.... És qüestió de creure’ns-ho, promocionar-lo i fer-lo creure.

La Ruta del Trepat va rebre un Premi Vinari (La Ruta del Trepat)

L'artesania també té un pes especial en el turisme de la comarca. L'alabastre de Sarral - que forma part de la Ruta Artesana de Catalunya -, el Terrània, el Museu del Pessebre, el Museu Terra o el Vitrum mouen força visitants, oi?

Sí, hi ha una oferta cultural important. El Museu del Pessebre i el Museu Comarcal a Montblanc, el Museu Terra a l'Espluga...En fires, tenim Terrània a Montblanc, el Vitrum a Vimbodí, la Fira de la Tòfona a Vilanova de Prades, l'alabastre a Sarral,.. A la primavera i, sobretot a l'estiu, tant a Montbrió de la Marca com a Barberà fem les rutes del Trepat, unes jornades que permeten als visitants gaudir de la música, del vi i de les exposicions d'art. Per no parlar de la Setmana Medieval de Montblanc, que per sí sola ja té un ressò més enllà de les nostres contrades.

I cada poble té el seu atractiu...

Efectivament, en l'àmbit turístic també cal destacar Forès com un parador des d'on contemples la nostra estimada Conca; Conesa, un poble per visitar; Vallfogona de Riucorb, que no fa massa celebrava els 400 anys del rector de Vallfogona; la Baixa Segarra....

Darrerament també heu promogut noves propostes turístiques adreçades al turisme familiar com 'El Pot Petit'. El públic familiar és un segment clau per treballar l'oferta turística?

Efectivament. Quan parles de turisme d'interior, la promoció del turisme familiar és la base. Si fas una bona oferta a tot el contingut de la família, la motivació perquè aquesta família vingui a conèixer el que tu ofereixes és més gran. Si quan arriben aquí, qualsevol dels components de la família s'ho ha passat bé i hi ha trobat un atractiu, des del més petit fins al més gran, la satisfacció d'aquesta família quan marxa és major i les possibilitats de que torni són d'un percentatge molt elevat.

Una comarca que ofereix turisme d'interior com la Conca, se sent prou representada per les campanyes de promoció de la Costa Daurada?

Volem reclamar que quan es parla de turisme de la Costa Daurada, tinguessin en compte i promocionessin molt més l'interior. No tot s'acaba amb la costa, sinó que podem ajuntar perfectament els dos turismes -interior i costa-. Nosaltres tenim la necessitat de promocionar el turisme d'interior com a gran atractiu del turisme familiar.

Què cal fer per canviar aquesta tendència, més recursos o més voluntat política?

Calen més recursos i els recursos sempre venen de la voluntat política. Jo sóc dels que crec que està molt bé ajuntar-ho perquè les dues ofertes turístiques ens necessitem. Nosaltres des de l'interior podem promocionar la costa i, a l'inrevés, però ens ho hem de creure. Hi hem de posar els recursos i ho hem de promocionar amb la mateixa força, des d'un costat com de l'altre fent “un sol producte”. Cal diferenciar les dues ofertes turístiques, però cal posar molts recursos a l'interior perquè la gent que arribi a la costa coneguin i sàpiguen què hi ha a l'interior. Si ho separem i fem la guerra cadascú pel seu costat difícilment ho aconseguirem. En canvi, si som capaços de promocionar un sol producte, amb les seves diferències, i lligant les dues vessants, seria la clau.

La Ruta del Cister també s'ha anat renovant amb el temps. Més enllà de l'exhibició i difusió dels seus tres monestirs reials, s'ofereixen productes com el “Talonari Cultural”, que ofereix descomptes per descobrir nous indrets. Aquest és el camí a seguir per atraure nous públics?

Hem aconseguit una subvenció de prop d'1MEUR de fons europeus Next Generation, que ens permetrà adequar la ruta. Hi incorporarem servei de reparació i carregadors de bicicletes elèctriques al llarg de la ruta i miradors en punts claus del recorregut. D'aquesta manera, atraurem tot tipus de visitants, bé sigui de cicloturisme, turisme esportiu, senderisme, en vehicle o en transport públic, com reivindicava abans. Busquem subvencions per a fer noves inversions perquè del gran patrimoni de la Ruta del Cister, lligat amb els altres consells de l'Alt Camp i l'Urgell amb Santes Creus i Vallbona de les Monges, el Monestir de Poblet és la joia de la corona. Poblet és l'orgull de la comarca perquè hi ha els nostres reis, perquè és el monestir habitat més gran d'Europa i aquest és un producte que s'ha de conèixer, que s'ha de mimar i que hi hem de posar tots els recursos que calguin i no quedar-nos parats amb allò que ja funciona de sempre.

La Ruta del Cister en bicicleta (Bicis en Ruta)

En matèria de promoció econòmica de la comarca, quines han de ser les prioritats del Concactiva?

Concactiva té un paper importantíssim a la Conca perquè és l'ens de promoció econòmica del Consell. Tot el que hem estat parlant fins ara, si no podem tindre un bon teixit econòmic ni busquem facilitats d'ocupació, treball i línies de suport a les nostres empreses, serà molt difícil que només amb turisme i agricultura podem aguantar-ho. La missió que fa Concactiva alhora de gestionar fons europeus, subvencions d'altres administracions, el SOC..., és molt important. A Concactiva també tenim aules de formació i de cuina, el celler de viveristes de Barberà, estem amb el cava a Montblanc, amb la cervesa a Santa Coloma, amb l'all de Belltall,... El celler de viveristes de Barberà, per exemple, és clau perquè si algú vol començar a introduir-se en el món de la indústria del vi té l'oportunitat d'establir-se allí i arrencar. Si això ho hagués de fer partint de zero, li seria molt difícil. En canvi, donar aquestes oportunitats és clau perquè joves emprenedors tirin endavant o a través de les beques per a nous projectes gràcies a un conveni amb CaixaBank. La figura i la tasca de Concactiva és clau.

Aula de formació de Concativa (Concactiva)

Per acabar, no ens volem oblidar del col·lectiu de la gent gran, que rep una part important dels serveis a les persones del Consell Comarcal. I , en concret, tenim curiositat per aquesta “Maleta viatgera i saludable” que s'ha anat passejant per la comarca...

Són maneres de “mimar” a la nostra gent gran. Hi ha dues coses que una societat hauria de tindre molt clares: l'educació dels nostres infants (llars d'infants, menjadors escolars,..), que és vital per als pobles, i les persones grans. La gent gran és una necessitat a la que tots i totes hi anem. Cal tenir cura de la gent gran perquè cada cop és més complicada la gestió del que abans era la família. Per tant, hem d'atendre la gent gran, les seves necessitats, traslladar-los cap als espais que necessitin i quan ho necessitin. És servei i, en aquest cas, ja no és una necessitat sinó una obligació. A la Conca s'ha creat una xarxa de serveis i, a més a més, tots els ajuntaments tenen conveni amb el Departament de Benestar Social.