Els 165 mercats municipals de Catalunya tenen en la transformació digital i el relleu generacional els seus grans reptes de futur. Adaptar-se al ritme de consum de la ciutadania, ja sigui a partir de les compres en línia, amb servei a domicili o reduint les cues, a més de l'aposta pels productes de proximitat, són altres elements que els comerciants tenen cada vegada més en compte per garantir la fidelitat de la clientela. Aquests són alguns dels elements que es debaten aquest dilluns en el quart Congrés de Mercats Municipals de Catalunya, que se celebra al Palau de Congressos de Tarragona i que compta amb la presència de més d'un centenar de persones vinculades al sector.
Els mercats municipals del país acullen 6.000 parades i generen 11.800 llocs de treball directes i 27.000 més d'indirectes. "Els clients cada vegada són més exigents. La varietat i el tracte personalitzat estan molt ben valorats", ha destacat el director general de Comerç, Jordi Torrades. Tot i això ha comentat que "els serveis necessiten una adaptació al que és el ritme de consum de la ciutadania", especialment en qüestions com els horaris, cues, aparcaments o servei a domicili. "Són coses que cal millorar per adaptar-se i si s'aconsegueix és un format imbatible per la qualitat del producte", ha indicat.
Davant un escenari comercial complex i amb una gran varietat de mercats, Torrades ha comentat que "tots els que funcionen han passat per un procés de remodelació", especialment els centenaris o de llarga trajectòria, que s'han sotmès a millores a nivell "d'infraestructures, serveis i parades". Malgrat això, alerta: "és una condició necessària però no és suficient".
Un dels exemples en el qual les reformes han permès revitalitzar l'espai és el mercat central de Tarragona. La consellera de Comerç de la ciutat, Montse Adan, ha exposat que "el que potser era un model d'èxit fa vint anys, ara ha canviat" i que treballen en la "transformació digital i garantir el relleu generacional".
Per encarar aquest darrer aspecte des de l'empresa municipal preparen canvis en la durada de la concessió de les parades. Dels 50 anys que es feien habitualment estan estudiant rebaixar-ho a "deu o quinze anys" amb l'objectiu de "fer-ho més atractiu" per a les noves generacions, ja siguin familiars de paradistes o comerciants de fora que hi vulguin entrar. "En els pròxims deu anys tenim previst que un 40% dels paradistes es jubilin", ha detallat Adan. Per tant, ha considerat que és "un bon moment per buscar solucions" i garantir la continuïtat.
