Mostrant articles per etiqueta: natura

Incorporen tres espais naturals en un programa de protecció territorial

El govern municipal del Vendrell va aprovar el mes de gener la integració del municipi a la Xarxa Custòdia del Territori, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu conservar els espais naturals o d'interès ecològic a partir de la implicació d'administracions i particulars, tot afavorint les complicitats necessàries per fer-ho.

L'Ajuntament del Vendrell ha demanat la incorporació a aquesta xarxa amb la intenció de començar un procés de divulgació de la riquesa natural i ecològica de tres espais singulars amb característiques molt diferents: la zona humida de les Madrigueres, la reserva marina de la Masia Blanca i el Fondo del Mata. El projecte s'explicarà en una exposició pública que tindrà lloc el dia 3 de març a partir de les set de la tarda a la sala d'exposicions El Portal del Pardo, amb la participació de la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Serveis Ambientals, Eva Mata; el regidor de Territori, Josep Mercadé; el president de l'agrupació ecologista Geven, Ricardo Collado, i Sergi Marí, coordinador general de la Xarxa Custòdia del Territori.

Eva Mata considera de vital importància que els particulars, propietaris de finques que poden tenir un interès ecològic, s'adonin de la importància de la preservació i conservació d'aquests espais. De fet, des que es va començar a treballar en la recuperació de l'espai de les Madrigueres s'han arribat a identificar quaranta espècies d'aus a la zona, algunes de les quals estan protegides. Ho explica el president de Geven, Ricardo Collado. Segons ell, la virtut de la Xarxa Custòdia és la capacitat i les eines que té per treballar des del voluntariat i la conscienciació de propietaris i veïns per donar valor afegit al territori protegit i al seu entorn.

Els grups ecologistes veuen, a més, que la zona humida de les Madrigueres pot ser una oportunitat per resoldre els problemes d'inundabilitat que pateixen algunes urbanitzacions que limiten amb la riera de la Bisbal quan hi ha les avingudes d'aigua a causa de les pluges.

En el cas de la reserva marina de la Masia Blanca, la protecció de l'espai ha permès la recuperació d'algunes espècies de peixos que havien desaparegut de la costa del Baix Penedès. Els pescadors històrics de la zona veuen aquesta reserva com una inversió que ha de permetre repoblar la zona de la rica fauna i flora que hi havia ara fa un segle.

El cas del Fondo del Mata és encara més curiós: es tracta d'un antic abocador reconvertit en un bosc de pi blanc i llentiscle on s'han dissenyat espais de descans per fer activitats i gaudir de la natura. S'hi poden veure antigues barraques de pedra seca, característiques de la zona, i un estany artificial, on els més petits donen menjar als ànecs.

El denominador comú d'aquests tres espais és, segons Mata, que “la natura serà un aliat a l'hora de reactivar econòmicament el Vendrell”, si els veïns ho volen així.

Les Madrigueres –a la foto de l'esquerra– és un espai de trenta hectàrees de zones humides que recrea l'antiga llera de la riera de la Bisbal, desviada als anys seixanta amb l'objectiu d'urbanitzar tot el litoral del municipi.
Des de la recuperació d'algunes de les basses d'aquest espai, la proliferació d'aus (unes quaranta espècies) i amfibis (gripau corredor) ha anat a més.

La reserva marina de la Masia Blanca –a la foto de dalt a la dreta– és una zona de 0,2 milles de diàmetre envoltada per una àrea de 0,6 milles d'amortiment que s'ha convertit en una zona de regeneració de la flora i la fauna marítima del Baix Penedès. Hi abunden els prats de posidònia oceànica, pops, sípies, molls, meros, orades... Plantes i animals han trobat en aquest espai protegit un lloc on criar i créixer sense interferències de l'acció de l'home i s'hi han adaptat.

El Fondo del Mata –a baix a la dreta– és un antic abocador de runa recuperat com a bosc de pi blanc i llentiscle on el visitant pot trobar el que necessita per gaudir de la natura en grup o en família. Zones de descans i oci que reben uns 8.000 usuaris l'any, i un petit corriol que connecta amb els horts urbans del Vendrell.

Una porta oberta al turisme responsable

Una de les portes que s'obren amb la protecció d'aquests espais i la divulgació de la riquesa biològica que els acompanya és la del turisme ecològic. L'ornitologia, l'interès per la reserva marina, i les activitats en la natura són alguns dels aspectes que el Vendrell pot començar a treballar per complementar l'oferta turística del municipi, que precisament està en procés de revisió.

Amb la incorporació del Vendrell a l'oferta de Turisme de Catalunya com a destinació de turisme familiar l'estiu passat, o el compromís per incorporar la capital del Baix Penedès dins les rutes del turisme del vi la passada tardor, el Baix Penedès pot guanyar valor afegit en aquelles activitats que es facin en espais naturals protegits, rics en biodiversitat. Des del punt de vista de l'oferta turística, la riquesa natural d'aquests espais permet posicionar la marca El Vendrell com a destinació de qualitat.

Segons la regidora de Medi Ambient, Eva Mata, és molt important que els diferents sectors vegin que la protecció de l'entorn és una “oportunitat” tant per als veïns com per als visitants. “La revaloració dels espais naturals també posa en relleu la importància de la qualitat”, segons Mata. Però la regidora assegura que aquest debat arribarà quan la Xarxa Custòdia hagi aconseguit penetrar en la població. El missatge és que amb la protecció dels espais naturals tothom hi guanya i el sector econòmic del municipi, històricament lligat a l'activitat turística, n'és
un dels primers beneficiats, després de la població.

El producte administrat als arbres intoxica les erugues quan s’alimenten d’aquest i moren

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, a través de la seva brigada municipal, ha dut a terme una important intervenció per combatre la presència massiva de l’eruga processionària del pi en els parcs infantils i espais públics del municipi.

Aquesta eruga és la plaga més important dels pinars mediterranis. Enguany, degut a les condicions climatològiques favorables, la seva presència ha estat més abundant, per la qual cosa l’Ajuntament pobletà ha decidit dur a terme una intervenció de xoc per eliminar els riscos que la presència d’aquest insecte pot ocasionar a la població, així com també n’elimina l’efecte visual. Aquesta acció s’ha dut a terme a tots els indrets municipals amb presència de pins com l’escola, tots els parcs i espais públics, les piscines, la zona de les barbacoes, entre d’altres.

Cal recordar que l’eruga processionària és altament urticant i perillosa tant per a humans com per a mascotes –especialment per a gossos-, degut als milers de pèls que cobreixen el seu cos i que, en entrar en contacte amb la pell, produeixen urticària, picors, problemes oculars i ocasionalment també bronquials.

Intervenció municipal

A fi de garantir la seguretat dels veïns i veïnes de la Pobla, així com els seus animals de companyia, l’Ajuntament ha dut a terme una intervenció per eliminar la presència de l’eruga processionària del pi, en una època en la qual inicia el descens dels arbres a terra per enterrar-se i començar l’estadi de metamorfosi per convertir-se en una papallona.

La intervenció municipal s’ha centrat en l’administració d’un producte específic als arbres, de manera que intoxica les erugues quan s’alimenten d’aquest i moren, reduint així el nombre d’exemplars que descendeixen a terra. Aquests arbres ja van ser tractats a finals d’estiu per tal d’evitar la plaga. Malgrat aquesta intervenció preventiva, l’eruga s’ha reproduït fins al punt de fer necessària aquesta segona acció d’eradicació que ha dut a terme l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet.

L'atles de la biodiversitat recull més de 400 espècies de flora i 200 vertebrats

Saben què és un Saxicola rubetra? Aquest vertebrat també és conegut com a bitxac rogenc i viu en herbassars i brolles. El llibre Atles de la biodiversitat del terme de Constantí recull les característiques d'aquesta espècie i de 200 vertebrats més, així com 400 espècies de flora d'aquest municipi del Tarragonès.

Al llarg de 35 anys, l'autor d'aquest catàleg, José Antonio Latorre, ha recopilat informació de tot tipus de plantes i animals de la zona. Vivint a casa dels pares va començar els seus estudis naturalistes, que continuen fins avui, una afició que comparteix amb els seus dos fills.

“La vida moderna i atrafegada no ens ajuda a connectar amb la natura”, explica l'autor en la presentació del llibre. Per aquesta raó, Latorre proposa “aquest punt de vista ecològic”, en què es mostren espècies de rèptils com la serp blanca, amfibis com la granota verda i ocells com el xoriguer. Aquest acostament a la natura comença amb un apartat de geologia i una part de climatologia. Però el gros de la tasca de Latorre arriba amb un estudi minuciós en format de fitxes de més de 600 espècies del terme.

La idea de materialitzar aquest atles va començar fa quatre anys i es va anar consolidant gràcies a les consultes a l'Arxiu Històric de Constantí, a més de tota la informació recollida prèviament per l'autor, i amb l'ajuda de col·laboradors a l'hora de fer algunes de les excel·lents fotografies que il·lustren les fitxes. Latorre destaca que la publicació pot ser una eina útil per a les universitats, per als geògrafs i per als enginyers agrònoms. Per a les escoles i el turisme, un passeig per la vil·la romana de Centcelles coneixent les espècies de la zona és una bona aposta per descobrir l'entorn.

Impacte

Després de finalitzar l'estudi, el naturalista conclou: “Constantí ha experimentat un gran impacte en infraestructures en clau mediambiental; el territori està molt fragmentat i la zona litoral està molt castigada.” Per això, el treball no és només una eina tècnica, sinó que també es vol convertir en un referent per donar més importància als espais naturals tant del municipi com de la resta del Camp de Tarragona. Amb aquest projecte, el naturalista vol posar en relleu “el mosaic” que formen els conreus, les séquies, els barrancs i el riu Francolí, i ens recorda que “tenim molta vida i molts valors que hem de conservar”.

Latorre va publicar el llibre Fauna vertebrada del Tarragonès. El 1995, va rebre el III Premi Natura, atorgat per l'AEQT i l'Institut d'Estudis Universitaris Ciutat de Tarragona. També ha participat en estudis col·lectius.

El llibre de José Antonio Latorre recull la fauna i la flora del municipi

La Biblioteca Municipal de Constantí acollirà, Aquest divendres 22 de gener, a les 19.00 h, l’acte de presentació del llibre 'Atles de la biodiversitat de Constantí'. Aquest llibre ha estat elaborat pel naturalista José Antonio Latorre i culmina una feina de treball de camp portada a terme durant més de trenta anys. S'hi recopil·len, en forma de catàleg, més de 600 espècies de la fauna i la flora del terme municipal de Constantí.

La presentació anirà a càrrec de Sergi Saladié, geògraf i professor de la Unversitat Rovira i Virgili (URV).

Incentivaran l'activisme social per conservar espais naturals

L'Ajuntament del Vendrell va aprovar en l'últim ple municipal la incorporació del municipi a la Xarxa de Custòdia del Territori amb tres espais singulars d'especial valor ecològic i natural: la zona humida de les Madrigueres, el bosc de pi blanc i llentiscle del Fondo del Mata i la reserva marina de la Masia Blanca.

La regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Serveis Ambientals del Vendrell, Eva Mata, assegura que l'objectiu d'aquesta iniciativa “és protegir i conservar l'entorn natural, però a partir de la idea que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions”. El govern local del Vendrell creu que només amb una participació activa dels propietaris, usuaris i administració es poden desenvolupar polítiques compartides i efectives de conservació.

La intenció de l'Ajuntament del Vendrell és implicar “el sector hoteler i, en general, tot el sector turístic en la conservació d'aquests espais”, tal com explica Mata. Segons ella, el gran interès paisatgístic, ecològic, ambiental i natural d'aquestes zones pot generar noves formes de turisme: ornitològic, ecològic, natural o paisatgístic.

Per això, des del punt de vista del govern local és molt important generar vincles i complicitats positives entre el sector turístic i aquests espais, buscant la manera d'introduir l'opinió dels particulars en les taules de debat i presa de decisions.

De moment, l'Ajuntament ha fet el primer pas per demanar l'ingrés a la xarxa, juntament amb altres municipis de Catalunya com ara Girona, Sabadell, Tarragona, Collbató o Bellver de Cerdanya. La iniciativa, que es va aprovar amb tretze vots a favor, va tenir els vots en contra del PP i Plataforma per Catalunya i l'abstenció de Ciutadans.

Es tracta d’una demanda dels veïns d’Altafulla, després que les riuades deixessin impracticables els passos

L’Ajuntament d’Altafulla ha instal·lat la primera passera al camí de Ferran, entre el tram que uneix el municipi d’ Altafulla i Ferran. Les riuades dels darrers mesos han fet que el projecte s’accelerés, segons va explicar l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso. El projecte està pressupostat en 1.040 euros i consisteix en la instal·lació d’uns taulons de fusta tractada de 80 cm d’ample i 8 metres de llarg. El consistori també preveu la instal•lació d’una segona passarel·la, a una distància de 300 metres d’on està la primera.

L’Associació Mediambiental La Sínia ha estat qui ha recollit la demanda de molts veïns que es queixaven de la incapacitat de creuar el riu en alguns dels seus trams. L’entitat ha estat la impulsora de les passeres que “estan preparades perquè en cas d’una riuada es puguin retirar”, va assenyalar, Hèctor Hernández, representant de La Sínia. A més, aquestes s’han instal·lat arran “d’una necessitat del territori” i amb la voluntat que tinguin una llarga durada, va explicar Hernández.

La part baixa del Riu Gaià té uns onze quilòmetres, des de l’embassament fins a la desembocadura L’Ajuntament d’Altafulla, un cop va rebre el vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va nstal·lar la primera de les quatre passarel·les que preveu el projecte. En els propers mesos, s’instal•laran dues passeres al tram que transcorre pels termes municipals de Tarragona, i una quarta a la Riera de Gaià.

El 60% de participants són dones i la procedència supera la seixantena de poblacions d’arreu de Catalunya

A falta encara de 26 dies per a la celebració de la V Marxa Castells del Baix Gaià, l’organització, a càrrec de les regidories de Turisme i Esports de l’Ajuntament d’Altafulla, s’ha vist obligada a tancar les inscripcions, avui dimarts 5 de gener, ja que en les properes hores s’arribarà al topall dels 500 participants.

D’aquests 500 inscrits, el 60% són dones, i la procedència dels participants és molt diversa superant així la seixantena de poblacions la majoria de la qual s’integra dintre de l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre corredors i voluntaris, més de 600 persones ompliran camins i carrers del Baix Gaià el proper 31 de gener en la que serà la cinquena edició d’una cursa no competitiva que, des dels seus inicis ha hagut de tancar les inscripcions abans d’hora.

El recorregut pels castells del Baix Gaià inclou Altafulla, Tamarit, El Catllar, La Riera (Castellot) i Ferran. La marxa té una durada estimada de 7h. 30 min. La bossa de cada participant inclou una samarreta tècnica i avituallaments.

L’activitat culminarà amb una calçotada popular. La sortida, des del pati del Castell d’Altafulla, està prevista per a les 8:30h del matí. L’organització compta amb la col·laboració del grup Atletes d’Altafulla, la Penya Ciclista Altafulla, Altafulla Bloc, Athletic Events, Valor Tarragona 2017, i la Gelateria La Perla d’Altafulla.